Carles Díaz Tarragó  "Els catalans som capdavanters en la producció de bolets exòtics"

En Carles Díaz, un biòleg de 44 anys, realitzava tasques de recerca i desenvolupament en l'àmbit científic fins que un dia es va arriscar en l'intent d'aconseguir un somni: ser pagès. Actualment té una empresa de producció de bolets força innovadora. Per això, parlem amb ell de la situació d'aquest sector a Catalunya.
El conreu de bolets és una activitat minoritària en l'agricultura catalana. Com es va decidir a començar-la?
En primer lloc, havia de trobar un cultiu que no tingués excedents i, en no tenir finca pròpia, havia de trobar un cultiu prou intensiu i amb prou valor afegit per no haver de llogar massa espai. D'altra banda, sóc aficionat als bolets i visc en un país on molta gent també ho és. Per tant, la demanda creixent només es resol espoliant cada cop més els boscos i calia trobar una alternativa. Així doncs, assessorat per el Servei d'autoempresa de la Generalitat i per la Universitat de Barcelona, vaig començar amb dedicació exclusiva a l'any 1998. Ja hi porto set anys i mig.
Quines varietats de bolets produeix a la seva explotació?
Els anomenats "bolets exòtics", que aquí encara no es coneixen gaire El més important en volum és l'anomena't Xiitake (Lentinula edodes), el segon bolet que més es menja al món després del xampinyó. La seva versatilitat a les cuines i el seu sabor em van convèncer.
Quines característiques han de tenir?
La característica comuna d'aquests bolets és que no necessiten una planta viva per fer bolets, com ara el cas del rovelló, sinó que per ells sols ja poden fer bolets si s'han alimentat prou bé. El més freqüent és que s'alimentin de fusta i que es faci necessari esterilitzar completament el substrat perquè hi puguin créixer.

"No es tracta de tenir un lloc humit i fosc, com molta gent es pensa, sinó de controlar veritablement aquest factors"

Com és una plantació real de bolets a Catalunya i quines característiques ha de tenir?
No cal tenir un lloc humit i fosc, com molta gent es pensa, sinó controlar veritablement aquest factors. Per preparar el substrat cal tenir autoclaus (com olles a pressió però més grans) i alguna sala on es pugui treballar en condicions d'esterilitat per inocular el fong que ens interessa. Després, per fer els bolets només cal tenir uns locals on es puguin controlar de la millor manera possible els principals paràmetres de creixement dels fongs: ventilació, humitat, llum i temperatura. En el meu cas, les instal·lacions les he fet jo mateix perquè l'agricultura no deixa prou marge com per pagar gaires hores al preu que les cobren els instal·ladors.
Quin és el cicle de d'un bolet?
Des de la fabricació del substrat fins a la recollida dels bolets, passen uns sis mesos. Es podria fer en menys temps, però un bolet que es fa poc a poc, com en moltes coses, surt més bo. El sistema d'organització que utilitzo fa que cada setmana de l'any tingui collita nova.
Quina cura requereix aquest conreu?
Els principals enemics que tenen aquests conreus són les floridures. Es difícil lluitar contra un fong de floridura en un ambient humit adequat per al creixement de bolets, i encara més si, com és el meu cas, no vull emprar cap pesticida. Ha costat uns anys però li he anat agafant el punt.

"Cultivar bolets no és gens difícil, la dificultat es troba en fer-ho rentable"

Quina producció té una granja com la seva actualment?
L'any 2004 vaig fer 10 tones (uns 200 kg a la setmana) però aquest any he tingut alguns problemes i no arribaré a tant.
Preveu un creixement en vista de la demanda existent?
La demanda no para de créixer i m'indica amb claredat que hauria d'ampliar els cultius, tant en quantitat de Xiitake, com en d'altres espècies cultivables. De fet, en general, tinc més demanda de la que puc servir, per la qual cosa estic buscant fonts de finançament.
Si algú volgués començar una plantació de bolets, quins passos hauria de seguir?
Cultivar bolets no es gens difícil, la dificultat es troba en fer-ho rentable. No es només fer bolets, sinó fer-ho amb la regularitat i amb qualitat i suficients. Jo recomano que es comenci amb poca inversió i poca quantitat. Cal tenir una mica de pràctica i estar disposat a passar-les magres un cert temps i, és clar, tenir prou capital.
Pel que fa a la comercialització, a quin mercat i clients va dirigit el seu conreu?
Gairebé ho venc tot a restaurants i, darrerament, estic tornant a vendre a botigues especialitzades amb la marca registrada: BOLET BEN FET.

"La unió de petits productors esdevé clau"

Fa un temps, Catalunya tenia una posició destacada al mercat del bolet que ara ocupen altres regions d'Espanya. Quin ha estat el problema i com creu que es pot solucionar?
Els agricultors catalans van haver de plegar, no perquè no ho fessin bé, sinó perquè no podien competir amb els preus dels xampinyons que els arribaven de La Rioja i de la zona de Cuenca- Albacete. El motiu era molt senzill: en aquestes regions van ploure milions de pessetes en subvencions a fons perdut i van servir per comprar tot el necessari i per organitzar-se en Cooperatives.
Quins aspectes de la comercialització caldria millorar? És una opció la unió dels petits agricultors en associacions?
La unió de petits productors esdevé clau i encara amb més força perquè tenim un producte molt perible, i calen inversions considerables per al seu cultiu. Actualment, i de forma discreta, tornem a ser capdavanters en aquest tipus de bolets anomenats exòtics. A més, tenim la tradició boletera més dilatada de tot l'estat espanyol, i la millor industria de restauració del món. No podem deixar que se'ns escapi un cop més. Cal urgentment que Administració, Universitat i agricultors facin pinya i consolidin un dels pocs sectors agrícoles innovadors i amb possibilitats reals de crear llocs de treball i fonamentar una industria que generi riquesa per al país.