CRISTINA MATOS SILVA “Les cobertes i les façanes verdes s’haurien de considerar oportunitats per reverdir la infraestructura grisa dels edificis i utilitzar-se per garantir la connectivitat de la infraestructura verda”
Parlem amb Cristina Matos Silva, professora adjunta a l’IST/UL de Física de la Construcció, Instal·lacions Constructives i Solucions Basades en la Natura
Cristina Matos Silva es va llicenciar en Enginyeria Civil el 2000 a l’IST/UL. Entre el 2000 i el 2002 va treballar com a enginyera d’estructures i va adquirir experiència en el disseny d’estructures de formigó armat, estructures d’acer i construccions de fusta. El 2006 va acabar el doctorat en Enginyeria Civil, en què va aprofitar els coneixements i l’experiència que havia adquirit com a enginyera de projectes. Des del 2007 és professora adjunta a l’IST/UL, on imparteix cursos de Física de la Construcció, Instal·lacions Constructives i Solucions Basades en la Natura. Els seus interessos de recerca se centren en la sostenibilitat en la construcció, concretament en les cobertes verdes i els murs vius, la seva avaluació econòmica i la planificació urbana associada, el rendiment tèrmic i acústic, i la planificació del manteniment en un clima mediterrani. També avalua l’eficiència dels sistemes de recollida d’aigües pluvials, tant a escala urbana com dels edificis i quan es combinen amb solucions de cobertes verdes. És fundadora de l’Associació Portuguesa de Cobertes Verdes i membre de la Federació Europea d’Associacions de Cobertes Verdes.
Podeu explicar breument la recerca que esteu duent a terme i el vostre grup de recerca?
Des del 2007 soc professora adjunta de l’Institut Superior Tècnic de la Universitat de Lisboa, on imparteixo cursos de Física de la Construcció, Instal·lacions Constructives i Solucions Basades en la Natura. Així, doncs, els meus interessos de recerca se centren en la millora del rendiment dels edificis, concretament per mitjà de solucions basades en la natura. Soc cofundadora del grup de recerca GI (http://gigroup.tecnico.ulisboa.pt/PHP/about.php), del Centre de Recerca d’Enginyeria Civil i Innovació per a la Sostenibilitat (CERIS) i inclou un equip multidisciplinari amb experiència en la valoració dels costos i els beneficis de les cobertes i els murs verds i en l’elaboració d’una anàlisi cost-benefici acurada del cicle de vida. Les àrees de recerca principals del Grup GI són l’anàlisi econòmica d’aquestes infraestructures verdes, la comparació de solucions alternatives, la planificació del manteniment, la quantificació de beneficis (per exemple, tractament d’aigües, rendiment tèrmic i recollida d’aigües pluvials) i l’aplicabilitat a diferents infraestructures (per exemple, edificis públics, edificis privats, infraestructures de transport).
“Crec que la natura s’ha d’incloure a les ciutats i en la planificació urbana per ajudar a augmentar la resiliència i millorar la sostenibilitat”
Com a enginyera de camins, què us va portar a treballar en infraestructures verdes i solucions basades en la natura?
La passió! És a dir, crec que la natura s’ha d’incloure a les ciutats i en la planificació urbana per ajudar a augmentar la resiliència i millorar la sostenibilitat. Per això, les solucions basades en la natura són la resposta clau.
Com que soc enginyera civil i treballo en envoltants d’edi- ficis, les cobertes i els murs verds són les solucions que investigo diàriament, intentant optimitzar-les i avaluar-ne el rendiment, sobretot en el clima mediterrani, que actual- ment s’enfronta a nombrosos reptes.
Com poden contribuir les solucions basades en la natura i la infraestructura verda urbana a la millora del medi ambient urbà?
És ben sabut que la infraestructura verda en els edificis, tant en els nous com en els ja existents, és molt important per crear territoris urbans saludables, sostenibles, biodi- versos i resilients. De fet, l’ús de la natura a les ciutats és un aspecte clau per fer front als problemes urbans i abor- dar els objectius de desenvolupament sostenible.
Formo part de la junta de l’Associació Portuguesa de Co- bertes Verdes (ANCV) i convido tothom a fer una ullada al nostre lloc web (https://www.greenroofs.pt/en/) que explica en detall com la infraestructura verda urbana pot millorar el medi ambient de les ciutats. La natura pot ajudar a afrontar problemes mediambientals, socials i també econòmics, com la contaminació, la pèrdua de biodiversi- tat, els índexs d’impermeabilització del sòl o els fenòmens d’onades de calor i precipitacions extremes, que s’han agreujat en els darrers anys. Les solucions basades en la natura i les infraestructures verdes urbanes ajuden a re- tenir l’aigua de la pluja, contribueixen a endarrerir els pics d’inundació, a protegir i augmentar la vida útil de la imper- meabilització, a crear nínxols de biodiversitat, captura de CO2 i producció d’oxigen, com també a millorar el benes- tar general i el paisatge urbà. Així, les ciutats modernes estan introduint la natura com a part de la seva estratègia mediambiental, i la vegetació als edificis és ara obligatòria a moltes ciutats, com Copenhaguen, i està sent promogu- da per nombrosos governs d’arreu del món. Aquí podeu trobar una descripció detallada de les estratègies/políti- ques de cobertes i murs verds d’arreu del món: https:// www.greenroofs.pt/en/policy-map.
“Les ciutats modernes estan introduint la natura com a part de la seva estratègia mediambiental, i la vegetació als edificis és ara obligatòria a moltes ciutats.”
Com s’aborden aquests reptes des de l’àmbit de la recerca? Ens podeu parlar dels vostres projectes de recerca actuals?
Quan vaig començar a investigar en aquest camp, el primer que vaig fer va ser avaluar el rendiment de les cobertes i els murs verds en el clima mediterrani, com ara el rendiment tèrmic o les necessitats de manteniment i reg. Això és important perquè les cobertes/murs verds no funcionen de la mateixa manera a tot el món i cal adaptar les solucions. Tanmateix, si volem que la nostra recerca doni resposta als problemes urbans i contribueixi a la inclusió de solucions basades en la natura en la planificació urbana, hem d’avaluar aquestes solucions constructives a escala mundial.
Així, doncs, després vaig treballar en l’avaluació econò- mica d’aquestes solucions, tenint en compte un enfoca- ment holístic, que inclogués tots els serveis i costos de les cobertes/murs verds en un període de temps determinat. L’anàlisi multicriteri també és molt important en aquests casos, ja que les diferents parts interessades poden valo- rar els beneficis de manera diferent.
Aquesta anàlisi cost-benefici és molt important per pro- moure, conjuntament amb el govern i els municipis, l’ús de cobertes/murs verds com a part de les estratègies me- diambientals i també per predir les polítiques adequades. Aquest és l’àmbit de recerca al qual em dedico ara.
A més, l’avaluació econòmica també és important per evidenciar quins són els serveis ecosistèmics de les cobertes/murs verds que s’espera que valorin més aques- tes solucions i també per identificar quins són els serveis ecosistèmics d’aquestes solucions dels quals encara no es té informació i que han de ser modelitzats/monitorats.
Per exemple, em vaig adonar que ens falta informació sobre la contribució de les cobertes i els murs verds a la biodiversitat urbana, com a part de la infraestructura verda de la ciutat, així que ara tinc un projecte sobre aquest tema, el projecte GRAVITY, finançat per l’FCT - Fundació Portuguesa per a la Ciència i la Tecnologia, projecte 2022.02093.PTDC. Podeu visitar https://www.projectgra- vity-ist.com/ per saber-ne més.
Per acabar, aquesta avaluació econòmica de les solucions basades en la natura és fonamental per identificar les limitacions dels productes i com ha d’evolucionar la tecnologia per maximitzar el rendiment, l’economia circular i els serveis i alhora minimitzar els costos. En aquesta línia de recerca, ara em centro en l’optimització de solucions constructives tant de cobertes verdes com de murs verds. Estic treballant en un mur verd regat amb aigües grises i per al tractament d’aigües grises (foto 1) i també en cobertes verdes fetes amb materials reciclats (com a part del substrat) i plantes autòctones (foto 2).
Murs verds interiors i exteriors per al tractament d’aigües grises, a l’Institut Superior Tècnic (IST). Treball en curs amb la professora Ana Galvão, de l’IST.
Creieu que les cobertes i les façanes verdes són realment “la solució miraculosa”?
Crec que les cobertes i les façanes verdes s’haurien de considerar oportunitats per reverdir la infraestructura grisa dels edificis i utilitzar-se per garantir la connectivitat de la infraestructura verda a les ciutats. No es pot esperar que les cobertes/murs verds resolguin tots els problemes de les ciutats, però són solucions crucials que cal incloure com a espais verds urbans complementaris, ja que l’espai urbà és escàs. Per exemple, fins i tot a les ciutats que inverteixen en rehabilitació més que en nova construcció, es poden adoptar algunes solucions de cobertes i murs verds, com una coberta verda sobre un aparcament (normalment una coberta ac- cessible a nivell de carrer), una coberta verda extensa sobre un edifici existent o una façana verda sobre un mur visible.
Cobertes verdes a l’Institut Superior Tècnic (IST), amb materials reciclats i plantes autòctones. Treball en curs amb els professors José Saldanha Matos, Filipa Ferreira i Vitor Sousa, de l’IST.
Quin paper té la ciència ciutadana en el desenvolupament de sistemes urbans més sostenibles, concretament en la consolidació d’infraestructures verdes?
Veig la ciència ciutadana com una eina molt important, tant per ajudar a desenvolupar sistemes urbans més sostenibles com per ajudar a consolidar l’ús d’infraestructures verdes. En implicar els ciutadans en el seguiment dels beneficis de les infraestructures verdes, aconseguim maximitzar la recollida de dades, vital per aprendre més i optimitzar aquestes solucions, i, alhora, contribuïm a la conscienciació mediambiental dels ciutadans, que també és essencial per assegurar l’acceptació i la difusió àmplia de les cobertes/murs verds en edificis i ciutats.
El projecte GRAVITY que he esmentat abans adopta la ciència ciutadana i està recopilant una base de dades exhaustiva i sistemàtica de les contribucions de les cobertes/ murs verds a la biodiversitat de la ciutat, amb resultats molt interessants fins ara.
“No es pot esperar que les cobertes/murs verds resolguin tots els problemes de les ciutats, però són solucions crucials que cal incloure com a espais verds urbans complementaris, ja que l’espai urbà és escàs”
