ENTREVISTA | 13/04/2016  RuralCat

Francesc Domingo  "Consultar el Mapa de sòls pot permetre un estalvi substancial quan es realitzen analítiques"

En una explotació agrícola, el cost de la fertilització és un dels factors que genera una major despesa econòmica. En aquesta entrevista parlem sobre el Mapa de sòls com a eina efectiva en les recomanacions d'adobat amb Francesc Domingo, enginyer agrònom de la Fundació Mas Badia i especialista en fertilització, ús de dejeccions ramaderes i maneig del sòl.

Francesc Domingo és especialista en fertilització, ús de dejeccions ramaderes i maneig del sòl

S’han de considerar les característiques del sòl en les recomanacions d’adobat?

El sòl és el suport en què les plantes agafen els nutrients i on nosaltres podem afegir els que necessiten per créixer i desenvolupar-se. Per tant, sí, conèixer les característiques del sòl és necessari a l’hora de recomanar la fertilització dels cultius.

Ara bé, els paràmetres de sòl que són més importants varien segons el tipus de cultiu (fruiters, extensius, hortícoles...), els nutrients i la tipologia de sòl (pH àcid o bàsic). A més, hi ha característiques del sòl que influencien en les recomanacions de forma directa (com per exemple el contingut en fòsfor disponible) i altres que ho fan de forma més indirecta (per exemple un sòl profund i amb una alta capacitat de retenció d’aigua pot ser més productiu, i si la producció és més alta també ho serà la quantitat de nutrients que el cultiu absorbirà i necessitarà).

 

El Mapa de sòls és una eina útil per obtenir els paràmetres que es necessiten per recomanar fertilització?

Sí, perquè ens proporciona informació útil d’algunes de les característiques que poden tenir interès. Però no ens proporciona tota la informació necessària. En el Mapa de sòls disponible a Catalunya s’hi troben reflectides, essencialment, les propietats del sòl que són més permanents, poc variables a llarg termini. En general, aquestes són les que influencien les recomanacions de forma indirecta (textura, fondària, retenció d’humitat, caràcter àcid o bàsic, calcari, drenatge, salinitat...).

En aquest Mapa de sòls no hi trobem la informació més important lligada al contingut en nutrients perquè aquesta està directament relacionada amb el maneig que s’ha fet al llarg dels anys en cada parcel·la. Val a dir que pot haver variacions molt grans en dues parcel·les contigües o, fins i tot, dins la mateixa parcel·la, en funció de l’historial de fertilització (aplicació de dejeccions ramaderes i fertilitzants –dosis i tipus–) i dels cultius realitzats.


Es pot millorar la recomanació de l’adobat amb una bona informació de sòls?

Per realitzar adequadament recomanacions de fertilització és necessari conèixer el sòl on es desenvolupa el cultiu, ja sigui a través de la informació disponible en el Mapa de sòls, de l’observació i l’estudi directes o per altres vies alternatives. Fer recomanacions de fertilització sense un coneixement mínim del sòl de la parcel·la és una mala praxi tècnica inacceptable.

 

“consultar el mapa de sòls abans de planificar el mostreig pot ajudar a fer-lo millor i a racionalitzar la presa de mostres, contribuint a un possible estalvi econòmic i a obtenir una informació més acurada”

 

Consultar el Mapa pot suposar un estalvi a l’hora de fer les anàlisis de sòls?

Sí, consultar el Mapa de sòls pot permetre un estalvi substancial quan es realitzen analítiques de sòl.

Tot sovint, es tendeix a sol·licitar la determinació de paràmetres de les mostres de sòl sense reflexionar gaire si són necessàries ni si es poden conèixer d’alguna altra manera. Les propietats del sòl que són invariables al llarg del temps i es poden conèixer amb una consulta al Mapa, no és necessari analitzar-les de nou o repetidament. Consultar-lo abans de planificar el mostreig pot ajudar a fer-ho millor i a racionalitzar la presa de mostres, contribuint a un possible estalvi econòmic i a obtenir una informació més acurada.

D’altra banda, davant d’un problema de desenvolupament dels cultius, la consulta del Mapa de sòls pot orientar sobre quina pot ser la causa (per exemple salinitat, drenatge, etc.) i quines anàlisis específiques caldria fer, estalviant temps i diners.

 

Com pot millorar el Mapa de sòls el reg?

Tot i que no és un aspecte que hagi treballat gaire, crec que disposar del Mapa de sòls pot millorar totes les fases del reg, des de la planificació general fins el maneig diari del reg de les parcel·les agrícoles.

El Mapa de sòls conté informació important per a una gestió acurada del reg, com la textura de les diferents capes i la fondària de l’arrelament, que determinen la capacitat de cada tipus de sòl per emmagatzemar aigua disponible per a les plantes, la facilitat de drenatge, l’abundància de sals, etc. Tots aquests aspectes poden ajudar a definir les zones més aptes per al reg, l’elecció del sistema de reg, la definició dels sectors per fer-los el més homogenis possible, les dosis d’aigua a aplicar i la seva freqüència, etc.

 

Què opina de l’esforç realitzat pel DARP i l’ICGC en l’estudi dels sòls de Catalunya?

Em consta que l’esforç ha estat gran i en condicions de poca valoració d’aquesta informació, en general, i de precarietat econòmica, especialment en aquests temps de crisi. L’important, però, és que gràcies a aquest esforç actualment es disposa del Mapa de sòls de gran part de les principals zones agrícoles de Catalunya a una escala prou detallada per treure’n informació útil pel maneig dels sòls. Disposar d’aquesta informació per tot el territori ens situaria al nivell dels països més desenvolupats del món. És un dels objectius que s’hauria d’assolir a mig termini. L’altre seria posar les eines per augmentar la utilització que se’n fa d’aquesta informació.


Francesc Domingo Olivé és enginyer agrònom i treballa a la Fundació Mas Badia en la recerca aplicada i la divulgació sobre la utilització raonada i sostenible de les dejeccions ramaderes en la fertilització dels cultius.

 

Francesc Domingo és especialista en fertilització, ús de dejeccions ramaderes i maneig del sòl

Informació relacionada

El més llegit

El Departament d'Agricultura atorgarà 186 ajuts a la mitigació del canvi climàtic en explotacions agràries

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes d’agost

S’aprova el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes