Reyes Pla Soler  "Publicacions com el Dossier Tècnic tenen incidència sobre el teixit productiu i contribueixen al desenvolupament del sector primari i l'àmbit rural"

Reyes Pla, degana de la Facultat de Veterinària (UAB), ens explica en aquesta entrevista la seva opinió sobre el Dossier Tècnic, una publicació del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb 10 anys història i més de 80 monogràfics, dedicats a apropar la recerca i la innovació que es fa a la universitat, els centres tecnològics i l'administració als professionals de l'empresa agrària, la indústria alimentària o el sector forestal.

Reyes Pla és degana de la Facultat de Veterinària (UAB)

Aquesta entrevista forma part de les realitzades especialment per al Dossier Tècnic 81: "Dossier Tècnic: 10 anys de transferència i de transmissió del coneixement", que es pot consultar en la seva versió digital al portal RuralCat.

Quina ha estat la seva relació amb el Dossier Tècnic?

Al llarg del anys i com a docent he sentit a parlar dels DDTT i conec professorat i professionals que han participat activament en la redacció d’aquests dossiers. A més, d’ençà que sóc jurat del Premi PITA tinc més contacte amb gent del Departament que està relacionada, i conec millor la tasca que es fa per tal de transmetre informació tècnica pràctica que és d’interès per a tot el sector, des del productor fins al consumidor, passant per tot el sector transformador. La meva valoració és molt bona. De fet, fa poc he vist el darrer Dossier Tècnic sobre els productes de la pesca. Serà una lectura a recomanar als meus alumnes.

Donat’ que el món acadèmic prioritza les publicacions en revistes d’impacte, quin sentit tenen publicacions com el Dossier Tècnic?

Per al personal acadèmic, universitari o que treballa en centres de recerca, publicar articles en revistes d’impacte a nivell internacional és una manera de projectar la seva activitat professional. És imprescindible per estar ben valorat i progressar.

No obstant això, la tasca que fan invertint temps i coneixements en publicacions locals i en català, com el Dossier Tècnic, és molt valuosa. Són publicacions que tenen incidència sobre el teixit productiu i contribueixen al desenvolupament del sector primari i l’àmbit rural. S’hauria de retribuir millor, sinó és econòmicament si amb prestigi, i donar el màxim de difusió possible. Una manera de valorar-les més, per exemple des de la meva posició, seria tenir-les en compte en els currículums dels candidats a ocupar una plaça de professor.

Què opina de l’elevada participació de científics i tècnics d’universitats i centres tecnològics en el Dossier Tècnic?

Crec que és molt positiva. El fet que hagin intervingut més de 440 autors ha de servir per engrescar a molts més i que no es quedi ningú fora. Es poden fer col·laboracions originals, aprofitar la informació utilitzada en tesis doctorals o resultats d’assaigs de diferent envergadura, tothom hi pot participar...

"Destacaria l’actualitat dels temes i el tractament planer; estan ben escrits i són molt clars”

Quines qualitats destacaria del Dossier Tècnic com a eina de transmissió del coneixement?

Destacaria l’actualitat dels temes i el tractament planer; estan ben escrits i són molt clars. La revista és visualment agradable, en color, amb fotografies, infografies, taules... també inclouen la imatge i contacte dels autor i bibliografia actual per si es vol ampliar la informació.

Quins aspectes o temes considera que caldria potenciar, explorar o incloure en els futurs DDTT?

Alguns dels temes que m’interessarien serien aquells relacionats amb el medi ambient i els recursos naturals o per posar en valor tota la cadena de la producció alimentària. Em fa molta ràbia que no es reconegui suficientment la feina dels productors, que cobrin quatre duros però que els preus dels productes per al consumidor siguin alts, s’hauria d’analitzar què passa pel camí i fer propostes aplicables per tal de canviar-ho. També crec interessant tractar temes que millorin la qualitat de vida del ramader i pagès, però també del consumidor, del transformador i de tothom. Tractar més i més a fons la sobirania alimentària, els moviments slowfood, etc.

Reyes Pla és llicenciada en Farmàcia per la Universitat de València i màster en Ciència i Enginyeria dels Aliments per la Universitat Politècnica de València. El 1986 va ser contractada per la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora ajudant a la Facultat de Veterinària per impartir diverses assignatures de tecnologia dels aliments d’origen animal. La seva trajectòria a la UAB també ha estat molt activa en temes de gestió. De 2002 a 2005 va ser directora del departament de Ciència Animal i dels Aliments, de 2006 a 2009 va ser adjunta per a la Prevenció, la Seguretat i la Salut del rector de la UAB. Des del 2011 és degana de la Facultat de Veterinària i catedràtica de Tecnologia dels Aliments.