Josep Maria Esteller  "Per fer front a la crisi del sector citrícola cal aplicar un estricte control de qualitat"

Josep Maria Esteller és un empresari agrícola d'Alcanar, comarca del Montsià. Després de treballar com a gerent de dues entitats dedicades a la comercialització de fruita, aquest tècnic agrícola gestiona actualment les explotacions agràries familiars, d'unes 32 hectàrees, on cultiven mandarines i taronges. Amb ell, analitzem l'aplicació de la producció integrada a les explotacions de cítrics.
Què el va fer decidir a donar el pas cap a la producció integrada?
La preocupació per obtenir uns productes de qualitat, saludables per al consumidor i produïts amb unes tècniques de cultiu respectuoses amb el medi ambient.
Quins avantatges i inconvenients té respecte a la producció tradicional?
Entre els avantatges trobem que és un sistema de producció d'aliments de més qualitat i que principalment utilitza els recursos i mecanismes de regulació natural. D'aquesta manera s'eviten les aportacions perjudicials al medi ambient i es redueixen les fonts de contaminació provocades pels sistemes de producció convencionals. A més, també s'aconsegueix una reducció dels tractaments fitosanitaris i una major racionalització de les pràctiques de cultiu. Pel que fa als inconvenients, cal dir que es requereix una major preparació tècnica per part de l'agricultor, un major treball administratiu i una constant supervisió tècnica.

"La producció integrada compagina els ingressos i la rendibilitat amb un major respecte per la salut humana i mediambiental."

Ha tingut bona acollida l'ús de les tècniques de producció integrada a les Terres de l'Ebre?
Crec que sí, malgrat no ser encara multitudinària. De moment, la seva implantació no té contraprestacions econòmiques malgrat que amb la seva utilització s'aconsegueix un major respecte per a la salut humana i també per al medi ambient. Tot això, mantenint els ingressos i la rendibilitat de l'explotació agrària.
Com els afecta l'aplicació de la normativa de la producció integrada a nivell de tècniques de conreu?
Ha significat un canvi en quasi tots els sentits, entre ells el fet d'haver de ser més disciplinat amb les normatives. Els principals aspectes a tenir en compte fan referència al disseny de la plantació, les tècniques de regulació de l'equilibri de l'arbre, i la fertilització. El reglament també ha afectat el dia a dia de la tecnologia del reg, el maneig del sòl i la cobertura vegetal.
En referència a les cobertes vegetals, en fas ús a la seva explotació? Quins avantatges suposa respecte les altres tècniques?
En faig ús perquè representa una reducció de l'erosió i millora de l'estructura del sòl, permet el pas de maquinària després de les pluges, i suposa una reducció important de l'aplicació d'herbicides. A més, les cobertes vegetals milloren la fertilitat del sòl, elevant el contingut en matèria orgànica i augmenta la biodiversitat d'espècies vegetals i animals.
De quina manera la tecnologia del reg localitzat i la fertirrigació han incidit en l'increment de la producció de cítrics a les Terres de l'Ebre?
La seva incidència és bàsica, ja que amb la seva implantació s'ha aconseguit l'aplicació homogènia dels fertilitzants en l'aigua del reg a qualsevol indret de l'explotació, millorant el rendiment del cultiu i aportant els nutrients en la dosi i el moment necessaris. També ha permès posar en conreu molta superfície de terra que amb altres sistemes de reg no es podria abordar i permetent un estalvi important de mà d'obra en el seu maneig.
Quines creu que són les qüestions bàsiques que s'han de conèixer per a realitzar un adobatge correcte de les plantacions de cítrics?
Principalment, s'han de tenir en compte l'estat de la plantació, l'edat dels arbres i, sobretot, els resultats analítics de sòl, aigua i fulles. Aquestes dades ens permetran interrelacionar les necessitats de la planta amb la disponibilitat d'elements i així poder ajustar les aportacions de fertilitzants.
En el moment de planificar una nova plantació, quina importància creu que té la utilització de material vegetal certificat?
L'elecció de material vegetal certificat és fonamental per la seva garantia sanitària, pel coneixement del peu amb la varietat i el terreny, i conèixer la seva precocitat i l'interval òptim de collita. L'elecció correcta de peu i varietat, i el fet que s'adapti bé al sòl i a les condicions climàtiques del terreny, ens permetrà millorar l'entrada en producció dels arbres i la rendibilitat de l'explotació.

"La crisi del sector està motivada pel desequilibri entre l'oferta i la demanda."

En les últimes campanyes el sector citrícola ha presentat una davallada important dels preus al productor. Quines considera que podrien ser les causes principals?
Pel que fa a les causes, podem destacar el fort creixement de la producció amb una gran concentració d'oferta en el període novembre-gener, i l'increment de la producció dels països competidors de l'àrea mediterrània (Egipte, Marroc i Turquia). A més, el fort desequilibri entre l'oferta i la demanda, unit a la reducció del sector comprador, fa que la comercialització estigui a la baixa. Així, pel pagament de la fruita queda el valor residual, que cada cop és més baix.
Com ha afrontat la seva empresa aquesta crisi?
Per fer-hi front cal aplicar un estricte control de la qualitat per tal d'oferir un valor afegit al producte. En el cas de la nostra explotació estem aplicant la normativa EUREPGAP i de Producció Integrada.
Un canvi en l'estructura varietal dels cítrics de les Terres de l'Ebre pot millorar aquesta situació? Per què?
Si tenim en compte que la producció de cítrics a les Terres de l'Ebre és d'unes 150 mil tones i que a la resta de l'Estat se'n produeixen uns 7 milions de tones, veurem la poca incidència que pot tenir un canvi en l'estructura varietal dels cítrics a les nostres terres. No obstant, si es portés a terme un canvi en aquest sentit, això permetria rebaixar una mica l'excessiva pressió en la producció i comercialització d'alguna varietat més abundant i es podrien millorar els seus resultats econòmics.