Els regadius del segle XXI: avaluació d'impacte ambiental

Les actuacions d’implantació de regadius van destinades a l’aprofitament dels recursos naturals per al desenvolupament socioeconòmic dels territoris on es desenvolupen. Inicialment, l’objectiu primari és afavorir la producció primària de productes agraris, ja que, normalment, es desenvolupen en àrees on l’activitat econòmica és principalment l’agrària.

Zona de mosaic reg 6500m3/ha any, cereal, fruiters i erms, (Aigües del Segarra Garrigues ASG)

L’experiència posa de manifest que les zones en què s’ha implantat el regadiu des de fa molts anys, s’ha produït una diversificació de l’activitat econòmica, passant a tenir molta importància l’activitat industrial, l’agroindústria i els serveis. En definitiva, el regadiu ha portat el progrés i ha permès que la població de les comarques on s’ha implantat s’ha mantingut i ha crescut en un ritme similar a la mitjana de Catalunya. En canvi, a les comarques on no s’han pogut desenvolupar els regadius, hi ha hagut un creixement poblacional decreixent i l’activitat econòmica és fonamentalment agrària.

Inicialment, les implantacions de regadiu no tenien en compte els efectes sobre el medi natural. No es tenien en compte els efectes sobre les masses d’aigua ni els efectes sobre els habitats naturals provocats al canviar d’un règim hídric estepari a un regim més humit. A Catalunya, les primeres avaluacions d’impacte ambiental reglades es van iniciar l’any 1988 amb la publicació del decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. Amb aquest decret es va incorporar a la legislació catalana la directiva europea d’avaluació dels impactes sobre el medi ambient de les obres públiques i privades.

Des dels anys 90, quan es van començar les avaluacions d’impacte ambiental dels regadius,  s’han produït diverses situacions en què hi ha hagut casos de declaracions desfavorables, on ha calgut el pronunciament del Govern, que ha acordat dur a terme les actuacions amb l’aplicació de mesures compensatòries. Aquests acords es van dur a terme tenint en compte els beneficis socials i econòmics que comporta la implantació del regadiu. En altres casos, sobretot en el cas dels regadius de suport, les avaluacions d’impacte ambiental han estat favorables amb mesures correctores.

Vist en perspectiva, les avaluacions d’impacte ambiental han modificat la manera de plantejar aquestes actuacions. El projectes de regadiu del segle XXI han de tenir en compte els aspectes ambientals des de el plantejament inicial, tal com preveu la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que regula actualment les avaluacions d’impacte ambiental. Aquesta Llei integra l’avaluació ambiental de plans i programes amb l’avaluació ambiental de projectes, és a dir, l’avaluació ambiental ja no es planteja només d’un projecte, sinó que s’avaluen els plans i programes que precedeixen els projectes. Aquest plantejament afavoreix el desenvolupament integral del projecte donant més valor afegit al territori on es desenvolupa.

El fet que el promotor del projecte tingui la visió ambiental des de el principi és fonamental, ja que les propostes de mesures correctores seran més coherents. Els diferents sectors socials que composen la nostra societat entendran millor els plantejaments i, finalment, el projecte en sortirà reforçat i recolzat per una major part dels agents implicats. En cas contrari, s’inicia una pugna entre els promotors que tenen tendència a obviar els efectes ambiental dels projectes i els sectors que veuen una amenaça pel medi ambient, que també prenen posicions més magnificades dels efectes ambientals. Aquesta situació porta a declaracions d’impacte ambiental que no satisfan cap de les parts i que comporten llargs procediments per autoritzar les obres.

Cal tenir en compte que al segle XXI no es poden plantejar els projectes de regadiu com es feia a meitat del segle passat. El medi ambient és un factor a tenir en compte en tot el desenvolupament del projecte. S’han d’integrar els coneixements de les noves tecnologies de regadiu i també els grans coneixements que s’han anat adquirint en els últims anys quant a la conservació del espais naturals. Tampoc cal perdre de vista tot el que suposa l’explotació del projectes de regadiu. Durant el període d’explotació també s’han de considerar els aspectes ambientals que poden tenir els regadius, com per exemple la protecció de les aigües en compliment de la Directiva Marc de l’aigua (DMA), i cal incloure en els projectes de regadius les mesures de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, donant compliment al que marca la llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.  

Els regadius, igual que la resta d’activitats agràries, han de donar compliment a les exigències de les estratègies de la UE com és l’estratègia “de la granja a la taula” i estratègies de biodiversitat, entre d’altres, amb la reducció de fertilitzants i fitosanitaris, etc. Els regadius moderns i eficients permeten conservar els habitats, i també permeten aplicar la millor tecnologia disponible a la producció agrària. La capacitat de gestionar l’aigua disponible pels conreus permet ajustar les dosis de fertilitzants a les necessitats dels conreus. En les àrees de regadiu més tecnificades és on es poden aplicar la agricultura de precisió amb els conseqüents beneficis pel medi ambient.

Un cas on es pot veure aquesta evolució és el regadiu del Sistema-Segarra Garrigues.

Un regadiu inicialment planificat (2002) amb dues tipologies de regadiu: reg ple (6500 m³/ha any) a la dreta del canal Segarra Garrigues i regadiu de suport a l’arbrat  (1500 m³/ha any); de les 70.000 sols se’n contemplaven 630 de reg de suport al cereal d’hivern.

Dotacions i superfícies de la Declaració d’impacte (DIA) 2002, elaborat per Infraestructures.cat

Aquest regadiu, en la seva tramitació ambiental, ha passat dos processos d’AIA: ha sofert un fort canvi en què el promotor s’ha vist obligat a dissenyar fins a nou tipologies de regadiu diferents en funció de la capacitat del medi d’absorbir la transformació i, al mateix temps, a implantar mesures per tal de compensar l’hàbitat estepari afectat per la implantació del regadiu.

Plànol de dotacions amb la distribució respecte als espais de XN2000 de la DIA 2010 elaborat per Infraestructures.cat

S’està llogant i gestionant una superfície de més de 3.400 ha amb l’objectiu de millorar els espais esteparis i el ocells que hi viuen. Totes aquestes mesures les ha assumit el promotor per poder tirar endavant el projecte que permetrà el desenvolupament econòmic i social de l’àrea beneficiada pel regadiu.

També ens podem atrevir a dir que el projecte també ha portat a aquest territori una gestió i una valorització dels hàbitats de les espècies existents a la zona, mitjançant la implantació de mesures de gestió i mesures de protecció, ambdues coordinades per l’execució del projecte. Aquest resultat no satisfà del tot el sector agrari, perquè veuen que no s’ha complert el seu desig d’aprofitar tot el potencial productiu del regadiu, ni d’aquells que volien la conservació intacta dels hàbitats. No obstant, és un resultat favorable per a la nostra societat que permet compatibilitzar el desenvolupament socioeconòmic del territori i la conservació dels hàbitats de més qualitat, inclús obre més perspectives de qualitat de vida en el territori i també noves possibilitats d’activitat econòmica lligada als valors naturals.

Arribar a aquest punt ha estat costós per a tots els actors. Si des del principi el projecte s’hagués plantejat d’una forma més conforme al resultat final, segurament el resultat encara seria millor per tots.

És per això que el plantejament de les noves actuacions de regadiu ha de comptar amb els aspectes ambientals des de la concepció del projecte. De la mateixa manera que es preveu com es durà a terme la implantació del regadiu o la modernització, també cal estudiar i proposar com es durà a terme la gestió del medi ambient per a millorar-lo i conservar-lo.

Finalment, també cal veure com gestionar tot el sistema per fer-lo sostenible i amb cero emissions, tal com ens demana la legislació i també la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem.

Autoria:

Antoni Enjuanes

Sub-director general d'Infraestructures Rurals

Direcció General de Desenvolupament Rural