Ricard Dalmau  "Ja podem definir quines varietats de fruita són més o menys recomanables"

A la passada Fira de Sant Miquel, vam poder parlar amb el sr. Ricard Dalmau i Barbarroja, director de l'Estació Experimental de Lleida (IRTA), on s'investiga la incorporació al camp català de varietats vegetals existents que s'hagin adaptat bé les condicions agroclimàtiques del Mediterrani i l'obtenció de varietats pròpies.

Quines són les principals línies de treball de l'Estació Experimental de Lleida (IRTA)?
Ens ocupem de tot allò referent a material vegetal en dues vessants: la tradicional i una nova línia de treball d'obtenció de varietats vegetals pròpies. La vessant tradicional s'encarrega de la incorporació a les nostres explotacions de totes les varietats de poma, pera i préssec que es desenvolupen als diferents obtentors de tot el món. S'escullen les varietats, es situen al camp i s'estudien per tal de decidir quines s'adapten millor a les nostres condicions agroclimàtiques. Amb aquest coneixement estem preparats per transferir al sector quines són les varietats recomanables i quines, tot i tenir bones perspectives a l'inici, no s'adapten a les nostres condicions.
Com es treballa amb cada una de les varietats que estudien a l'estació?
En poma, hem treballat sobre 220 varietats, de les quals hem donat el vist i plau a unes 90 que ja han assolit l'estatus necessari. En aquest sentit, hem publicat un llibre per tal que el sector pugui veure quines són les seves característiques pròpies. També treballem amb portaempelts. Tenim uns 18 de pomera, ja que considerem que és el factor principal per fer una bona producció fructícola. Pel que fa al préssec i la nectarina, estem treballant amb unes 170 varietats. En pera, que és el cultiu amb menys varietats, estem tractant unes 80. També es treballa, encara que molt menys intensament, amb cirera amb albercoc, amb pruna, amb noguer i amb ametller.

"Podem tenir varietats més adequades i més idònies per les nostres condicions"

I què ens diu d'aquesta nova línia de treball d'obtenció de varietats pròpies que comentava?
Hem iniciat aquesta línia d'obtenció de plantes pròpies per adaptar-les a les condicions climàtiques caloroses del Mediterrani. Es va començar l'any passat amb un projecte d'obtenció juntament amb el centre de millora de Nova Zelanda Hort Research. Considerem que, d'aquesta manera, podem tenir varietats més adequades i més idònies per les nostres condicions.
Una altra de les vostres grans línies de treball és la de tecnologia de producció.
Sí, quan parlem de tecnologia de producció ens estem referint a totes aquelles tasques relacionades amb l'adaptació de les diverses varietats i les diferents maneres de ser cultivades per tal que puguin donar les millors característiques de si mateixes. En aquest sentit, treballem en projectes de millora de color, una de les caracterísques negatives de moltes de les nostres varietats, així com en aconseguir millor consistència de la fruita, característica molt apreciada pel consumidor, i en altres temes, com els sistemes de formació. A més a més, estudiem i decidim quin és el millor moment per fer la recol·lecció, per tal que totes les varietats tinguin les millors característiques organolèptiques. Altres línies de treball importants són la referent als sistemes de control d'aigua de reg i de dotacions de reg o el projecte de producció de fruita ecològica que hem iniciat ara fa cosa d'un any.
Enguany, l'Estació ha exhibit a la Fira de Sant Miquel una exposició que mostra l'evolució de la fructicultura a les comarques lleidatanes. Quin ha estat l'objectiu d'aquesta mostra?
Aquesta exposició és ja tradicional des que vam fer l'estació. La nostra intenció és donar a conèixer al sector les millors varietats que tenim en el camp de l'experimentació. L'exposició vol fer un repàs que permeti conèixer als visitants quins són els grups de fruita que estem treballant a Lleida. Aquest any, al tractar-se del 50è aniversari de la fira, hem fet una agrupació per èpoques al llarg de la història de la producció de fruita a Lleida. Hem dividit l'exposició en quatre apartats que creiem que coincideixen amb els quatre períodes principals.
Podria explicar, a grans trets, cada una de les etapes que es mostraven a l'exposició?
La primera corresponia als inicis del boom de la fructicultura, des de l'any 40 al 60, amb condicions socioeconòmiques diferents, on s'exhibeixen les varietats més antigues, més tradicionals. Algunes d'elles fins i tot estan extingides o hi ha molt poques. Aquestes les conservem en el banc de germoplasma que tenim a les nostres finques. Mostràvem també les varietats de l'etapa que va dels anys 60 als 80 quan la fructicultura va augmentar considerablement i existien unes condicions tècniques diferents. Per concloure la mostra, es podien examinar les varietats que van des de la dècada dels 80 a l'actualitat i un capítol de les noves varietats que s'estan experimentant que encara no estan al mercat.
Com col·labora l'Estació Experimental de Lleida amb el projecte PORTA?
Aquest és un projecte de transferència de tecnologia amb França. Es tracta de mantenir relacions entre diferents centres i estaments del sud de França i catalans que treballem en una línia conjunta. D'aquest manera no només enriquim el nostre coneixement sinó que podem divulgar més àmpliament els nostres projectes. PORTA ha organitzat una sèrie de visites mútues molt interessants per tal d'assistir a diferents activitats, com jornades tècniques i jornades de divulgació. PORTA és un sistema molt útil per tal de conèixer-nos, per fer caliu i, principalment, per adquirir més i millors coneixements.