CHRISTIAN PATERMAN “La bioeconomia s’ha de centrar molt en l’ús dels recursos biològics i també en el coneixement procedent d’altres tecnologies”
Parlem amb Christian Paterman, advocat i exdirector de la Comissió Europea.
Christian Paterman és exdirector de la Comissió Europea. Ente 1996 i 2003 va ser director de Medi Ambient, Sostenibilitat i Clima i, posteriorment, fins a 2007, director d’Agricultura, Alimentació, Silvicultura, Pesca i Biotecnologia de la Direcció General de Recerca i Tecnologia de la UE. Va introduir el concepte de bioeconomia en el VII Programa marc, conegut en aquell moment com a Coneixement basat en la bioeconomia a Europa. Anteriorment va ser director general adjunt del Ministeri de Recerca i Ciència d’Alemanya. Entre d’altres funcions, va ser director de gabinet i portaveu. És advocat i ha estudiat també Economia a Alemanya, Suïssa i Espanya. Es va retirar a finals de 2007 i des de llavors assessora governs i empreses en el desenvolupament de la bioeconomia.
Al voltant de 2005, la Unió Europea va començar a parlar de bioeconomia. Per què i des de quin enfocament?
Dins de la meva Direcció, vam pensar que potser hauríem de considerar més els recursos biològics i veure els seus avantatges. Són renovables, ens donen l’oportunitat de ser més neutres climàticament i d’aconseguir noves característiques, propietats i materials utilitzant menys energia i aigua en la producció.
El comissari ens va autoritzar a comprovar aquestes idees visitant importants socis de Canadà, Estats Units, Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Índia, Xina, Japó, Rússia i fins i tot Nova Zelanda. I després d’això, vam proposar una estratègia i vam celebrar la primera conferència sobre bioeconomia sostenible al setembre de 2005, que es va anunciar oficialment com la bioeconomia basada en el coneixement (KBBE, per les seves sigles en anglès).
El pressupost per a la bioeconomia va ser de 2 mil milions d’euros en el VII Programa marc iniciat l’1 de gener de 2007. En general, es tractava d’una estratègia de recerca que considerava que la bioeconomia podria contribuir a la sostenibilitat si l’anàlisi del cicle de vida ho corroborava. No seria una solució miraculosa, però podria contribuir modestament a resoldre problemes planetaris i potenciaria cadenes de valor basades a produir un valor afegit a l’economia.
Han passat gairebé 20 anys des d’aquest moment, com ha evolucionat l’enfocament de la bioeconomia en les polítiques de la UE?
D’aquesta iniciativa de recerca del VII Programa marc vam passar a un model polític reflectit a l'Estratègia europea de bioeconomia l’any 2012. I la nostra primera gran sorpresa va ser que a tot el món aquestes idees s'estaven adoptant i de vegades amb més força fora que a dins d’Europa. Cada vegada més països consideraven la bioeconomia com un model econòmic i hi basaven les seves estratègies nacionals o regionals. Avui tenim més de 60 països i encara més regions amb una estratègia de bioeconomia.
Tanmateix, també existeixen alguns perills. De vegades sembla que la bioeconomia està a tot arreu. I si és així, aquesta és una posició de debilitat. La bioeconomia s’ha de centrar molt en l’ús dels recursos biològics i també en el coneixement procedent d’altres tecnologies. Té una estreta relació amb la nanotecnologia, les tecnologies de la informació, les ciències cognitives i amb la transició digital.
El marc legal i institucional i els estàndards són més importants per a la bioeconomia que per a d’altres models econòmics, per la seva complexitat i també per la seva novetat.
Hem de ser humils i pacients. Però també quan hi ha algun producte o servei biobasat, hem d’anomenar-lo biobasat.
La Comissió Europea va aprovar l’Estratègia europea de bioeconomia el 2012 i la va actualitzar el 2018 amb un pla d’acció. Per què és important dissenyar i implementar instruments de planificació per impulsar la bioeconomia?
La bioeconomia és un dels models de negoci més complicats perquè es basa en les ciències naturals. Es tracta de la vida i no hi ha res més complicat al nostre món que la vida. I comporta canvi, innovació. La indústria i la societat sovint dubten a acceptar els canvis. Per tant, cal planificar per oferir-los estabilitat i seguretat. El marc legal i institucional i els estàndards són més importants per a la bioeconomia que per a d’altres models econòmics, per la seva complexitat i també per la seva novetat.
El 2021 es va aprovar l’Estratègia de bioeconomia de Catalunya 2030. Quins aspectes en destacaries?
El primer que vull destacar és que no només té una orientació estratègica, sinó que s’enfoca a l’acció. En segon lloc, remarcaria que té una estructura molt clara: amb objectius facilitadors i amb accions molt concretes, comprensibles i mesurables. Això és molt important. I el tercer punt és que se centra en l’assoliment dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS): inclou l’enfocament d’una sola salut, la governança, les competències transversals, incloses l’educació, la difusió i la comunicació. I, el que crec que és extremadament important, les parts interessades hi han estat involucrades des del principi.
On veig un cert dèficit és en l’existència d’instal·lacions de producció. Al final es necessiten instal·lacions de producció biològica com ara biorefineries o biofoneries, més petites, més grans, descentralitzades, etc. El meu desig és que els pròxims quatre o cinc anys poseu en marxa una o dues plantes.
Com valores l’Estratègia forestal a Catalunya en comparació amb altres estratègies europees?
Sempre he dit que cap regió pot fer de tot. Totes les regions haurien de concentrar-se en els seus punts forts, en les seves prioritats i també en el que creguin que poden fer millor. I aquí a Catalunya veig que la silvicultura és molt important. Veieu la silvicultura i la bioeconomia com a complementàries i treballen juntes. I és meravellós que considereu la resiliència en els paisatges agroforestals com a tema important. Aquest aspecte encara és ignorat per moltes estratègies.
De fet, a Catalunya hi ha enormes quantitats de biomassa urbana, de biomassa agrícola i ramadera i, fins i tot, de biomassa marina. Hem d’acostar més la producció al consum i reforçar aquest enfocament regional o local de la bioeconomia utilitzant la biomassa local.
La Comissió Europea també ha d’entendre una mica millor la resiliència. Necessitem resiliència per a la nostra vida diària, en la salut, en l’accés a l’aigua, al sòl o a l’aire.
L’ús de biomassa agrícola i ramadera a tots els nivells és un àmbit amb un llarg camí per recórrer. Què destacaries d’aquesta vessant de la bioeconomia?
De fet, a Catalunya hi ha enormes quantitats de biomassa urbana, de biomassa agrícola i ramadera i, fins i tot, de biomassa marina. I per això crec que el vostre país no hauria de dubtar en relació amb la disponibilitat de biomassa perquè en teniu prou. Durant les últimes dècades, Europa ha externalitzat el consum de biomassa. Amb la bioeconomia, hem d’anar en el sentit contrari, acostar més la producció al consum i reforçar aquest enfocament regional o local de la bioeconomia utilitzant la biomassa local. Això ens ajudarà a ser resistents i més eficients.
En aquests anys de desplegament de l’Estratègia de bioeconomia a Catalunya, quins són els principals canvis que observes?
Veig que esteu en el bon camí, però tinc tres desitjos. El primer és el que ja he esmentat. Si us plau, treballeu seriosament a posar en marxa instal·lacions de producció, prototips, biorefineries de demostració i nous fermentadors amb els diferents tipus de biomassa.
El segon desig es refereix als boscos. M’encantaria que us centréssiu més en aquest àmbit i penséssiu en un centre regional de recerca sobre la lignina, pel vostre compte o en col·laboració amb les regions veïnes.
I el tercer és que seguiu centrant-vos en el finançament. Els nous mecanismes per finançar aquests canvis són extremadament importants perquè tota innovació és costosa. Veig aquí excel·lents iniciatives en desenvolupa[1]ment, com ara la proposta de cooperació impulsada per l’Aliança per a la Bioeconomia durant la COP 28 a Dubai, en la qual participa activament el CTFC.
Quin creus que serà l’impacte en la societat i en el model econòmic a mitjà termini?
Estic molt content que les anomenades competències transversals es tinguin en compte en la vostra Estratègia, perquè això inclou el contacte amb la societat, la informació, la comunicació amb els grups d’interès, etc. Això és molt important.
Però hem de ser més concrets. No es tracta de difondre el coneixement a tothora i a tot arreu. Hauríem de centrar-nos en els grups de pressió i influència com són el professorat, els periodistes, els inversors i les autoritats públiques, que després poden amplificar el missatge i l’acció sobre la bioeconomia i, en conseqüència, el seu impacte.