José Graziano  "Els països han de prioritzar les polítiques de seguretat i autonomia alimentària"

José Graciano Da Silva és el director de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) per la zona d'Amèrica Llatina i el Carib. Parlem amb ell sobre els temes actuals que més preocupen en aquesta àrea, com són els biocombustibles, la fam, la liberalització del comerç i el paper de la dona en aquests països.
Des de la FAO, quina importància li donen a la generació de bioenergia a l'Amèrica Llatina i el Carib?
Hi ha força expectatives. La idea innovadora és que es pot sembrar i collir combustible per barrejar al petroli. Es tracta d'una nova oportunitat de tenir un producte rendible, ja que el principal problema que existeix allà és la pobresa extrema i no tant la producció d'aliments. El món té excedents de producció, per la qual cosa és una oportunitat per reduir aquests excedents encara que hi ha risc de desplaçar la producció d'aliments. Els agricultors formen part del procés, però el tema energètic es concentra en àrees metropolitanes i en el consum. Per això, és necessari un canvi de consum des d'un procés educatiu de la gent.
Els biocombustibles poden ser una oportunitat per fer sortir de la pobresa les zones rurals d'Amèrica Llatina i el Carib?
Això esperem. Fins ara tota la producció a Llatinoamèrica és molt experimental, a excepció del Brasil i Argentina. Allà es comença ara a utilitzar la soja perquè té un excedent productiu de blat de moro similar al dels Estats Units.

"El consumidor té dret a saber el que consumeix i escollir-ho"

Quina és la posició de la FAO davant dels cultius modificats genèticament?
Som cautelosos perquè encara no s'ha demostrat incidència nociva en consum humà i animal, però creiem que el consumidor té dret a saber el que consumeix i escollir-ho. Per aquest motiu, recomanem un etiquetatge clar i transparent del contingut del producte.
Hi ha països que estan avançant en l'eradicació de la fam a través d'aquest tipus de cultius...
Sense cap dubte és una possibilitat important, una alternativa científica i per això no proclamem l'eliminació dels transgènics de la terra. Té un rang d'aplicació molt gran.
Invertir en agricultura és clau per eradicar la fam?
La inversió és fonamental perquè la gran majoria dels agricultors extremadament pobres són els que passen gana. Són agricultors que, encara que tinguin terres, no tenen condicions per produir, no tenen reg en zones àrides, ni millora de la qualitat de llavors, ni equips que permetin treure els nens del mercat laboral.

"La FAO propugna la reducció dels subsidis agraris"

La FAO no és gaire partidària dels subsidis agraris a la UE, els Estats Units o el Japó...
És veritat. La FAO ve propugnant la reducció de subsidis per dos motius:

• Creiem que permetria als països desenvolupats reduir les seves despeses i invertir-los en altres coses més beneficioses com l'eradicació de pobresa.
• Creiem que la millora de preus de productes agropecuaris és una oportunitat per a molts països no desenvolupats.

Hi ha molts països que tenen una font de ingressos i recursos molt important que provenen de les exportacions i crec que la millora de preus al mercat internacional afectaria els països en desenvolupament.
Tanmateix, diuen els defensors dels subsidis que això propugna un "dumping" social (venda d'un producte a l'estranger a preu inferior a l'aplicat a l'interior) que beneficia a les grans multinacionals...
És cert, però és un debat dur. Avui en, dia els mercats més importants estan acaparats per grans empreses que es beneficien amb o sense subsidis. És el tema dels grans monopolis que ningú s'atreveix a enfrontar.
Creu que la política agrària europea posa molts obstacles als productes llatinoamericans?
Actualment, la UE està obrint més els seus mercats, mentre que les majors traves aranzelàries als productes agropecuaris vénen dels Estats Units.

"La liberalització total del comerç beneficiaria als països més forts i poderosos"

La FAO és partidària de la liberalització del comerç?
No, perquè fins ara els estudis demostren que no es guanyaria amb una liberalització completa, i com a conseqüència els més forts i poderosos acabarien imposant-se. La nostra experiència ens mostra que quan es crea un tractat de lliure comerç, els agricultors són els més perjudicats, perquè s'inunden els mercats, ja sigui amb subsidis o sense, i no donen oportunitat a competir amb els països rics. Cada país ha de tenir com a prioritat màxima garantir la seguretat i autonomia alimentària del seu país i en les reunions de l'Organització Mundial de Comerç s'han resumit totes les discussions als preus. Això no s'ha de fer perquè hi ha temes com la qualitat o la denominació d'origen, que involucren temes de costums culturals i religiosos.
Quines accions està duent a terme la FAO a l'Amèrica Llatina i el Carib en suport de la dona rural?
La dona és majoritària a la població rural, la que fa doble jornada de treball, i la que està més allunyada de rebre una remuneració més adequada. Hi ha una forta discriminació, violència i és una treballadora invisible sense dret. Tenim un programa especial i en cada país hem fixat les fites que cal assolir per tal que es coneguin els drets bàsics de les treballadores i la igualtat en el salari.
Com està afectant el canvi climàtic al sector forestal i agropecuari?
Desafortunadament, Amèrica Llatina és el continent mundial de la desforestació, on no hi ha sostenibilitat ambiental i la responsabilitat recau en els productors i consumidors d'altres parts del món que consumeixen fusta no certificada. Per a ells, s'ha d'aplicar la llei, que hi hagi una política de certificació i una política educativa.
Reben suport per part del Govern espanyol?
Molt. La FAO té a José Maria Sumpsi com a director del departament més important d'Agricultura. El problema més important que té és la fam, que s'intenta pal·liar a través del Programa Amèrica Llatina Sense Fam, i altres programes de seguretat alimentària a l'Amèrica Central, així com de febre aftosa, perquè els més perjudicats són els consumidors europeus.