Aproximacions dinàmiques al coeficient de cultiu
El concepte de coeficient de cultiu és una aproximació pràctica per a relacionar les necessitats hídriques dels cultius amb les condicions meteorològiques.
El coeficient de cultiu es pot entendre com un factor corrector per traduir des de l’evapotranspiració d’una gespa “estàndard” fins a l’evapotranspiració del cultiu d’interès.
El concepte de coeficient de cultiu és una aproximació pràctica per a relacionar les necessitats hídriques dels cultius amb les condicions meteorològiques. En concret, la FAO recomana basar l’evapotranspiració dels cultius en la relació ETc = ETo ∙ Kc, a on ETc és l’evapotranspiració del cultiu d’interès, ETo és l’evapotranspiració de referència que ens pot proporcionar una estació meteorològica propera i Kc és el coeficient de cultiu.
La FAO recomana basar l’evapotranspiració dels cultius en la relació ETc = ETo ∙ Kc
El coeficient de cultiu es pot entendre com un factor corrector per traduir des de l’evapotranspiració d’una gespa “estàndard” fins a l’evapotranspiració del cultiu d’interès. Mentre que la cobertura de sòl per la gespa, així com el seu estat de desenvolupament se suposa que es manté homogeni al llarg de l’any, els cultius, en canvi, acostumen a mostrar un patró anual molt marcat, fins i tot amb períodes amb poca o gens d’activitat. Per això, els coeficients de cultiu varien al llarg de l’any i els valors de referència se solen mostrar com a corbes de 4 o 5 punts.
En qualsevol cas, és convenient adaptar aquestes corbes a les condicions locals. Un aspecte a tenir en compte és el calendari de desenvolupament del cultiu, que pot canviar segons la climatologia de cada lloc, així com per decisions agronòmiques com la data de sembra o per la fenologia del material vegetal de què es tracti.
A l’hora de realitzar les corbes és convenient adaptar-les a la climatologia del lloc, les dates de sembra o la fenologia del material vegetal.
Per altra banda, molts cultius disposats en fileres o en un marc de plantació, en el moment de màxim recobriment no arriben mai a recobrir tot el sòl sinó que el recobriment que assoleixen depèn de decisions com ara la separació entre fileres, el sistema de conducció dels arbres o la intensitat de poda. Això fa que el valor màxim de la corba dels coeficients de cultiu pot ser diferent d’una parcel·la a l’altra.
Típica corba d’un coeficient de cultiu. L’adaptació a les condicions locals inclou considerar el calendari local del cultiu, així com el màxim desenvolupament vegetatiu que assoleix.
Per tant, cal tenir en compte que les corbes de coeficients de cultiu que es poden trobar tabulades en alguns manuals són aproximacions generals, i que un càlcul més acurat de les necessitats de reg requeriria certa correcció específica per cada cas. En aquest context, algunes tecnologies com la teledetecció o l’ús de sensors al sòl o a les plantes proporcionen dades amb les quals és possible afinar amb més precisió els coeficients de cultiu a les condicions de cada parcel·la.
Font: IRTA i Oficina del Regant
Autoria:
Jaume Casadesús
IRTA Lleida