ENTREVISTA AMB XAVIER ROURA | 17/02/2010  RuralCat

Xavier Roura  "Cal millorar la coordinació entre els departaments per rebre una informació més efectiva"

La Granja Cal Ros és una explotació que té el seu origen en una granja familiar de Maçanet de la Selva. L'any 1977 es va realitzar el sanejament obligatori i van construir una granja als afores del poble per 80 caps de bestiar. Posteriorment es construïren diverses naus per a la recria i una nova sala de munyir en espina de peix 2x8 amb retirada automàtica. Fa tres anys es va construir una nova nau per 140 vaques en llotges. Parlem amb Xavier Roura, tècnic especialista en explotacions agropecuàries i actual responsable de la Granja Cal Ros sobre el futur de les explotacions lleteres a Catalunya.
Vist el panorama actual del sector del vaquí de llet a Catalunya, quines característiques creu que hauria de tenir una explotació com la seva?
Actualment el panorama del sector lleter no és gaire esperançador. Segons els meus coneixements, una explotació de llet ha de complir tres pilars bàsics: la base territorial, un bestiar bo i en condicions, i el factor humà especialitzat. Si aquestes tres premisses funcionen, l'explotació pot tenir futur a curt termini.
Com es planteja el futur sense quotes de llet? A qui creu que beneficiarà?
No m'he plantejat el futur sense quotes lleteres. Però en l'hipotètic cas que desapareguessin no beneficiaria a ningú a la meva comarca. Si això passa, la majoria d'explotacions estaran condicionades a la base territorial per produir farratges i al sistema de dejeccions ramaderes.
Quins creu que són els elements de producció més difícils d'adaptar per a assolir una explotació ideal?
Segons el meu parer els dos punts fonamentals són la base territorial i el factor humà. Les dificultats per assolir l'explotació ideal passen per la pressió demogràfica, les grans infraestructures, el sol industrial i la poca disponibilitat de terra agrícola, existent a un preu molt elevat.

"És necessari reduir al màxim la tasca burocràtica de les explotacions"

A l'hora de buscar assessorament, quines són les seves fonts per obtenir informació d'aspectes tècnics i de maneig?
Les fonts bàsiques d'informació són moltes i variades. Puc trobar-ne a revistes, publicacions i cursets especialitzats. En d'altres ocasions descobreixo nous aspectes interessants a través de la Cooperativa Lletera o navegant per Internet.
Creu que és suficient i encertat l'assessorament que reben? En quins aspectes el milloraria?
L'assessorament que ens arriba no és suficient. Principalment caldria millorar la coordinació entre els diferents departaments per fer més efectiva i ràpida la informació que rebem. A més, també és necessari reduir al màxim la tasca burocràtica de les explotacions.
Quin paper creu vostè que hi hauria de jugar l'Administració?
L'Administració hauria de facilitar la tasca de gestió de les explotacions lleteres per permetre que es centralitzessin les seves demandes i consultes en un sol departament d'interlocució que els pogués donar resposta.

"Els nostres ingressos provenen en un 90 per cent de la venda de llet"

En l'aspecte econòmic, com es poden diversificar els ingressos de les explotacions de vaquí de llet a Catalunya?
Els nostres ingressos provenen en un 90 per cent de la venda de llet, i això és molt difícil de canviar. No obstant, es poden trobar ingressos atípics que ajudin a obtenir uns millors ratis de benefici com poden ser la venda de vedelles de recria o inseminar una quantitat de vaques amb toros de carn per a obtenir un vedell creuat amb un gran sobrepreu.
Es podria millorar el marge de benefici entre els costos de producció i el preu de venda? Com ho faria?
Una possible solució podria ser reduir els costos de producció de farratges controlant les inversions de maquinària. A més, també es poden contractar empreses de serveis que et realitzin la feina adient i intentar produir una llet de més qualitat per a obtenir un millor preu.
Considera suficient i apte el sistema de gestió de dejeccions i residus? Reben prou assessorament en temes mediambientals?
És correcte en alguns aspectes, però s'hauria de tenir en compte la base territorial que s'utilitza quan es fa un doble conreu (blat de moro'rai gras) en el mateix any. Entre els punts de millora trobaríem les legislacions sobre aquest tema que es troben a diferents administracions (municipals, autonòmiques, centrals).
Quin futur li veu al sector productor de vaquí de llet?
El futur és incert, sobretot a la província de Girona. Cada explotació haurà d'avaluar la seva continuïtat dins del sector segons els aspectes que se li plantegin en un futur. Entre aquests destaquen la base territorial, la continuïtat en l'explotació, el pagament únic o els preus del productes.

El més llegit

L’Oficina de l’Oli publica els primers perfils sensorials d’olis d’aquest any

Jornades tècniques de l’11 al 17 de novembre

El Govern aprova ajuts a promoure l’activitat econòmica a les zones rurals