JOAN SOLÉ I ENRIC BARTRA  “El fet de disposar d’experts en matèries tan variades però relacionades en la cadena de valor dels productes que es volen obtenir és un valor importantíssim del qual solen sorgir col·laboracions futures”

Parlem amb Joan Solé, Doctor enginyer agrònom de formació i fundador i director general de Roviroli, SL, i amb Enric Bartra, Doctor en Biologia i investigador de l’INCAVI

Joan Solé (a l'esquerra) i Enric Bartra (a la dreta)

Joan Solé Salla és Doctor enginyer agrònom de formació i fundador i actual director general de Roviroli, SL, empresa que es dedica al premsatge en fred de llavors oleaginoses, de colza i de gira-sol principalment. Té experiència en el camp de la recerca agrícola i la seva posterior transferència i implementació de resultats tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat. Està interessat en nous productes tecnològics provinents de la transformació agrícola-ramadera, en la vinculació del sector primari amb el sector energètic i en mercats que puguin aportar estabilitat i certesa de preus al productor.

Enric Bartra Sebastian és Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i enginyer tècnic agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estudiat a la Universitat de Califòrnia, a Davis, i ha estat professor associat a la Universitat Rovira i Virgili. És investigador de l’INCAVI des de 1985. Ha treballat per al Departament d’Agricultura a la Unió Europea. Es dedica a temes de recerca i transferència en producció ecològica i adaptació al canvi climàtic dirigits a les necessitats dels cellers. Ha col·laborat en la recuperació de la Malvasia de Sitges i, a més, ha estat coautor d’una guia per a la gestió de l’aigua al cellers. Actualment estudia l’aplicació de les energies renovables al cellers.

Estàs satisfet amb el desenvolupament del projecte i amb els resultats obtinguts?
JS: Estem bastant satisfets de com s’ha desenvolupat el projecte. Sempre hi ha punts de millora, però en general el grau de satisfacció és bo, atès que les diferents tasques programades al projecte s’han pogut desenvolupar sense entrebancs remarcables i, a més, els objectius del projecte s’han complert. Aquest fet ha permès obtenir una informació molt valuosa que ens fa ser molt optimistes amb vista al futur. En el nostre cas, els objectius del projecte se centraven a poder categoritzar els productes obtinguts per premsat en fred de diverses varietats de camelina en diferents condicions de producció. Un cop feta aquesta categorització, som capaços de saber quines varietats i quin maneig agrícola associat a cadascuna pot ser més interessant per a determinats mercats d’alt valor afegit: mercat cosmètic, mercat nutricèutic, alimentació de mascotes, etc.

En el nostre cas, els objectius del projecte se centraven a poder categoritzar els productes obtinguts per premsat en fred de diverses varietats de camelina en diferents condicions de producció.

EB: Sí, el Grup Operatiu Biodiversitat a la vinya i qualitat dels vins ha estat un projecte amb una participació excel·lent dels socis: Vinyes Domènech, Perelada Chivite, LAFOU, Lagravera i Huguet de Can Feixes. Hem estudiat les plantes al voltant de les vinyes, hem estudiat els vins, i s’ha obtingut un extracte de plantes de cada parcel·la. Els resultats reforcen el paper de les pràctiques ambientals i el lligam dels vins amb el seu entorn.

Els resultats reforcen el paper de les pràctiques ambientals i el lligam dels vins amb el seu entorn.

Fruit d’aquest grup operatiu, han sorgit sinergies que permetin continuar col·laborant més enllà d’aquest projecte?
JS: En els projectes de grups operatius s’associen diferents empreses i centres de recerca per tal de treballar conjuntament en una determinada línia de treball aspectes que poden ser del seu interès. Per tant, abans de demanar el projecte ja hi ha comunicació entre les empreses, cosa que es fa molt evident a l’hora de definir les tasques i els objectius de cadascú i confeccionar la memòria. Normalment, entre les empreses s’estableix una bona sintonia i coneixement mutu que permet establir relacions, tant en el camp propi del grup operatiu com en aspectes relacionats o similars. 

En el nostre cas específic, aquesta bona sintonia també s’ha establert amb el centre de recerca (Universitat de Lleida), on han col·laborat diferents grups de recerca que han aportat una visió holística de tot el procés: des de grups de recerca en producció vegetal, botànica i malherbologia, fins a grups de tecnologia dels aliments o de producció animal. El fet de disposar d’experts en matèries tan variades però relacionades en la cadena de valor dels productes que es volen obtenir és un valor importantíssim del qual solen sorgir col·laboracions futures. A més, ens ha sorgit un segon projecte de grup operatiu, un projecte CPP (col·laboració publicoprivada) que finalment no va ser finançat, la realització d’una tesi doctoral, etc.

El fet de disposar d’experts en matèries tan variades però relacionades en la cadena de valor dels productes que es volen obtenir és un valor importantíssim del qual solen sorgir col·laboracions futures.

EB: Sí, amb tots els cellers hi ha col·laboracions. S’han fet diverses presentacions: a Barcelona al Palau Robert, a la Barcelona Wine Week i a la conferència d’anàlisi de vins que va tenir lloc a Alemanya, i s’està valorant la possibilitat de donar-hi continuïtat.

Quins aspectes d’aquesta experiència valores més positivament?
JS: Es valora molt positivament el fet de conèixer com enfoquen els diferents participants del projecte els seus objectius i treballs. Et fa obrir la ment i tenir en compte altres aspectes que al començament no consideraves. Es tracta d’empreses diferents amb objectius diferents, però a la vegada vinculats, i això pot fer que els projectes adquireixin un potencial elevat. L’altre aspecte que es valora és el fet d’aprendre de tota la cadena de producció: des de la genètica de la llavor prèvia a la sembra fins al maneig agronòmic, el comportament diferencial en relació amb diferents condicions (reg, fertilització...), la transformació industrial, l’àmbit comercial en diferents sectors, el de la conservació dels productes obtinguts, etc.

EB: El que valoro més és el millor coneixement que tenen els cellers de les plantes que hi ha al voltant de les seves vinyes. Aquest coneixement ens porta a tenir cura de les plantes i entorns a prop del celler, a veure-ho com un patrimoni natural lligat a la vinya i a la qualitat del vi, i permet fer una transmissió al consumidors. L’extracte obtingut es pot portar a la presentació dels vins.

Creus que aquest tipus de projectes són una bona eina per fomentar la innovació i la transferència de coneixement en el sector?
JS: S’ha comprovat, veient l’evolució dels projectes de grups operatius de les diferents convocatòries, que cada vegada hi ha més empreses interessades i que, a la vegada, la majoria d’empreses solen repetir, ja sigui en altres projectes de grups operatius o en projectes d’altre tipus. Aquest fet indica que aquests tipus de projectes són molt positius per al sector.

D’altra banda, hi ha resultats específics que les mateixes empreses volem guardar per a nosaltres, ja que després de fer l’esforç de recerca es lícit voler preservar algun aspecte clau que pot tenir una avantatge competitiu per a l’empresa. En tot cas, si es dona aquesta casuística, sempre és una part petita de la recerca realitzada en el conjunt del projecte i, per tant, la transferència de coneixement al sector arriba; de fet, és un requisit del projecte, i les xerrades amb agricultors, les jornades de camp, les publicacions de difusió general i/o les publicacions especialitzades, les ponències a congressos, la difusió via xarxes socials i webs solen ser importants en aquest tipus de projectes.

EB: Sens dubte, aquests projectes permeten col·laborar entre cellers i centres de recerca com l’INCAVI per afegir innovació i transferència al sector, cosa que difícilment es podria fer sense l’aportació econòmica dels fons PDR i el Departament d’Agricultura.

Aquests projectes permeten col·laborar entre cellers i centres de recerca com l’INCAVI per afegir innovació i transferència al sector

Creus que seria interessant que aquesta eina pogués servir per col·laborar i treballar juntament amb altres socis de la UE amb reptes comuns?
JS: Tot i que personalment no hi tinc experiència, ja hi ha projectes de grups operatius supraautonòmics i altres d’europeus en què es plantegen temes d’abast més global. En el nostre cas hem establert contactes i col·laboracions amb altres universitats o centres de recerca forans, com ara la Universitat Alma Mater de Bolonya (Itàlia) o el USDA-ARS de Morris (Minnesota, EUA) per aconseguir varietats de camelina d’aquests orígens. En aquests casos, les col·laboracions no solen ser puntuals, sinó que s’acaba compartint informació i coneixement al llarg de diferents anys, de manera que les experiències dutes a terme a Catalunya s’acaben sabent a fora, i als membres del grup operatiu també els arriben informacions d’altres experiències en altres latituds. 

Per definició, els projectes dels grups operatius són projectes col·laboratius i, en aquest sentit, crec que seria interessant poder participar en projectes amb altres membres de la UE per a temàtiques conjuntes. Se m’ocorren temes relacionats amb la gestió de l’aigua, el canvi climàtic, la petjada de carboni, l’aprofitament de subproductes, la proteïna vegetal, la pesca, l’agricultura de precisió, el benestar animal, etc.

EB: Sí, seria una manera d’aprendre i col·laborar amb altres centres, altres cellers o viticultors amb qui normalment no hi ha contacte o que no coneixem. L’experiència d’altres zones sempre és enriquidora i ens pot ajudar a preparar-nos millor amb vista a noves inversions o a adaptar-nos a nous consumidors.

Crec que seria interessant poder participar en projectes amb altres membres de la UE per a temàtiques conjuntes.