Arnau Queralt i Bassa  “Els ramaders, agricultors i pescadors són cabdals per garantir l’alimentació al nostre país”

La sostenibilitat és un factor cada cop més important en les actuacions i els discursos socials, polítics i econòmics. Què representa per al món agroalimentari? Com incideix en les decisions de govern? En parlem amb l’Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.

Arnau Queralt i Bassa és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997) i màster en Gestió Pública pel Programa Interuniversitari de Govern i Gestió Pública UAB-UPF-ESADE (1999). Diplomat en Afers Europeus pel Patronat Català Pro-Europa i l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Exteriors. Des d’octubre de 2011, és director del CADS-. També és president de la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC,) des de 2014

Què és el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)?

El CADS és l’òrgan assessor del Govern de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de sostenibilitat. Neix el desembre de 1998 amb l’objectiu de disposar d’una plataforma de reflexió estratègica, amb visió sistèmica i de futur, en un ventall de temàtiques molt ampli, que va del canvi climàtic a l’alimentació, l’aigua, l’energia o l’economia.

Els 16 consellers del CADS són professionals reconeguts en el món acadèmic i empresarial, independents del Govern i que actuen en representació pròpia. A més, també hi col·laboren experts mitjançant grups de treball (permanents o ad hoc), fet que ens facilita acomplir una de les nostres funcions, que és la de promoure la transferència de coneixement i el diàleg entre el Govern, el món acadèmic i la societat civil en l'àmbit del desenvolupament sostenible.  Aquest diàleg i aquest intercanvi de coneixement és bàsic per poder generar unes visions de futur, inclusives,  a traslladar al Govern.

Com a consell assessor, com ho feu per ajudar/incidir en l’acció de Govern?

Per una banda assessorem –entre altres a través d’informes- a petició del Govern. És el cas, per exemple,  del Pla de gestió del districte de la conca fluvial de Catalunya, , l’estratègia catalana d’ecodisseny, l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya. Un altre cas és l’informe elaborat a petició del Departament de la Presidència sobre els reptes demogràfics a Catalunya a mitjà termini.Per altra banda, també assessorem a iniciativa pròpia, posant damunt la taula del Govern temes el Consell considera importants. Un exemple és l’informe que estem preparant sobre els reptes que el nostre país té plantejats al mar i al litoral.

Des del CADS, s’ha treballat o s’està treballant algun tema relacionant amb el sector de l’agricultura i la ramaderia?

És clar. Aquest és un sector important i ha centrat una part rellevant de la nostra activitat en els darrers anys. Entre altres, cal destacar els informes sobre el Pla de regadius i sobre el canal Segarra-Garrigues, els quals –com tots els altres informes del CADS- es poden consultar a través de la nostra web.

Ara mateix també estem treballant en un informe que intenta plantejar com es pot garantir una alimentació suficient, saludable, segura i accessible per a tothom. Tenint en compte els múltiples reptes existents a escala catalana i internacional, de tipus ambiental, social, econòmic i geopolític.

Els tres ponents de l’informe són els membres del CADS següents: el Sr. Joan Vallvé, exconseller d’Agricultura, el Dr. Carles Ibáñez, cap del Programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA, i la Dra. Montserrat Viladrich, catedràtica del Departament d'Administració d'Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals de la Universitat de Lleida (UdL). Esperem discutir-lo durant les properes setmanes. 

Un altre informe on hem estat treballant i que té vinculació directa amb l’alimentació és el titulat L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món. En aquest document, el CADS identifica els reptes que el nostre país ha d’abordar per aplicar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (aprovada a Nova York el setembre de 2015).

Més concretament, l’informe informe analitza 16 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que conté l’Agenda 2030. El segon d’aquests objectius, titulat “Fam zero”, pretén posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible al món. El passat 14 de febrer, el Govern ha donat llum verda a l’elaboració del Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030, que haurà d’establir fites acotades per a Catalunya que permetin assolir els objectius de desenvolupament sostenible que conté aquesta agenda global.

Finalment, crec que el lector pot tenir interès en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), presentat el passat mes de gener, on hi ha un capítol dedicat als sistemes alimentaris. Aquest informe, on han prop de 200 autors i revisors, ha estat impulsat pel Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (mitjançant el CADS), el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Institut d’Estudis Catalans.

“molts països han passat de parlar d’agricultura, ramaderia o pesca a parlar de polítiques alimentàries d’abast més ampli”

El CADS treballa per a Catalunya però la sostenibilitat ha de ser global. Quines són les tendències mundials que més preocupen en aquest moment i com es traslladen al país?

Efectivament, el CADS treballa a Catalunya, però amb visió global. Aquest és un enfocament absolutament adequat i els membres del Consell ho tenen ben clar. Ara mateix, i en coherència amb això, el CADS presideix  la xarxa europea de Consells Assessors sobre Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible (EEAC), que ja reuneix 14 consells assessors de governs i parlament d’arreu d’Europa (Alemanya, Bèlgica, Catalunya, Flandes, França, Holanda, Hongria, Irlanda, Luxemburg, Montenegro i Portugal). 

La sostenibilitat és un tema global. Els processos i fenòmens que més ens preocupen, com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, el canvi en els usos del sòl i la contaminació atmosfèrica són d’abast planetari, amb concrecions específiques a casa nostra.

A nivell d’alimentació, hi ha un conjunt de factors ambientals, socials, econòmics i geopolítics que condicionen la seguretat alimentària de la població de molts països del món. El canvi climàtic, amb les seves múltiples derivades (per exemple, l’increment de temperatura, la disminució dels recursos hídrics o la reducció de la matèria orgànica al sòl) és un fet, i com a tal és objecte de preocupació de moltes institucions internacionals i de la comunitat científica planetària.

La compra massiva de terres agrícoles arreu del món per part de governs i grans corporacions empresarials –fenomen conegut com a acaparament de terres o, en anglès, land grabbing- és un factor que amenaça la seguretat alimentària d’uns països que ja són molt vulnerables com a conseqüència de la pobresa i les desigualtats. Aquest també és un debat que afrontem quan parlem de sostenibilitat.

Afortunadament, veiem reaccions i tendències positives per encarar aquests reptes. Una que és molt clara és  el canvi  d’enfocament que ja estan fent alguns països, que comencem a pensar en clau de polítiques alimentàries tot superant la visió més sectorial (agricultura, ramaderia, pesca) i dotant tots els actors de la cadena de producció d’aliments d’un rol fonamental i estratègic en el si de la societat.