Domenec Canut "L'existència de diferents races és bona però no en la mateixa explotació"
Domenec Canut
Com i perquè va néixer la Fefric? Amb quins objectius?
A finals de la dècada dels 70 van començar a sorgir a Catalunya associacions de criadors de raça frisona. Aquestes entitats també aglutinaven diversos nuclis de control lleter de vaquí frisó que l'Administració havia posat en marxa durant els anys seixanta. Al febrer de 1983 es va constituir la Federació d'Associacions de Criadors de Frisona de Catalunya (FEFRIC) a iniciativa de les associacions comarcals o supracomarcals amb l'objectiu de treballar conjuntament en la millora genètica.
"La vaca frisona és especialista absoluta en la producció de grans quantitats de llet"
D'on prové la vaca frisona? Com ha arribat al nostre país?
Aquesta vaca és originaria de la regió holandesa de Frísia. A Catalunya va arribar directament d'altres regions espanyoles, sobretot Cantabria, i també importades d'altres països (Dinamarca, Holanda, Canada, entre d'altres).
Quines característiques destacaria de la vaca frisona?
La vaca frisona és especialista absoluta en la producció de grans quantitats de llet i destaca per la seva capacitat d'adaptació a diferents medis i sistemes de producció.
Existeixen dos tipus diferents de vaques frisones. Com es distingeixen? Quins criteris apliquen per escollir-ne una o un altre?
En l'actualitat pràcticament nomes hi ha un tipus de frisona anomenada Holstein en els països anglosaxons. El tipus primitiu de frisona, coneguda com europea, amb aptitud tirant a mixta (llet i carn) pràcticament ha desaparegut.
"La vaca frisona destaca per la seva facilitat d'adaptació a diferents medis i sistemes de maneig"
Quina és l'alimentació adient per aquests remugants per tal que la producció sigui òptima?
Depèn del nivell de producció que volem assolir. En general, la vaca frisona s'adapta bé als diferents règims des dels més extensius amb pasturatge directe fins als més intensius amb dietes molt elaborades tipus "unifeed". En funció dels nivells de les racions, la quantitat i composició de la llet pot variar sensiblement.
Quins avantatges destacaria de la cria de la vaca frisona? Algun inconvenient?
El tret més remarcable és la seva bona adaptació a diferents medis i sistemes de maneig. Per contra, podríem dir que la seva selecció cap a grans produccions l'ha afeblit en alguns aspectes (fertilitat, resistència a les malalties..).
Segons alguns experts, l'alta productivitat de la raça frisona desplaça de les granges altres raçes. Considera certa aquesta afirmació?
En realitat, les explotacions lleteres actuals del nostre país són 100 per cent amb vaques frisones. No conviuen diferents races en una mateixa granja. Si s'ha imposat sobre altres races és precisament pels seus millors resultats.
"La professionalitat del sector permetrà a les explotacions adaptar-se als canvis del mercat"
És necessari que hi hagi varietats de raçes en una explotació? És millor una única i molt productiva ( a nivell econòmic, sanitari, entre d'altres)?
Crec que l'existència de diferents races és bona, però no en la mateixa explotació, perquè en els sistemes moderns de producció es busca també homogeneïtzar i simplificar el maneig. Aquests objectius es compleixen més fàcilment amb una única raça.
Com veu el futur del sector lleter a mig i llarg termini tenint en compte la futura simplificació del mercat comú de la llet i productes lactis?
És molt difícil fer prediccions. No fa ni sis mesos el panorama era totalment negatiu amb previsions catastrofistes pel sector i des de fa tres mesos la perspectiva (preu de la llet) ha canviat radicalment i hi ha una eufòria indissimulada. Crec que els ramaders no hem de caure en cap d'aquests extrems i seguir treballant amb professionalitat per adaptar les nostres explotacions a les diferents circumstàncies i canvis que els mercats van imposant inexorablement.