Paisatges agroforestals resilients
A Catalunya, els canvis socioeconòmics i ambientals globals es manifesten amb especial intensitat i generen reptes cada cop més freqüents i amb major grau d’intensitat, com poden ser: sequeres, vulnerabilitat dels boscos als incendis, abandonament de l’activitat agrària i ramadera, pèrdua de biodiversitat i degradació dels hàbitats.
Aquests fenòmens són alhora causes i conseqüències d’aquest context de transformació accelerada.
Recuperar els paisatges tradicionals en mosaic és clau per afavorir un equilibri ambiental, social i econòmic. Aquests paisatges són més resilients davant els efectes del canvi global.
La resiliència s’entén com la capacitat d’un sistema per recuperar-se després d’una pertorbació. En el cas dels paisatges, inclou també la dimensió socioeconòmica, que vincula la natura i les activitats humanes.
Un paisatge resilient és aquell que manté les funcions ecològiques, la biodiversitat i les activitats socials i econòmiques, fins i tot en condicions ambientals i socioeconòmiques canviants, i davant d’incerteses futures (CTFC, 2024).
Aquest programa està cofinançat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa del FEDER de Catalunya 2021-2027.