Martí Costal  "Cal desterrar la inèrcia de fer les coses per rutina"

En Martí Costal és conscient de la necessitat de posar en pràctica de les bones pràctiques agràries. La seva explotació del Baix Empordà té unes 60 hectàrees de cultiu destinades al cereal d'hivern en secà, a blat de moro, a presseguers i a pomeres. A més, complementa aquesta activitat amb l'explotació de granges de porcí de 100 mares en cicle tancat i presideix l'Associació de Productors de Conreus Extensius del Baix Empordà.
Perquè existeix l'Associació de Productors del Baix Empordà?
L' Associació va néixer de la mà del "Pla Pilot per a la millora de la fertilització nitrogenada a l'agricultura del Baix Empordà". Estem en una zona vulnerable i els nivells de nitrats dels nostres aqüífers fan que, en alguns casos, l'aigua presenti algun problema. Des del principi, s'ha culpabilitzat els pagesos del problema. Per això quan se'ns va proposar la iniciativa de treballar amb les administracions per cercar solucions, no vam dubtar ni un moment.
Quins objectius té?
L'objectiu de l'Associació és la millora dels sistemes de producció dels conreus extensius de manera que es mantingui la productivitat alta i es minimitzin els efectes desfavorables per al medi ambient.
Què és el Pla Pilot del Baix Empordà?
És un Pla que posa a l'abast dels agricultors un seguit d'eines i coneixements per a una millor gestió del nitrogen que afecti menys el medi ambient. Aquest Pla es va iniciar el 2001 arran de la posada en comú d'esforços i de la signatura d'un conveni per part del DARP, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà, la Fundació Mas Badia i, més endavant, l'Associació de Productors de Conreus Extensius del Baix Empordà. Actualment, les recomanacions que es realitzen afecten a 1.500 hectàrees dedicades al cereal d'hivern i 300 de blat de moro.
Quin tipus d'activitats desenvolupa el Pla?
Podem parlar de tres tipus d'activitats, en primer lloc, assessorament a l'agricultor en la fertilització de cereal d'hivern i el blat de moro i en l'adequat ús dels materials orgànics d'origen ramader. En segon lloc, la recerca en aspectes relacionats amb la gestió del nitrogen. I, finalment, la transferència de tecnologia i coneixements al sector productor.

"El codi de Bones Practiques Agrícoles és una bona guia per poder gaudir de la feina ben feta"

Quins objectius s'han aconseguit amb l'ús del Pla?
Cal destacar que, en ocasions, s'ha estalviat fins un 65 per cent el nitrogen mineral aportat als cereals d'hivern, reduint costos i evitant rentat de nitrats.
Què en pensa de les Bones Pràctiques Agrícoles?
El codi de Bones Practiques Agrícoles és una bona guia per poder gaudir de la feina ben feta. Per a la generació del meu pare el millor productor sempre era el que més quantitat de collita obtenia. Actualment, cada dia tenen més importància els mitjans per obtenir aquesta collita i, a més, s'han de portar els registres necessaris per demostrar-ho.
En relació a les bones pràctiques agrícoles, què suposa el fet de viure en una "zona vulnerable"?
És un motiu més per actuar amb responsabilitat i fer les coses el millor possible. És decebedor veure com la majoria de pobles de la comarca aboquen les seves aigües residuals a les rieres sense depurar. Per això crec que cal un esforç de tota la societat per solucionar el problema dels nitrats, cadascú assumint les responsabilitats que li pertoquen. Amb això vull dir que els pagesos estem fent els deures i els tenim al dia, i seguim treballant-hi. No tothom pot dir el mateix.

"Cal un esforç de tota la societat per solucionar el problema dels nitrats"

El 'purí' és un residu, o és un adob?
El purí és un subproducte de les explotacions ramaderes que, utilitzat d'una manera raonada, és un excel·lent adob que permet substituir una bona part de l'adob químic.
Quines qüestions cal tenir en compte per a l'adobat dels conreus, i en altres temes com el reg, o els tractaments fitosanitaris, respecte a les bones practiques?
El més important és desterrar la inèrcia de fer les coses per rutina i plantejar-se si realment és necessari fer l'aplicació, saber quin és el moment més adequat per dur-la a terme, quin és el producte autoritzat adequat menys agressiu per l'entorn i, finalment, si el cost d'aquest tractament tindrà compensació en una millora rentable de la collita.
Creu que és justa la visió de la societat urbana respecte a la societat rural, i els pagesos i les seves tasques en concret?
Crec que és una combinació entre el tòpic i el romanticisme, i quan aquesta visió es troba cara a cara amb la realitat de vegades no s'assimila bé. D'això al Baix Empordà en tenim molts exemples per la importància del sector serveis i les segones residències.

"La societat en general no premia prou els esforços de l'agricultor"

Creu que realment és correcta la imatge de sostenibilitat que cal donar des de la societat rural, pel que fa al camp?
Es parla molt de producció integrada, traçabilitat, etc. i crec que és un bon camí, però veient la bona acollida que tenen per part del consumidor les Marques Blanques i els 'Discounts', on els productes no tenen cap referència ni al productor ni al sistema de producció, crec que la societat en general no premia prou els esforços de l'agricultor. Crec que qui hauria de premiar l'esforç dels productors haurien de ser les administracions i els consumidors al fer la seva compra.
Què en pensa del suport i l'assessorament que han de tenir els pagesos?
Crec que per a la recerca i la transferència tecnològica és indispensable el paper de l'administració. D'una banda, per aglutinar esforços i, d'altra banda perquè el sector no genera suficients recursos per suportar el finançament que suposa.