PREMI TÀSTUM 2010 | 20/10/2010  RuralCat/Gencat

Josep Maria Albet i Noya  En un futur "tots els vins seran ecològics"

El guanyador del Premi Tàstum Vinya i Vi de Producció 2010 ha estat Josep Maria Albet i Noya, per ser considerat un gran impulsor dels vins ecològics i un ferm defensor dels vins elaborats amb varietats autòctones, concretament de xarel·lo. En aquesta entrevista, realitzada a la finca familiar de Can Vendrell, a Sant Pau d'Ordal, ens explica com va començar fa 30 anys i què fan actualment al celler Albet i Noya, de la DO Penedès, on els productes són elaborats de forma 100% ecològica i busquen contínuament la millora de la qualitat mitjançant l'experimentació en la producció.

Josep Maria Albet és director tècnic del Celler Albet i Noya. Font: GenCat.

El guanyador del Premi Tàstum Vinya i Vi de Producció 2010 ha estat Josep Maria Albet, per ser considerat un gran impulsor dels vins ecològics i un ferm defensor dels vins elaborats amb varietats autòctones, concretament de xarel·lo. En aquesta entrevista, realitzada a la finca familiar de Can Vendrell, a Sant Pau d'Ordal, ens explica com va començar fa 30 anys i què fan actualment al celler Albet i Noya, de la DO Penedès, on els productes són elaborats de forma 100% ecològica i busquen contínuament la millora de la qualitat mitjançant l'experimentació en la producció.

Actualment, Albet i Noya exporta un 80% de la seva producció a gairebé tot el món, en especial a Alemanya, Suïssa, Dinamarca, França, Estats Units i Japó. Compta amb vins destacats i premiats com el "Reserva Martí", el "Xarel·lo Clàssic", l'"Adrià" i el "Syrah". Com ha estat el camí que els ha dut fins aquí? 
 
El celler va començar amb el meu besavi. Ell era empeltador a una finca de Cubelles i va venir aquí a l’època de la fil·loxera. Més endavant va decidir quedar-se, quan els propietaris li van preguntar si volia ser el masover de la finca. Ara ja hem arrelat aquí quatre generacions: ell, el meu pare, el meu fill i jo.
 
Fa uns vint anys vam comprar la finca als propietaris i vam començar a embotellar el vi per comercialitzar-l'ho. El fem ecològic des de fa exactament 32 anys, i en fa 15 que comprem raïm a una dotzena de pagesos que també ho fan així. Ara exportem a uns 20 països.
 
Com és que van decidir ser pioners del vi ecològic?
 
Quan vam començar, alguns veïns i amics ens deien: "això és el d’abans", "no t’enredis que perdràs la collita", etc. Jo era molt jove i tenia els meus dubtes, evidentment, però el fet de començar amb una empresa estrangera que ens comprava la producció em va fer descobrir un nou món de gent jove de fora que començava en aquest camp del vi i els aliments ecològics. Eren persones amb molta empenta, capacitat i nivell intel·lectual. Vaig pensar que el futur era més això que no pas el que deien els veïns.
 
Com veu el futur de la producció ecològica?
 
Estic segur que en un futur tots el vins seran ecològics, perquè la producció és realment fàcil. Si ara no es fa és perquè molta gent no vol, els va bé i ja guanyen prou diners. Ara s’hi estan posant algunes empreses perquè al mercat hi ha moltes dificultats, veuen que a nosaltres ens ha anat bé, i és una opció més per a completar les línees que ja tenen.
 
Què els diria a la gent jove que està començant ara?
 
No sé si podria donar consells a la gent jove... Aquí, al Penedès, hi ha cellers que de moment són petits però ja ho estan fent molt i molt bé. Per exemple, em venen al cap els cellers Pardas i Mas Candí, tot i que n'hi ha d’altres que també ho estan fent amb il·lusió, oberts i amb moltes ganes d’aprendre. De tota manera, no s’ha de tenir por, s’ha d’anar fent coses que t’agradin i que realment siguin interessants, no fer el que fa tothom.
 
Albet i Noya destaca no només per la seva línea ecològica sinó també perquè aposta per les varietats autòctones i, en especial, pel xarel·lo. Per què?
 
He de confessar que jo, personalment, mai no he plantat xarel·lo, tot i que ara sigui la nostra varietat més nombrosa. Tenim unes 13 hectàrees i n'estem molt orgullosos. També he de dir que mai no n'hem arrencat, al contrari, ara estem replantant vinyes velles que donen una qualitat excepcional, sobretot en aquesta àrea de la serra de l’Ordal. Aquesta zona del nord-est del Penedès, tocant a les muntanyes de l’Ordal i una mica al Garraf, té prou sòl i plou menys que a la part central i sud; a més, la terra està més erosionada i les terrasses són més petites.
 
En aquesta zona sempre s’ha fet molt xarel·lo. A les planes no agradava aquesta varietat perquè no feia prous quilos, però aquí les terres no eren tan productives i el xarel·lo ja hi anava bé perquè és una varietat molt rústica que s’adapta bé a aquest tipus de sòls, calcaris, argilosos i tancats. Produeixen uns vins que, en ocasions, poden arribar a ser reduïts de tan concentrats com són. Precisament, als darrers temps, algunes bodegues joves han recuperat xarel·los treballant amb vinyes mares, i nosaltres també ens hi hem afegit. Ara s’obre un nou món pels xarel·los: tenim els que s’han treballat amb mares i els joves, que són molt diferents, a més dels que tenen un toc de barrica per aconseguir un perfil més internacional i elitista.
 

En definitiva, el xarel·lo és una aposta molt nostra; hem col·laborat en la seva potenciació a través de la denominació d’origen i estem molt contents i orgullosos del que fem.

 

"Ara s’obre un nou món pels xarel·los: tenim els que s’han treballat amb vinyes mares i els joves, que són molt diferents, a més dels que tenen un toc de barrica per aconseguir un perfil més internacional i elitista".

 

Quines altres varietats destacaria?

Un dels nostres principals esforços ha estat recuperar varietats antigues que hem trobat a diferents vinyes. En una primera fase la recerca es va dur a terme pel Penedès, la resta de Catalunya i, fins i tot, Mallorca. Així vam recuperar set varietats. Un parell ja estan en fase de conreu més massiu i hem demanat l'homologació perquè no estaven autoritzades; eren desconegudes perquè pràcticament havien desaparegut. Desprès, en una segona fase, també hem recuperat altres tres a la zona del Pirineu i de les Valls d’Aneu.

També estem assajant amb varietats que són creuaments de varietats existents com l'arinarnoa, que és creuament del merlot amb el pretit verdot, el caladoc, que s'obté creuant garnatxa i malbec, o el marselan, que neix del sauvignon i la garnatxa. Són varietats que resulten bones pel vi negre, que és on tenim les línees més internacionals. Desprès també tenim ull de llebre i alguna altra però força limitada, malgrat que sembla que pot ser interessant.

Estic convençut que totes aquestes varietats poden donar molt bons resultats, tant per descobrir perfils aromàtics i gustatius, com per buscar més resistència als fongs, que també és una altra via dins el món ecològic per evitar o eliminar productes com el coure i anar a productes molt més suaus, com les argiles sulfurades, i totalment inòculs. Per tant, contribuïm amb l’ecologia i la sanitat dels aliments.

 

Com ha rebut el guardó del Tàstum 2010?

Bé, els premis sempre fan il·lusió perquè no deixen de ser un reconeixement a la feina feta, i sempre fan una mica de promoció dels productes. A més, encara que me’l donin a mi, jo entenc que també és per a tot l’equip que hi ha al darrera d’Albet i Noya. Per tant, n'estem molt orgullosos i contents.