ENTREVISTA AMB JOSEP ANTON MARQUILLES | 17/02/2010  UdL / RuralCat

Josep Anton Marquilles  "Fent anàlisis de sòl he reduït el cost de la fertilització un 60%"

Josep Anton Marquilles, propietari agrari
Josep Anton Marquilles és propietari d'una explotació agro-ramadera situada prop de Coscó, a la Noguera. L'explotació consta d'una granja de porcs d'engreix, de bestiar oví i de 125 ha de secà on hi cultiva cereal d'hivern, majoritàriament ordi. Josep Anton ha reduït el costos de fertilització en un 60 per cent gràcies a les anàlisis de sòls, que realitza des de 1991. La climatologia d'aquesta zona de la Noguera és semi-àrida amb pluviometries anuals inferiors als 450 mm.
Quins paràmetres té en compte a les anàlisis que realitza?
Faig una anàlisi de nitrats, fòsfor i potassi cada 3 o 4 anys en presembra. Després, cada any a finals de gener analitzo els nitrats del sòl, per tal d'ajustar l'adobat nitrogenat de cobertura a les necessitats del cultiu, a sortida d'hivern.
Analitza totes les parcel·les?
No, potser això seria l'òptim però jo només analitzo quatre mostres de sòl. Cada mostra em serveix per un grup de parcel·les similars. De fet, per a cada mostra prenc unes 10 submostres o més. Fent-ho així em gasto uns 100 euros a l'any en anàlisis.

"El més important és que aquesta quantitat de nutrients que aplico és el que veritablement necessita el sòl"

Quin és el principal benefici que treu de fer aquesta tasca?
Està molt clar, he reduït el cost de la fertilització un 60 per cent. La campanya 1985-1986, vaig aplicar uns 110.000 quilos d'adob, sobretot els típics compostos, que em va suposar un cost de 21.877 euros. Des que faig anàlisis de sòl, aplico només uns 36.000 quilos d'adob a l'any, i el cost de l'adobat està entre 7.000 i 8.400 euros. I produeixo el mateix! I el més important és que aquesta quantitat de nutrients que aplico és el que veritablement necessita el sòl. S'ha de pensar que l'adob és el pinso de la terra. Oi que a les gallines ponedores no se'ls dona pinso d'engreix? Doncs cada terra necessita el què necessita. A més, amb els anys he aconseguit arribar a un nivell adequat de fòsfor i potassi en el sòl. Ara amb els adobs que aplico m'ajusto a les necessitats del cultiu i mantinc un bon nivell de fertilitat en el sòl. N'estic molt satisfet!
Ens podria dir quins adobs aplica?
Bàsicament, en presembra, aporto potassa i fosfats, i a sortida d'hivern, realitzo l'adobat nitrogenat. Les quantitats de producte varien segons el resultat de l'anàlisi. En parcel·les on he aplicat purins anys anteriors o bé el mateix any, les necessitats d'adobat són molt inferiors a la resta, fins i tot en alguns casos nul·les. Per exemple, tinc una parcel·la on aquest any no he aplicat cap tipus de fertilitzant, i crec que pel què ha plogut enguany té força bon aspecte.
Ha disminuït la producció des que adoba menys?
No, la producció és la de sempre. El rendiment mig de l'explotació és d'uns 3.600 kg/ha a 4.000 kg/ha, entre blat i ordi, depenent de la pluviometria de l'any. En algunes parcel·les, hi ha anys en què supero els 5.000 kg/ha, però en d'altres les produccions són inferiors.

"De vegades aplico una mica més de nitrogen, per si de cas, quan de fet segurament no caldria"

Segons vostè, les recomanacions d'adobat de tots els laboratoris d'anàlisi van igual de bé?
No, els primers anys analitzava les mostres en llocs on a més em subministraven els adobs. Després, vaig optar per portar les mostres a un laboratori independent, on no venen adobs. La meva sorpresa va ser que les recomanacions de fertilització dels primers anys sempre estaven complementades amb magnesi, i això feia que s'incrementés força el cost dels fertilitzants. En canvi des què realitzo les anàlisis en aquest laboratori independent no he aplicat magnesi i no he notat cap diferència en la producció ni he tingut símptomes de carència en magnesi.
Creu que encara pot millorar la fertilització?
Si, encara em fa por seguir les recomanacions d'adobat de les anàlisis al peu de la lletra i de vegades aplico una mica més de nitrogen, per si de cas, quan de fet segurament no caldria.

Font: UdL

Informació relacionada

El més llegit

L’ICEA i el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitzen el Cicle de jornades 'L’aigua, el sòl i els aliments a Catalunya'

El proper dilluns 12 d’abril s’obren les inscripcions a nous cursos a distància

El Departament d'Agricultura completa el pagament dels ajuts associats agrícoles de la PAC 2020