ENTREVISTA A ROSER SERRET | 17/02/2010  RuralCat

Roser Serret  'Les dones del món rural ens podem organitzar millor la feina ja que no tenim a ningú que ens marqui un horari"

Imatge Roser Serret
Al llarg de la història, les dones rurals han fet compatibles les dures jornades a les explotacions amb la vida familiar, però comencen a gaudir d'un reconeixement més que merescut. Parlem amb Roser Serret, cap d'una explotació de vaques lleteres i, recentment, mare d'un fill.La Roser Serret viu a Vallfogona de Balaguer, a la Noguera. Va estudiar a l'Escola de Capacitació Agrària del mateix municipi i es va especialitzar en vaquí de llet a la Seu d'Urgell. Més endavant, va complementar els seus estudis per poder portar l'administració de l'explotació de vaquí familiar. Actualment, està vinculada a Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), on és una de les responsables del sector lleter.
Com ha millorat la vostra explotació al llarg dels anys?
Sempre estem de millores per que no podem deixar passar el tren, ja que si no, costa molt tornar-lo a agafar, aquest negoci és així. El canvi més important va ser l'any 1997 amb l'AFIMILK. És un sistema informàtic que està pensat per controlar, més fàcilment, a un grup gran de vaques. Altres millores han estat comprar quota per poder produir, sistemes anti-estrès, anti-calors, millores continues a la sala de munyida i en maquinària.
Amb l'AFIMILK vas ser una de les nominades al Premi a la Innovació Tecnològica Agrària (PITA) al 2001. Com funciona aquest sistema?
El seu funcionament és relativament fàcil. Es tracta d'un receptor d'informació computeritzat que reuneix automàticament la informació respecte l'actuació individual de cada vaca i, amb les dades que es recullen es fan llistes d'atenció per la seva administració. Tot comença amb el podòmetre, aparell que es posa a la pota de la vaca el primer dia del part i durant els 10 dies següents la màquina estudia la rutina de l'animal. La informació que ens dona és el 100% fiable. Quan la vaca passa per la sala de munyir, l'antena d'identificació diu de quin animal es tracta, ja que tots tenen un número que els identifica, anomenat crotal. També informa sobre quina quantitat de llet ha de donar, si està malalta, en zel o estressada. La informació surt en una pantalla que hi ha instal·lada a cada punt de munyida i, finalment, aquestes dades les recull l'ordinador central. Al dipòsit de llet es troben els mesuradors electrònics que estudien el rendiment de la llet, les cèl·lules i la conductivitat. El sistema estalvia temps, augmenta la productivitat i millora el rendiment.

"El sistema és la solució per dirigir l'alta producció de les vaques lleteres"

Quina és l'avantatge d'aquest sistema?
El sistema és la solució per dirigir l'alta producció de les vaques lleteres. Per tant, es basa en la producció, la salut i la fertilitat de la vaca.
Estas vinculada a Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, com hi participes?
JARC és una organització que treballa pels socis de la manera que a mi m'agrada, ja que és molt propera a tots nosaltres. I el més important, la gent que hi ha treballant són molt professionals i fan molt bé la seva feina. Jo hi participo sent una de les responsables del sector lleter.
En quin moment es troba el teu sector actualment?
Es troba en un moment de revolta per la baixada dels preus que ens fa molt difícil produir. Però més important encara, és la modificació de la nova legislació sobre el preu de la llet. Estem treballant per poder modificar-la i si més no, demanar que s'apliqui només durant un any, ja que sinó, plegaran moltes explotacions. Pel que fa a la quota, hi ha aquesta incertesa. El futur està negre.

"Hauríem de potenciar més la unitat del sector per poder anar tots a una"

Què creus que s'hauria de potenciar o de millorar?
Hauríem de potenciar més la unitat en el sector per poder anar tots a una, ja que és el que tots volem. A més, tots junts tenim més força. També demanar més informatització en els sistemes d'identificació dels animals de cara al ramader, per no passar tantes hores a les oficines comarcals i estalviar feina als funcionaris i a nosaltres, així com, també, modificar els sistemes de sanejament i bioseguretat de les granges.
Sabem que fa poc has tingut un fill, com fas compatibles les dures jornades a la teva explotació amb el treball domèstic i la família?
El 24 de març vaig tenir el meu primer fill i al principi ens faltaven hores, però després la cosa va començar a funcionar. Avui en dia, les dones del món rural tenim molta sort, ja que comptem amb l'ajuda del marit. A més, tret de les dones que viuen en nuclis molt petits, que cada vegada n'hi ha menys, no tenim problemes ni de guarderies ni tampoc de sanitaris. Tenim un avantatge, moltes de nosaltres encara tenim als padrins vivint a la mateixa casa o al mateix poble, et donen un cop de mà i pots fer-te els teus horaris i les teves combinacions per poder estar amb el petit. Crec que les dones rurals ens ho podem muntar millor que les dones urbanes, ja que ets pots organitzar la feina com vols, no tens a ningú sobre teu que et marqui un horari.

"El fet que ens ajudin vol dir que tothom és més conscient que les coses no són fàcils"

Creus que es valora el paper de la dona rural?
Crec que avui dia, hem de valorar el paper que fan totes les dones. Moltes de nosaltres treballem fora de casa, i el fet que ens ajudin vol dir que tothom és més conscient que les coses no són fàcils.

El més llegit

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes d’abril

Unió de Pagesos guanya les Eleccions Agràries de Catalunya amb el 55,04% dels vots

Publicat un nou visor amb dades sobre la capacitat agrològica dels sòls de Catalunya