La producció agrícola sostenible a Catalunya (PAS). Una oportunitat per al sector agrícola
El món és en un moment de canvi i evolució constant i la comunitat mundial ha de fer front a desafiaments urgents com ara el canvi climàtic i la degradació del medi ambient.
1. La sostenibilitat en les agendes mundials, europees i nacionals
El món és en un moment de canvi i evolució constant i la comunitat mundial ha de fer front a desafiaments urgents com ara el canvi climàtic i la degradació del medi ambient, ja que, si no ho fa, contraurà un gran deute ecològic com a conseqüència de l’ús excessiu i de l’esgotament dels recursos naturals que afectarà les generacions futures.
L’escalfament global no és exclusivament un problema ambiental: incideix en molts àmbits i esdevé una qüestió cabdal que afecta la biodiversitat, el model econòmic, la mobilitat, el comerç, la sobirania alimentària, l’accés a l’aigua i als recursos naturals, les infraestructures i la salut. Per aquest motiu, influeix cada cop més en les polítiques mundials, nacionals i locals.
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Font: DACC. Adaptació a partir de l'Organització de les Nacions Unides
Davant d’aquesta problemàtica, al setembre de 2015, països d’arreu del món, reunits a l’Assemblea General de les Nacions Unides, van signar l’Agenda 2030 per a un desenvolupament sostenible i la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) va definir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), a assolir l’any 2030, que s’adrecen a una gestió sostenible i a un ús eficient dels recursos naturals a escala mundial.
El Pacte verd europeu (Green Deal) és part integrant de l’estratègia de la Comissió Europea per aplicar l’Agenda 2030, que no és res més que un Pla d’acció per al desenvolupament sostenible.
Dins de les línies de treball del Pacte verd, les estratègies que més influiran en la producció d’aliments són l’Estratègia De la granja a taula (Farm to Fork) i l’Estratègia de Biodiversitat.
A Catalunya, la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, estableix que el canvi climàtic i els impactes que en deriven són el repte de caràcter global més important a què les societats humanes han fet front mai i argumenta que aquest repte exigeix una transformació profunda dels actuals models energètics i productius i un compromís mundial al més alt nivell. La mateixa Llei, també, insta el govern a elaborar un projecte de llei de foment de l’agricultura i la ramaderia sostenibles.
La nova Llei d’agricultura sostenible, liderada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació, i Agenda Rural (DACC) haurà d’intensificar els esforços que s’han vingut fent fins ara i promoure la implantació de mesures, en matèria d’agricultura, adreçades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic i a reduir la vulnerabilitat, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, el malbaratament alimentari i el consum de recursos. Per tant, serà important desenvolupar, entre d’altres, les adreçades a un millor aprofitament de l’aigua, a una major eficiència energètica i a la utilització de menys combustibles fòssils per minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle; i a una disminució en l’ús de fertilitzants inorgànics, a l’ús progressiu de fertilitzants d’origen orgànic, a l’establiment d’iniciatives que evitin la degradació dels sòls o a la promoció de la biodiversitat tant funcional com cultivada.
02. El paper de l’agricultura en la producció d’aliments i en l’ús dels recursos
Les projeccions de creixement de la població mundial fins a 9,306 bilions de persones l’any 2050 i del creixement del PIB per càpita mundial condueixen a estimacions de la necessitat d’incrementar la producció d’aliments un 60% respecte de la producció del període 2005/2007. Molt probablement, la manera d’abordar aquestes necessitats creixents de la població passarà per incrementar la productivitat dels cultius més que per l’expansió de la superfície que es dedica a l’agricultura, per reduir el malbaratament i per un canvi substancial en l’alimentació. És a dir, que l’agricultura té un paper clau per donar resposta a aquests nous escenaris.
El Pacte Verd Europeu. Font: DACC. Adaptació de "The European Green Deal"
D’altra banda, a escala global, la producció agrària actual és responsable del 26% de les emissions de GEH, de l’ús d’un 50% de la superfície habitable, de la utilització del 70% de l’aigua dolça, del 78% de l’eutrofització i de la pèrdua de biodiversitat (el 94% de la massa dels mamífers, exclosos els humans, són mamífers de granja). Addicionalment, algun d’aquests impactes estan directament relacionats amb els tres límits planetaris traspassats per mantenir el sistema terrestre en un entorn operatiu segur: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat i cicles del N i del P (Rockström et al., 2009, Steffen et al., 2017).
En el cas de Catalunya, segons el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (Martin Vide et al., 2016), l’agricultura és responsable d’un 33% de l’ocupació de territori, d’un 14% de les emissions de GEH i d’un 45% de la contaminació de les aigües. L’informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible "Mengem futur: per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal a Catalunya" de l’any 2018 identifica els reptes globals i com aquests reptes estan interrelacionats amb l’entorn local, i conclou la necessitat d’un sistema alimentari sostenible a Catalunya.
Si tenim en compte que la producció d’aliments continua essent un important consumidor d’aigua i energia i una font d’emissions contaminants, responsable de prop de l’11,3% de les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle de la Unió Europea, i, a la vegada, volem que l’economia creixi de manera sostenible, cal plantejar un canvi en la manera de produir, transformar, consumir i distribuir els aliments a través d’un sistema alimentari sostenible que es basi en els principis de l’economia circular. En aquest sentit, el sector agrícola té una importància cabdal en el benestar de les persones. Alhora, els consumidors valoren cada vegada més que la producció dels aliments aporti beneficis ambientals i de respecte envers el medi natural.
En conseqüència, per atendre l’increment de la necessitat d’aliments, caldrà accelerar els canvis en els models productius: caldrà la transició cap a un model de producció sostenible i assolir els objectius de l’estratègia Farm to Fork, que aposta per una producció d’aliments a preus assequibles i que ofereixin a la societat aquest valor d’haver estat produïts vetllant per qüestions mediambientals, sanitàries, socials i ètiques, i haver fet possible el fet d’oferir al mercat aliments sostenibles.
03. Quina és la situació actual a Catalunya?
Actualment, a Catalunya, tenim un 85,5% de superfície amb producció convencional i un 14,5% emmarcada en sistemes productius de qualitat voluntaris i certificats, on els productes obtinguts poden ser identificats pel consumidor. Un 7,5% treballen en condicions d’Agricultura Ecològica i un 7% treballen en el sistema de Producció Integrada.
Model actual de les explotacions agrícoles. Font: IDESCAT i DACC
Tant el sistema de Producció Ecològica com el de Producció Integrada són dos sistemes de producció que tenen exigències més enllà del sistema de producció convencional. Ambdós són sistemes de producció certificats, i les explotacions agrícoles que vulguin obtenir aquesta certificació han de superar auditories on es comprova el compliment de la normativa reguladora d’aquestes produccions.
La producció agrícola està sotmesa a una normativa vigent molt extensa sota el control i la inspecció del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Però aquests dos sistemes productius, a més, disposen de reglamentació pròpia: en el cas de l’Agricultura Ecològica, el model d’Europa, i, en el cas de la Producció Integrada, de caire estatal i autonòmic, sota les regles de l’Organització Internacional de Lluita Biològica (OILB). Per tant, les explotacions que formen part d’aquests sistemes productius fan l’esforç de seguir unes regles més exigents encara que la normativa sectorial mateixa.
04. La Producció Agrícola Sostenible a Catalunya
La Producció Agrícola Sostenible de Catalunya (PAS) sorgeix com a resultat de la reflexió sobre quin model productiu cal fomentar entre les nostres empreses agràries per trobar un equilibri entre la producció i la competitivitat en la producció d’aliments i la preservació dels recursos i del medi ambient, essent conscients que l’activitat econòmica que es genera depèn totalment d’aquests recursos i, en conseqüència, són les explotacions agrícoles mateixes les principals interessades en la seva conservació.
Sostenibilitat des de la triple vessant. Font: DACC. Adaptació de FAO 2014, SAM 2020 i ACSA
En aquest entorn, podem tenir com a referents la Producció Agrària Ecològica i la Producció Integrada, una transició dels models més intensius cap a models més sostenibles i plantejaments més propis de l’agroecologia. La transformació del nostre model de producció d’aliments és bàsic per fer evolucionar el nostre sistema alimentari cap a un model que ens permeti assolir un major grau d’autoabastiment d’aliments de qualitat, saludables i de proximitat, i, a la vegada, donar resposta als reptes que té el planeta i també Catalunya pel que fa a l’emergència climàtica i a la pèrdua de la biodiversitat.
En aquest sentit, cal utilitzar l’aigua, la terra, els nutrients i altres recursos naturals de manera eficaç i a un ritme de reposició que en permeti la conservació; cal gestionar la biodiversitat per mantenir els recursos biològics, i cal minimitzar, en definitiva, l’impacte que l’agricultura i la ramaderia tenen sobre el seu entorn, de manera que els danys siguin els mínims possibles.
La PAS incorpora, a més, els principis de l’agroecologia, definits per la FAO, com ara la diversitat, les sinergies, l’eficiència, la resiliència, el reciclatge, la creació conjunta, l’intercanvi de coneixements, els valors humans i socials, la cultura, les tradicions alimentàries, la governança responsable i l’economia circular i solidària.
La PAS vol fomentar unes pràctiques agrícoles sostenibles, adreçades a minimitzar les repercussions negatives envers els recursos i el medi ambient, sota una visió holística, que serveixin per a la presa de decisions i incorporin el concepte de sostenibilitat.
Per garantir una producció alimentària sostenible, els agricultors necessiten transformar els seus mètodes de producció amb major rapidesa i utilitzar de la millor manera possible solucions tecnològiques, basades en la natura i en l’espai, per obtenir millors resultats climàtics i mediambientals, augmentar la resiliència enfront del canvi climàtic i reduir i optimitzar l’ús d’insums (fitosanitaris i fertilitzants). Aquestes solucions requereixen inversions en recursos humans i financers, però també poden potencialment crear valor afegit en adequar-se millor a les necessitats de la societat.
La PAS inclou les tres dimensions de la sostenibilitat: la dimensió econòmica, la dimensió social i la dimensió mediambiental. Dins de cada dimensió, es defineixen unes pràctiques que, amb el coneixement actual, permetran classificar les explotacions agrícoles segons el seu grau de sostenibilitat.
Aquestes pràctiques s’agrupen en diferents blocs segons els recursos que es volen protegir i/o els objectius a assolir. Així, en la dimensió ambiental, aquests blocs giren a l’entorn dels recursos: aigua, sòl, biodiversitat, aire i energia, i dels objectius de reduir els residus generats i fomentar l’adaptació de les explotacions agrícoles al canvi climàtic.
Dins la dimensió econòmica i social, també es definiran unes pràctiques per assolir la sostenibilitat en aquests àmbits.
Producció Agrícola Sostenible (PAS). Font: DACC Les dimensions de la PAS. Font: DACC
La PAS és una oportunitat per al sector agrari perquè les explotacions catalanes siguin cada dia més sostenibles i per aconseguir que els agricultors prenguin consciència que fan una tasca molt important de conservació dels recursos i del medi natural. Això, a la vegada, es pot traslladar a la societat de manera que la societat mateixa pugui valorar millor el paper dels agricultors en la cura del medi natural i de la salut de les persones.
Aquest nou projecte és un model integrador, que inclourà totes les explotacions de Catalunya que compleixin els requisits de la certificació.
05. La visió, la missió i els objectius de la PAS
Visió: que el sector agrícola català sigui un referent de sostenibilitat en l’àmbit europeu.
Missió: fomentar pràctiques agrícoles sostenibles a les explotacions agrícoles de Catalunya.
La PAS fomentarà la transició cap a un model d’agricultura sostenible, basat en els principis de l’agroecologia, per a les explotacions agrícoles de Catalunya, amb un objectiu molt ambiciós, on, l’any 2030, una gran part de les explotacions agrícoles de Catalunya puguin formar part d’aquesta nova producció sostenible.
Els objectius de la PAS són:
-Garantir que la cadena alimentària (producció, transport, distribució, comercialització i consum d’aliments) tingui un impacte mediambiental neutre o positiu, i preservar i restablir els recursos naturals dels quals depèn el sistema alimentari. D’aquesta manera, es contribuirà a mitigar el canvi climàtic i a adaptar-se als seus impactes: cal protegir el sòl, l’aigua, l’aire, la sanitat vegetal, la salut i el benestar dels animals i revertir la pèrdua de biodiversitat.
-Vetllar per la seguretat alimentària, la nutrició i la salut pública, de manera que totes les persones puguin accedir a aliments nutritius, sostenibles i en prou quantitat que compleixen nivells elevats d’innocuïtat, qualitat, fitosanitaris i de salut i benestar animal. Caldrà respectar les necessitats nutricionals de les persones i les seves preferències alimentàries.
-Preservar l’assequibilitat dels aliments i generar al mateix temps un rendiment econòmic més just en la cadena alimentària de manera que els aliments més sostenibles siguin, també, els més assequibles. Fomentar la competitivitat del sector, promoure el comerç just i crear noves oportunitats de negoci.
-Establir un protocol públic i transparent que permeti valorar la sostenibilitat de les explotacions agrícoles catalanes, en l’àmbit mediambiental, social i econòmic, compatible amb altres iniciatives que es puguin desenvolupar a altres zones de la Unió Europea.
-Fer visible l’esforç que fan els agricultors per obtenir aliments de qualitat i saludables de manera sostenible.
-Acompanyar les explotacions en la transició cap als principis de l’agroecologia utilitzant la formació com a vehicle per adquirir els coneixements que han de tenir els agricultors per aplicar el nou sistema de producció (PAS).
-Contribuir que les explotacions de Catalunya siguin econòmicament viables.
-Incrementar la qualitat de vida de la gent que treballa al camp mitjançant el foment del desenvolupament de capacitats, l’accés just als mitjans de producció, les pràctiques de comerç just, la no-discriminació, la igualtat de gènere, la seguretat i la salut de les persones i la diversitat cultural, i, en definitiva, re-valoritzar els coneixements tradicionals i la sobirania alimentària.
La transició a una producció agrícola sostenible a Catalunya implica assegurar el benestar de les persones i garantir la seguretat alimentària sense esgotar els recursos i sense disminuir la capacitat dels ecosistemes de la terra. Al mateix temps, s’ha d’aconseguir assolir els objectius climàtics i mediambientals del Pacte verd europeu, i, alhora, millorar els ingressos dels productors primaris i reforçar la competitivitat de les explotacions catalanes. Aquest nou model pot aportar oportunitats tant per a la ciutadania com per als operadors del sistema alimentari. impactes econòmics, socials i ambientals esperats?
Visió de futur del sector agrícola. Font: DACC
06. Com s’avaluaran els impactes econòmics, socials i ambientals esperats?
La PAS recollirà dades de la sostenibilitat de les explotacions i les posarà a la seva disposició per promoure un procés de millora contínua. D’aquesta manera, les explotacions podran conèixer el seu posicionament respecte de la sostenibilitat envers altres explotacions de tipologia semblant. Aquest fet va en la mateixa direcció que defineix l’estratègia Farm to Fork quan planteja la necessitat de disposar d’una xarxa de dades de sostenibilitat agrícola que permeti avaluar els resultats de les explotacions agrícoles respecte de mitjanes regionals, nacionals o sectorials. L’estratègia també fomenta els serveis d’assessorament específics que proporcionin informació i orientació als agricultors i vinculin la seva experiència amb projectes d’investigació existents.
La PAS vol arribar al màxim nombre d’explotacions catalanes i classificar-les segons el seu grau de sostenibilitat en nivell C (totes les explotacions que compleixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals (BCAM)), en nivell B (explotacions sostenibles que duen a terme una monitorització de dades i posen en pràctica una sèrie de mesures de sostenibilitat) i en nivell A (explotacions que assoleixen l’excel·lència ambiental, on es poden demostrar resultats de beneficis ambientals de les pràctiques realitzades). Aquesta classificació permetrà posar en valor els aliments produïts de manera sostenible i podrà influir positivament en una major demanda d’aquests productes que provenen d’explotacions més sostenibles, i, per tant, han de tenir un reconeixement per part de la distribució.
La PAS pretén ser un model integrador, on l’agricultura ecològica hi pugui tenir cabuda, atès que hi ha aspectes de la PAS, com ara l’energia, els residus, l’adaptació al canvi climàtic i el bloc social i de preu just, que no es desenvolupen en la producció ecològica i que la PAS pot complementar.
La PAS incorporarà totes les pràctiques de la Producció Integrada i, aquestes, es podran complementar amb noves pràctiques sostenibles per tal d'assolir la triple vessant de la sostenibilitat.
El fet de plantejar aquest sistema de producció com un sistema certificat pot donar garanties de la realització de les pràctiques que se certifiquen, i aquest fet és valorat per les indústries agroalimentàries i per la distribució, i també pels consumidors conscienciats sobre la sostenibilitat i el respecte envers el medi ambient. Això ha de comportar un impacte econòmic i positiu per a les explotacions que segueixin aquest sistema productiu.
Des d’un punt de vista ambiental, per avaluar l’impacte mediambiental neutre o positiu, és previst poder monitoritzar les dades de les explotacions agrícoles i obtenir resultats de petjades ambientals, com ara la petjada de carboni i la petjada hídrica.
Des d’un punt de vista econòmic i social, si s’aconsegueix que les explotacions agrícoles mantinguin la rendibilitat econòmica, es podran re-valoritzar les tasques agrícoles i fomentar així la creació de nous llocs de treball.
Addicionalment, la monitorització de la PAS preveu valorar els impactes que aportarà el sistema d’acord amb indicadors. El sistema preveu una digitalització en un quadern d’explotació de tots els ítems que permetran fer una valoració dels impactes en tots els seus vessants i calcularà indicadors per poder quantificar els impactes.
Article extret del Dossier Tècnic nº 111: “Sistemes agroalimentaris sostenibles”.
Autoria:
Joan Bonany Roca
Director Estació Experimental Agrícola Mas Badia. IRTA.
Elisenda Guillaumes Cullell
Directora general d’Agriculturai Ramaderia. DACC.
elisenda.guillaumes@gencat.cat
Neus Ferrete Gracia
Sub-directora general d’Agricultura. DACC.
Anna Goutan Roura
Cap del Servei d'Ordenació Agrícola. DACC.
Rosa Mari Pedrol Esteve
Coordinadora de la Producció Integrada. DACC.
