Joaquim Alabau "Els pagesos som els més interessats en conservar el territori"
D'on ve la teva afecció pel blat de moro?
El meu pare va enfocar l'explotació cap a la producció de llet però sempre vam tenir algun camp de blat de moro per gra, conreu que a mi m'encantava per la seva vigorositat i el seu potencial productiu respecte els altres cereals. A finals dels 70 em vaig fer càrrec de l'explotació, vaig construir la primera nau de porcs d'engreix i vaig incrementar la superfície dedicada al conreu del blat de moro.
"Des de l'any 2000, tenim blat de moro de tot arreu i els preus baixen cada vegada més."Com era i com és actualment aquest tipus de conreu?
Durant els anys 80 l'únic blat de moro que s'importava era el procedent d'Estats Units i les noves varietats milloraven molt ràpidament. Vam passar d'uns rendiments de 9.000kgr/hectàrea a fins a 12.000kg/hectàrea. Va ser una època molt bona. La integració al mercat comú i l'inici de la ronda Uruguai del GAT per la liberalització del comerç mundial portarien males conseqüències pel conreu de blat de moro aquí, a casa nostra, a partir dels 90. Les subvencions de la PAC i la competència amb el blat de moro francès van reduir els preus, però les subvencions i l'increment de producció que ens oferien les noves varietats van permetre mantenir el poder adquisitiu i modernitzar part dels regadius. Així, des de l'any 2000, tenim blat de moro de tot arreu i els preus baixen cada vegada més. A més, el potencial productiu de les varietats ha tocat sostre.
Què en penses de l'increment de les despeses i el descens del preu del blat de moro en els darrers anys?
La viabilitat econòmica i el futur del conreu està en una situació crítica. La baixa rendibilitat del blat de moro ha fet que hagi anat diversificant els cultius. Per això, actualment també tinc granges de porcs d'engreix de fins a 2.000 places en règim d'integració. La globalització, la liberalització del comerç mundial, ja és un fet... Tot això ens fa competir amb les produccions d'uns països que tenen uns costos de producció molt més baixos.
Sabem que formes part de la Junta de l'Associació de Conreus Extensius del Baix Empordà. Quin paper desenvolupa aquesta institució?
Es va crear per lluitar contra l'augment del contingut de nitrats d'alguns aqüífers, i l'objectiu era estudiar fins a quin punt i sense perdre producció, podríem ajustar les aportacions de fertilitzant nitrogenats als nostres conreus. Nosaltres intentem fer cada vegada les coses més bé, però els nitrats procedents d'orígens agraris no són els únics que contaminen els nostres aqüífers.
Com i quan apliques l'adobatge nitrogenat de cobertura?
Quan la planta el necessita, normalment a partir de les 8 fulles. En el reg per solcs, l'aplico en el moment de calçar el blat de moro, ja que més endavant la planta és massa alta i no es pot passar.
"Cada vegada som més conscients que hem de fer un ús més racional dels adobs, pesticides i l'aigua."Quin és el sistema de reg que et sembla més eficient?
Per a mi, se'ns dubte, el reg per aspersió. A més, em permet aplicar el nitrogen de cobertura amb l'aigua del reg. D'aquesta manera es pot realitzar una aplicació molt més acurada tant del nitrogen com de l'aigua i els rendiments són més alts.
Quines són les mesures de sostenibilitat que consideres imprescindibles?
No ho sé, però crec que cada vegada som més conscients que hem de fer un ús més racional dels adobs, pesticides i l'aigua. Els primers perquè poden acabar contaminant i l'aigua perquè cada vegada serà un bé més escàs. Els pagesos som els més interessats en conservar el territori.
Creus que les d'obligacions mediambientals són massa exigents?
En les aplicacions de fems i purins, ens han limitat les aplicacions de nitrogen d'origen orgànic a 210kg/hectàrea a les zones vulnerables. Una collita de blat de moro de les que fem per aquí, necessita com a mínim 300kg de nitrogen, la resta l'hem d'aportar d'origen químic. Ara ja parlen de baixar la dosi a 170kg/hectàrea, i a mi això ja em sembla excessiu.
"Les recomanacions de l'IRTA són molt útils i efectives."Com treus profit de la tasca d'institucions com l'IRTA en el desenvolupament i la recomanació de noves varietats?
En el meu cas, tinc l'estació experimental Mas Badia molt a prop. Les seves condicions climàtiques i les de tipus de sòl són pràcticament les mateixes que en la meva explotació. Això, juntament amb la bona gestió dels seus tècnics, fa que les seves recomanacions em siguin molt útils i efectives.
De les diverses varietats existents al mercat quines creus que són les millors?
La varietat 'Cecília' és de cicle curt, té un bon potencial productiu i d'assecament molt ràpid que em permet recol·lectar el blat de moro a finals d'agost o primers de setembre. Aquestes collites tan primerenques es poden vendre una mica més cares. La varietat 'Eleonora' té un potencial productiu molt alt, és de cicle més llarg, no és transgènica i sembrada aviat normalment es veu menys afectada pel barrinador i pot desenvolupar al màxim el seu potencial. A partir del mes d'abril només sembro varietats transgèniques (P-67 i DKC-6575). En aquesta zona, els atacs de barrinador són importants i la diferència de producció, en sembres més tardanes, entre les varietats transgèniques i les que no ho són, són molt importants.
Quin balanç faries de la situació que atravessa el sector?
En aquest moment el sector està desmoralitzat i desmotivat. Cada any hi ha menys hectàrees de blat de moro a l'Empordà, els estius cada vegada són més càlids i més secs, la gent està cansada de patir per no guanyar res. Fa 25 anys veia el futur molt clar, però ara, després d'aquest temps, tot i haver fet un gran esforç de modernització, la viabilitat econòmica d'aquest conreu és incerta de cara al futur.