ENTREVISTA A JOAN SERRA | 17/02/2010  RuralCat

Joan Serra  "Davant el barrinador, els OGM eviten l'atac i s'incrementa la producció"

Joan Serra, investigador de Mas Badia
Arran de l'autorització per part de la UE de varietats d'arròs i blat de moro transgènic, com ara el BT11, l'Estació Experimental de Mas Badia de l'IRTA, a la Tallada d'Empordà, ha dedicat una de les seves línies de treball a aquests productes. Sobre aquest tema, parlem amb Joan Serra, investigador de conreus extensius de l'estació gironina.
Com és que a Mas Badia vau iniciar l'estudi dels transgènics, fins ara arròs i blat de moro?
No només treballem amb transgènics, portem molts anys treballant amb blat de moro, i tenim la feina d'avaluar les qualitats dels productes i veure quin és el material més interessant. Aquests darrers anys s'han autoritzat les varietats OGM i és quan nosaltres hem entrat en contacte amb el blat de moro transgènic, no perquè siguem especialistes en transgènics, sinó per què som especialistes en blat de moro.
Quan vau començar aquestes investigacions amb varietats de transgènics?
Cap al 1998, quan es van registrar els primers transgènics, i sempre des de el punt del que ja estava autoritzat. Una vegada l'OGM va ser autoritzat vam iniciar la seva avaluació, per poder veure quines recomanacions podem donar al pagès si vol produir-ne.
Quina metodologia de treball heu fet servir?
El que fem és avaluar les varietats ja autoritzades, si produeixen igual o menys que les convencionals, si són més altes, etc., comparant-les amb les varietats convencionals. A l'IRTA tenim una xarxa d'estacions experimentals i el que fem és comparar les plantacions de varietats transgèniques dels diferents territoris. Aquesta manera de treballar ja ve d'abans, no va començar amb les plantacions de transgènics, només hem aplicat el mateix mètode, és una continuació.
Comparant el conreu transgènic amb el convencional, quines diferències es troben?
La millor opció és comparar una varietat OGM amb la seva isogènica (no transgènica), ja que estàs comparant dues coses que només difereixen en la modificació genètica. En blat de moro, en els tres conreus dels darrers dos anys, de mitjana ens han sortit uns 400 quilograms de més a favor del cultiu transgènic. Aquestes dades de mitjanes però, cal agafar-les amb compte, ja que hi ha molts factors a tenir presents. A les localitats de l'Empordà i el Pla de Lleida és on normalment notem una resposta més favorable dels transgènics, en comparació amb els seus isogènics, i en canvi a la Garrotxa, amb unes condicions diferents, la diferència de producció no és tant alta i fins i tot pot ser més baixa. I al llarg dels anys les produccions també poden variar, així que donem la xifra de 400 quilos de mitjana, però amb molta cautela.
Quin comportament té el blat de moro transgènic davant la plaga del barrinador?
Davant el barrinador, els OGM eviten l'atac i s'incrementa de la producció. Hi ha un estudi d'Esteban Alcalde que parla d'un 12% d'increment de producció amb un transgènic en comparació amb un cultiu convencional davant un atac de barrinador, és el percentatge més alt que ens consta. Hi ha xifres molt variables, en funció de l'àrea geogràfica on es faci l'estudi o del moment en que es produeixi l'atac, però per posar una xifra, de mitjana, podríem parlar d'entre un 9% a un 12% d'increment de producció.

"En alguns casos el transgènic serà beneficiós i en altres no"

Algunes organitzacions ecologistes han dit que la incidència de plagues al primer món no és prou important com per justificar les investigacions en transgènics aquí, què opina?
No sabria valorar si la incidència és prou important o no, en tot cas ens remetem als números. En una producció d'uns 14.000 quilos, amb una xifra del 12%, com dóna l'Esteban Alcalde, estaríem parlant d'unes possibles pèrdues de 300 o 700 quilos. Potser en altres zones les pèrdues no serien tan quantioses. No crec que es pugui generalitzar, depèn de cada cas. L'any passat, per exemple, el barrinador va fer molt de mal i en canvi enguany són menors. És a dir, en alguns casos el transgènic serà beneficiós i en altres no.
Així doncs, com pot valorar el pagès si li convé o no conrear varietat transgènica?
A posteriori és molt fàcil, el problema és fer-ho per avançat. No és fàcil saber quin nivell d'atac de barrinador tindràs. Hi ha alguns indicadors que poden ajudar, per exemple, la data de sembra. Quant més avançat estigui el creixement del blat de moro quan es produeixi un atac de barrinador, menys mal farà al cultiu. Així, en sembres primerenques solen ser menors, però si sembres més tard i el barrinador arriba en les mateixes dates, la probabilitat de que faci mal és més elevada. De fet, això el pagès ja ho aplica, si fa sembra precoç no utilitza transgènic i si la fa tardana, si.
Pel que fa a l'ús de productes fitosanitaris contra el barrinador, els transgènics en disminueixen l'aplicació?
Per als pagesos que n'apliquen, si. Aquí a l'Empordà, la superfície tractada és molt petita, així seria poca la diferència, en altres zones seria més evident. Cal tenir en compte que parlem només de productes contra el barrinador, els productes contra altres plagues es seguirien aplicant, ja que el blat de moro transgènic estaria tan poc protegit com un blat de moro convencional.
En acabar els estudis que esteu realitzant actualment, creus que es podria elaborar alguna mena d'eina informàtica per tal poder fer previsions?
Seria una eina molt bona i crec que seria factible fer-ne alguna que treballés en base a uns paràmetres concrets, com pot ser la data de sembra o les previsions de glaçades, per tal de poder fer algunes recomanacions a priori.

Font: Meritxell Arjalaguer

Informació relacionada

El més llegit

L’Agenda Rural de Catalunya ja ha iniciat el període de participació ciutadana

Dossier Tècnic 108: “Grups Operatius a Catalunya. resultats i conclusions de la convocatòria 2016”

El proper dilluns 8 de març s’obren les inscripcions a nous cursos a distància