Iscle Selga i Jorba "El futur de la sanitat animal és la prevenció"
El Servei de Sanitat Animal del DARP coordina i dirigeix les campanyes sanitàries a Catalunya, vetlla per controlar les malalties dels animals i evitar-ne la dispersió, treballa per eradicar les malaties existents i dedica esforços a preparar-se per les que puguin venir. A RuralCat parlem amb le seu cap, el sr. Iscle Selga i Jorba.
Què preocupa més en aquests moments al Servei de Sanitat Animal (SSA)?
La nostra prioritat són els programes sanitaris. N'hi ha de moltes menes, des d'aquells que s'apliquen en el dia a dia i en fem el seguiment, fins a la preparació dels plans d'emergència per a malalties que es puguin presentar en un moment donat. Entre els primers podem distingir els programes de vigilància per a malalties que no són presents a Catalunya i els de lluita per a malalties que sí que hi són presents.
Com quines?
Ens preocupa sobretot la llengua blava, que es va declarar l'any passat a Menorca, que el setembre d'enguany s'ha detectat al Marroc i a Còrsega i en aquest mes d'octubre s'han confirmat diversos focus a la província de Cadis (Andalusia). Vam fer una reunió preparatòria dels tècnics del DARP i del CReSA per engegar el Pla de vigilància a Catalunya pel 2004 i també vàrem participar en una reunió amb el Ministeri i altres autonomies per preparar el Pla de vigilància a l'Estat espanyol. Nosaltres apliquem aquest 'Pla', que contempla un seguit de mesures de vigilància activa com anàlisis periòdics als animals sentinelles i aleatoris als altres, així com controls periòdics de la presència del mosquit transmissor de la malaltia.
Ara és un moment perillós per a la transmissió de llengua blava?
Ara és l'època de l'any on hi ha el màxim perill, però el cert és que no podem deixar de vigilar en cap època de l'any. És una vigilància constant.
És una incògnita, per això hem d'estar preparats. Però evidentment ens preocupa la influença aviària, perquè es troba present en molts països a tot el món i pot tenir efectes en la salut humana. Pensem que aquesta situació durarà temps i per això ens anem preparant per a una possible emergència. Sabem, també, que ens podem tornar a trobar amb la peste porcina. I no podem descartar res. Ara bé, també donem prioritat a altres programes, com mirar d'acabar amb la tuberculosi bovina o la brucel·losi de les vaques, ovelles i cabres. I després, molt important pel que significa per al comerç, el programa de lluita contra la malaltia d'Aujeszky.
Què falta per arribar a declarar Catalunya lliure d'Aujeszky?
Falta bastant, perquè vam engegar un pla complet el 2003 i a tots els països que l'han eradicada els ha costat sis o set anys. No podem fer miracles, però la qüestió és treballar i avançar com ja constatem que es fa.
L'Encefalopatia Espongiforme Bovina es pot considerar controlada?
Hem entrat en una certa normalitat. Això és important. Van sortint alguns casos, perquè és una malaltia d'evolució molt lenta, però tot sembla indicar que enguany ja no tindrem tants casos com l'any passat.
Com us prepareu amb el CESAC per a una possible arribada de la influença aviària?
Una de les coses importants és tenir el laboratori preparat per a una emergència. I el tenim. Un altre dels punts importants és el dels possibles sacrificis, que és més complex, perquè cal infraestructura en cas d'emergència. També hi dediquem esforços conjuntament amb la Federació Avícola Catalana i molts dels aspectes ja els tenim clars, però no s'arriba mai a estar del tot preparat.
És un programa informàtic prioritari del Departament. És molt complex, porta molta feina i hi ha moltes persones treballant-hi. A banda de fer un plantejament totalment nou en la gestió ramadera, ha d'integrar totes les bases de dades que ja tenim i permetre una bona connexió amb les bases de dades del Ministeri: explotacions ramaderes, analítiques sanitàries, qualificació sanitària d'explotacions, moviment d'animals, etc. El SIR permetrà gestionar millor la ramaderia i, sobretot, la sanitat animal. Tindrem dades dels animals, dels moviments, etc. Per exemple, es podrà gestionar de formà àgil, des de qualsevol oficina o en determinats casos el ramader des de casa seva, el moviment dels animals.
Quins són els reptes de futur del SSA?
El repte és la Prevenció, aquesta és la paraula. Ja ho estem fent, però cada cop hem d'anar més en aquesta direcció i aplicar-la en tots els programes en la justa mesura.
Què preocupa més en aquests moments al Servei de Sanitat Animal (SSA)?
La nostra prioritat són els programes sanitaris. N'hi ha de moltes menes, des d'aquells que s'apliquen en el dia a dia i en fem el seguiment, fins a la preparació dels plans d'emergència per a malalties que es puguin presentar en un moment donat. Entre els primers podem distingir els programes de vigilància per a malalties que no són presents a Catalunya i els de lluita per a malalties que sí que hi són presents.
Com quines?
Ens preocupa sobretot la llengua blava, que es va declarar l'any passat a Menorca, que el setembre d'enguany s'ha detectat al Marroc i a Còrsega i en aquest mes d'octubre s'han confirmat diversos focus a la província de Cadis (Andalusia). Vam fer una reunió preparatòria dels tècnics del DARP i del CReSA per engegar el Pla de vigilància a Catalunya pel 2004 i també vàrem participar en una reunió amb el Ministeri i altres autonomies per preparar el Pla de vigilància a l'Estat espanyol. Nosaltres apliquem aquest 'Pla', que contempla un seguit de mesures de vigilància activa com anàlisis periòdics als animals sentinelles i aleatoris als altres, així com controls periòdics de la presència del mosquit transmissor de la malaltia.
Ara és un moment perillós per a la transmissió de llengua blava?
Ara és l'època de l'any on hi ha el màxim perill, però el cert és que no podem deixar de vigilar en cap època de l'any. És una vigilància constant.
A banda de la llengua blava, quines són les properes amenaces, segons la vostra opinió?Ens anem preparant per a una possible emergència d'influença aviària
És una incògnita, per això hem d'estar preparats. Però evidentment ens preocupa la influença aviària, perquè es troba present en molts països a tot el món i pot tenir efectes en la salut humana. Pensem que aquesta situació durarà temps i per això ens anem preparant per a una possible emergència. Sabem, també, que ens podem tornar a trobar amb la peste porcina. I no podem descartar res. Ara bé, també donem prioritat a altres programes, com mirar d'acabar amb la tuberculosi bovina o la brucel·losi de les vaques, ovelles i cabres. I després, molt important pel que significa per al comerç, el programa de lluita contra la malaltia d'Aujeszky.
Què falta per arribar a declarar Catalunya lliure d'Aujeszky?
Falta bastant, perquè vam engegar un pla complet el 2003 i a tots els països que l'han eradicada els ha costat sis o set anys. No podem fer miracles, però la qüestió és treballar i avançar com ja constatem que es fa.
L'Encefalopatia Espongiforme Bovina es pot considerar controlada?
Hem entrat en una certa normalitat. Això és important. Van sortint alguns casos, perquè és una malaltia d'evolució molt lenta, però tot sembla indicar que enguany ja no tindrem tants casos com l'any passat.
Com us prepareu amb el CESAC per a una possible arribada de la influença aviària?
Una de les coses importants és tenir el laboratori preparat per a una emergència. I el tenim. Un altre dels punts importants és el dels possibles sacrificis, que és més complex, perquè cal infraestructura en cas d'emergència. També hi dediquem esforços conjuntament amb la Federació Avícola Catalana i molts dels aspectes ja els tenim clars, però no s'arriba mai a estar del tot preparat.
En què consisteix el SIR (Sistema d'Informació Ramadera) i en quin moment està?El SIR permetrà gestionar al ramader des de casa seva, en determinats casos, el moviment dels animals.
És un programa informàtic prioritari del Departament. És molt complex, porta molta feina i hi ha moltes persones treballant-hi. A banda de fer un plantejament totalment nou en la gestió ramadera, ha d'integrar totes les bases de dades que ja tenim i permetre una bona connexió amb les bases de dades del Ministeri: explotacions ramaderes, analítiques sanitàries, qualificació sanitària d'explotacions, moviment d'animals, etc. El SIR permetrà gestionar millor la ramaderia i, sobretot, la sanitat animal. Tindrem dades dels animals, dels moviments, etc. Per exemple, es podrà gestionar de formà àgil, des de qualsevol oficina o en determinats casos el ramader des de casa seva, el moviment dels animals.
Quins són els reptes de futur del SSA?
El repte és la Prevenció, aquesta és la paraula. Ja ho estem fent, però cada cop hem d'anar més en aquesta direcció i aplicar-la en tots els programes en la justa mesura.