ENTREVISTA AMB RAMON SARRET | 17/02/2010  RuralCat

Ramon Sarret  "La burocràcia administrativa ens complica bastant el dia a dia"

Ramon Sarret. ramader de vaquí de llet
La família de Ramon Sarret i Torrades sempre havia tingut bestiar a casa. L'any 1986, va decidir començar a treballar pel seu compte amb vaques frisones selectes. Aquest ramader de vaquí de llet de Vallfogona de Balaguer ha aconseguit vèncer les dificultats que suposa iniciar una aventura d'aquest tipus. Actualment, la seva explotació consta de 120 vaques reproductores, 80 vedelles de reposició i 20 hectàrees de superfície agrícola dedicades íntegrament a la producció de farratges.
Quins objectius es va marcar a l'hora d'iniciar el seu negoci? Amb quins contratemps es va trobar?
Les primeres expectatives eren incrementar progressivament el ramat i la producció compaginant-ho amb una bona millora genètica. Les dificultats inicials van ser sobretot el sanejament del bestiar i la manca d'estructura, que feia que existís molt treball manual.
Quins són els principals problemes de maneig de l'explotació?
Amb l'estructura actual el maneig de les vaques ha millorat molt, però la burocràcia administrativa ens complica bastant el dia a dia.
Com ha canviat l'explotació des dels seus inicis?
L'explotació ha sofert molts canvis. Inicialment era una forma de sobreviure i avui en dia s'ha convertit en una activitat empresarial, com qualsevol. La meva adaptació ha estat progressiva.

"Inicialment l'explotació era una forma de sobreviure, avui en dia s'ha convertit en una activitat empresarial"

Canviaria alguns factors de producció a l'explotació per millorar el seu resultat econòmic?
Intento ajustar al màxim la despesa d'alimentació, que és el principal cost. Per fer això, penso que és important disposar d'una bona base farratgera pròpia, però els preus de compra i arrendament de terres a la zona són molt cars i ho dificulten.
Fins on considera que una explotació de vaques de llet és una empresa familiar?
En principi quan el nombre d'assalariats fixes no supera a la mà d'obra familiar.
La tendència del sector sembla clarament orientada cap a explotacions grans, amb mà d'obra assalariada. Creu que és una tendència lògica?
En una zona com el Pla de Lleida és una tendència lògica. Si és encertada o no, és discutible. Les vaques necessiten un maneig molt acurat i en explotacions grans és difícil d'assolir. Costa molt trobar mà d'obra qualificada que entengui el bestiar i les seves necessitats en cada moment.

"Les vaques necessiten un maneig molt acurat i en explotacions grans és difícil d'assolir"

Rep ajudes exteriors a l'hora de gestionar l'explotació?
La cooperativa on lliuro la llet disposa d'una estructura de serveis (gestió econòmica, control reproductiu, gestió de tramitacions, etc.) que m'ajuden a gestionar millor l'explotació. Una bona ajuda seria simplificar la burocràcia que ens imposa l'administració. Moltes vegades no té cap sentit pràctic i dificulta el correcte desenvolupament d'una activitat que ja és prou complicada.
Quins són els canals que segueix per introduir una innovació?
Abans de fer qualsevol canvi o modificació, intento aconseguir l'assessorament de diferents tècnics i contrastar els seus consells. També visito a altres companys del sector que hagin fet aquest canvi i, a partir d'aquí, decideixo si el porto a terme o no. Sovint, comento els problemes i els resultats econòmics amb un altre ramader. Tot això em permet adquirir més coneixements per intentar aplicar a casa.
Quins creu que són els principals problemes del sector a Catalunya?
Algunes explotacions produeixen llet fora de la quota i això perjudica el preu base de mercat que s'hauria de percebre. Tampoc disposem d'una estructura de comercialització pròpia que repercuteixi en un bon preu per litre de llet produït i aquesta queda en mans del monopoli de les grans indústries i distribuïdores. Tot això provoca que molts ramaders abandonin i que no hi hagi joves disposats a continuar.

"Algunes explotacions produeixen llet fora de quota i això perjudica el preu base del mercat que s'hauria de percebre"

Hi ha alguna solució possible?
La problemàtica de gestió de les quotes lleteres requereix una major implicació i control per part de l'administració, tot i que el problema és remunta en una mala negociació de la quota global quan Espanya va entrar a la Unió Europea. Augmentar els beneficis en aquesta activitat és difícil, ja que a vegades les despeses costen molt de reduir, i no podem incidir directament en els preus de venda del producte perquè ens venen sempre prefixats. El futur passa per un mínim de rendibilitat.

El més llegit

La Comissió Europea publica el seu pla per impulsar la producció ecològica

El projecte POCTEFA Tr3s local ha engegat una trentena d’iniciatives de suport als productors de Venda de proximitat

El DARP estableix els períodes hàbils de caça i vedes especials per a la temporada 2021-2021 a tot Catalunya