ENTREVISTA A PETER ENEVOLDSEN | 17/02/2010  RuralCat

Peter Enevoldsen  "La tasca més important és contruir vincles entre investigadors i agricultors"

Peter Enevoldsen, cap de departament del Servei Danès d'Assessorament Agrícola
El 1987 va nèixer a Dinamarca el Landscentret, una iniciativa de les associacions d'agricultors per donar suport a la tasca dels assessors agrícoles locals. El Sistema Integral de Gestió Agrícola (IFMS) és una de les seves grans fites. Parlem amb Peter Enevoldsen, cap de departament del Servei Danès d'Assessorament Agrícola.
Què és el Landscentret o Centre Nacional?
El Landscentret és una part del Servei Danès d'Assessorament Agrícola (DAAS), participat pels 60 centres locals d'assessorament i el centre nacional. Aquest sistema únic d'assessorament a dos nivells és utilitzat i a la vegada propietat dels agricultors danesos i dóna feina a uns 3.200 professionals. El paper del Centre Nacional és crear, recollir i fer ús del coneixement, ja sigui nostre o d'altres països.
Quins beneficis veu en aquesta cooperació?
Jo destacaria que tenim serveis d'assessorament altament especialitzats que s'adiuen amb les necessitats de cada agricultor i serveis complerts i de gran qualitat a tots els centres locals. A més, l'agricultor té accés als mètodes i productes més recents i serveis de suport a preus competitius. La tasca més important del Centre Nacional és la construcció de vincles entre investigadors i agricultors. Participem en projectes de recerca i ens assegurem que el nou coneixement es posa en pràctica a les granges. Els nostres serveis d'assessorament cobreixen les àrees professionals de producció de conreus, vaquí, porcí, economia i lleis, construcció i tècniques, equí, aviram i animals de pèl.

"L'IFMS dóna a l'agricultor un millor coneixement per prendre decisions sobre com portar la seva explotació"

Com es treballa al Centre Nacional?
Al centre es treballa amb les organitzacions agrícoles i és propietat dels propis agricultors. El nostre quadre directiu són agricultors escollits pels agricultors mateixos, i això és important, ja que assegura que totes les activitats previstes són aprovades pels propis usuaris del centre.
Parlem del Sistema Integral de Gestió Agrícola (IFMS), com pot ajudar a l'agricultor?
Bàsicament, l'IFMS és un sistema de suport que dóna a l'agricultor un millor coneixement per prendre decisions sobre com portar la seva explotació. Està especialment dissenyat per cobrir tots els camps professionals de producció a la granja. A més a més, podem fer pressupostos i control financer, basant-nos en la producció de la granja, tant la prevista com l'anterior. Els diferents programes ajuden a l'agricultor, per exemple, a fer un pla de fertilització, optimitzar l'alimentació dels porcs, portar la comptabilitat diària i, fins i tot, fer i comparar plans alternatius per la futura producció de la granja. A més a més, el IFMS està dissenyat per ser utilitzat tant com un programa per a l'agricultor com per als assessors als centres locals. Per tant, el IFMS possibilita un contacte molt proper entre agricultor i assessor, que comparteixen les mateixes dades i coneixement sobre la granja.
Quines són les necessitats més habituals dels agricultors?
L'ús més comú és per portar la comptabilitat diària, més de 700 agricultors fan servir aquest programa específic. Altres programes també molt populars són el de planificació de conreus i el d'optimització de l'alimentació del bestiar, sobretot vaquí i porcí.
Quin és el procés a seguir quan l'agricultor demana assessorament?
Cal dir que l'agricultor pot tenir l'assessorament adient sense haver de comprar o utilitzar l'IFMS ell mateix. Però en bona part del casos l'assessor farà servir l'IFMS com a eina per analitzar la situació del granger i basarà els seus consells en càlculs i plans fets amb el sistema. El primer que es decideix és si s'ha de fer servir l'IFMS i com s'ha d'utilitzar, si l'agricultor l'ha d'utilitzar ell mateix o només donar els registres que es necessiten en paper per poder-los processar al centre local. A partir d'aquí, i a grans trets, es fa un pla de producció i un pressupost amb l'ajut d'un assessor econòmic. Una vegada es porta a terme la producció, es fa un registre de les dades aconseguides de la collita o els ramats i l'assessor les compara amb les previsions del pla. Finalment, els resultats obtinguts serveixen per fer noves previsions basades, aquesta vegada sí, en dades reals.

"El granger té una visió general de l'estat econòmic de la seva granja"

Quin profit treu l'agricultor de l'IFMS?
Primer de tot, té fàcil accés a tota la informació sobre producció a la seva granja, tant dels plans fets per la propera temporada com d'informació anterior. A més, accedeix fàcilment a les darreres novetats disponibles, per exemple, com optimitzar el seu rati en l'alimentació de les vaques lleteres. I el més important, té una visió general de l'estat econòmic de la seva granja, on està fent diners i quines parts de la seva producció necessiten més atenció. Tota aquesta informació és important per a l'agricultor, i també per al seu assessor.
Països com Finlàndia o Noruega han comprat aquest programa, quins resultats han tingut fins ara?
L'experiència està sent bona. A Finlàndia els programes de vaquí estan integrats amb altres sistemes de producció de vaquí i amb la seva base de dades nacional. A Noruega han variat lleugerament el programa de porcí per adequar-lo a les seves necessitats, però bàsicament fan servir els programes com ho fem a Dinamarca. Un del grans reptes és que els programes sempre han d'ajustar-se a les condicions locals. L'idioma és un problema, és clar, però no el més crític.
Creu que l'IFMS podria utilitzar-se a Catalunya?
La filosofia de l'IFMS d'integrar tota la informació financera i de producció a nivell de la granja és absolutament adequada per a Catalunya, sempre que les persones i les organitzacions donin suport a la idea. En qualsevol cas, encara es podrien utilitzar parts del programa per separat.
Quins plans de futur tenen per al Centre Nacional i l'IFMS?
La tendència general és que cada vegada més els sistemes de tecnologies de la informació estaran basats en aplicacions web i bases de dades centralitzades, ja que a Dinamarca l'accés a Internet està molt desenvolupat. També l'ús de xarxes sense cables i petits dispositius personals, com PDA's, esperem que experimentin un gran creixement.
El més llegit

L’Agenda Rural de Catalunya ja ha iniciat el període de participació ciutadana

Dossier Tècnic 108: “Grups Operatius a Catalunya. resultats i conclusions de la convocatòria 2016”

El proper dilluns 8 de març s’obren les inscripcions a nous cursos a distància