ENTREVISTA AMB SANTI VERGÉ | 17/02/2010  RuralCat

Santi Verge  "Els avenços més importants que tindrem seran les millores genètiques en les llavors de panís"

Santi Verge
Santi Vergé, nascut a El Poal fa 37 anys, és el gerent de la Cooperativa Agrària de Miralcamp des de fa 14 anys. Fill de família pagesa, aquest llicenciat en Ciències Empresarials s'encarrega de la gestió econòmic-empresarial, comercial i social de l'entitat. Parlem amb ell per analitzar els canvis produïts en el conreu del panís i com els afronten des de la Cooperativa, just abans que comenci la temporada d'aquest cereal.
Quina relació té la Cooperativa de Miralcamp amb el conreu del panís?
En la nostra Cooperativa, cal destacar dos vessants en el conreu del panís:
  • El soci com a productor, ja que n'hi ha que cultiven panís des de la construcció de l'embassament d'Oliana (principis dels anys seixanta) que va permetre tenir aigua al Canal d'Urgell amb més regularitat durant l'estiu.
  • La pròpia Cooperativa com a productora, gestionant finques en règim d'arrendament als socis que s'anaven jubilant des de l'any 1998.

Com ha evolucionat aquest conreu amb els anys i les noves tecnologies?
En els inicis, principis dels anys seixanta, el conreu del panís era molt manual, tant la sembra, l'adobatge, el desherbatge i la collita. En el tema de les llavors es va produir un gran avenç amb les híbrides i la revolució han estat els transgènics. Amb la irrupció de la maquinària s'ha evolucionat molt ràpidament i actualment les sembradores monogrà de precisió són indispensables, igual que les adobadores i màquines de sulfatar. Pel que fa a l'aparició dels herbicides pre i post-emergents van suposar un estalvi important en el tractament de les males herbes. A més, les recol·lectores de panís van ser un pas decisiu per a generalitzar aquest cultiu. Personalment crec que els avenços més importants i sorprenents que tindrem en poc temps seran les millores genètiques en les llavors de panís.

"Actualment, l'objectiu principal és invertir en maquinària i a les pròpies finques"

Quines varietats de conreu de blat de moro treballen? Què els fa decidir per una o altra?
A la Cooperativa, disposem d'un tècnic de l'Agrupació Defensa Vegetal (ADV) que està al corrent de totes les novetats i assaigs que es fan a les Xarxes Experimentals de l'IRTA. El tècnic és l'encarregat de fer les recomanacions en funció del tipus sòl i la data de sembra. Bàsicament, treballem amb cicles 600-700 on predominen les varietats transgèniques de Pioneer, Dekalb i Limagrain.
Quan considera que és el moment adient per aplicar l'adobatge de nitrogenat de cobertura?
Tot l'assessorament d'adobatge es fa en base als criteris tècnics dictats per l'ADV que recomana fraccionar l'aportació de nitrogen entre l'adobatge de fons i el de cobertura per maximitzar el rendiment i minimitzar l'impacte ambiental. Respecte l'adobatge de cobertura es recomana fer-lo entre les 4 i 8 fulles.
Com afecta la pujada del preu del gra del blat de moro d'aquest darrer any als cultivadors?
A tall d'anècdota recordo que la meva primera venda de panís, al mes de juliol de l'any 1994, va ser de 32 pts/kg, mentre que a dia d'avui el preu aproximat és de 36 pts/kg. Això suposa una pujada de menys d'un 1 per cent anual, molt lluny del 4 per cent que ha pujat l'IPC en el mateix període. Aquesta pujada de preus necessària, però massa sobtada, ha fet canviar positivament la perspectiva als productors, ja que fins ara l'objectiu principal amb uns preus molt baixos era reduir costos i ara, en canvi, serà invertir en maquinària i en les finques. Tanmateix, tot i ser una campanya excel·lent en preus pel productor, la gestió comercial està sent molt complicada per diversos factors:
  • Aparició al mercat d'una nova referència, el/s mercat/s de futur, mercats financers purament especulatius, capaços de provocar oscil·lacions importants en el preus, tant a l'alça com a la baixa. Aquests mercats que operen en dòlars, fan que també s'hagi de tenir en compte el canvi euro/dòlar.
  • La crisi ramadera, ja que no hem d'oblidar que els nostres principals clients són els ramaders que estant patint un sobrecost important en el preu del pinso i tots volen comprar al millor preu possible.
  • La climatologia adversa que fa poc previsible les properes collites.

Quins pronòstics tenen de cara al 2008?
Considero que fer un pronòstic de preus per aquesta campanya seria un imprudència atenent-nos a aquests factors. No obstant, vull fer arribar un missatge força optimista als productors de panís pels propers anys i que vegin en el model cooperatiu la millor forma per a comercialitzar el seu panís, tant per confiança com per resultats.

"A la nostra Cooperativa el 80 per cent de la llavor de panís sembrada és transgènica"

Atès l'auge dels transgènics, quina és la posició de la seva cooperativa?
L'any 2004, l'Administració va autoritzar la comercialització de les llavors transgèniques MON-810 resistents al barrinador. Hi va haver sindicats i cooperatives que és van posicionar en contra la sembra d'aquestes llavors. La nostra Cooperativa, seguint el seu tarannà obert i receptiu a les noves tecnologies, vam acordar que fos el soci qui decidís sembrar varietats transgèniques o convencionals. Per prendre aquesta decisió vam tenir en compte que la collita del 2003 va tenir pèrdues de fins a 2.500 kgs/ha. provocades, pel barrinador, i al comprovar que els nostres clients pinsaires no tenien problemes per consumir panís transgènic, ja que també estaven consumint soja transgènica.
Ens trobem davant d'un any de greu dèficit pluviomètric, com creu que incidirà aquesta manca en els resultats de les collites?
A dia d'avui estem en una situació molt similar a la de l'any passat, i a finals de març unes pluges abundants i oportunes van salvar la collita. Esperem que aquest any també ho faci. Evidentment el conreu del panís exigeix unes necessitats importants d'aigua i també requereix una inversió econòmica important (llavors, herbicides, adobs...). Davant d'aquesta situació hem de dir que la sembra de cereal d'hivern, menys exigent en aigua i diners, ha augmentat respecte el 2007 guanyant terreny a les hectàrees previstes de panís. També cal dir que una part dels socis retardaran la sembra esperant tenir més garanties per regar i sinó optar per sembres de gira-sol. L'altra part dels socis amb millors infraestructures de regadiu optaran per una sembra molt primerenca, durant la primera quinzena de març, amb cicles 500-600. Està clar que l'aigua és vida i si no n'hi ha, la producció i l'agroindústria se'n ressentirà.
Segons el seu parer, quin seria el sistema de reg més eficient?
Evidentment, el sistema de reg per aspersió és el mes eficient en els conreus extensius, per estalvi d'aigua, per costos i per increments de producció. Pel que fa a la nostra zona regable del Canal d'Urgell, amb reg tradicional a manta, em consta que s'està treballant per modernitzar els antics regadius.

"Les petites i mitjanes explotacions tenen difícil la seva viabilitat"

Enguany també hem vist com s'incrementaven els preus de les matèries primeres (fertilitzants, gasoil...), com hi fan front? Hi veuen alguna alternativa?
El gasoil ja fa anys que està pujant però en el cas dels fertilitzants és un escàndol amb increments de gairebé un 100 per cent en pocs mesos. Per fer-hi front hem anticipat les compres amb la previsió de pujades i, en paral·lel, el Servei Tècnic està recomanant l'aplicació de fems i purins com una alternativa als fertilitzants minerals.
Vista la situació, quins aspectes recomanen des de la cooperativa per a garantir la supervivència de les explotacions? Quines ajudes els poden oferir des de la cooperativa?
En la nostra zona d'influència les explotacions són petites i mitjanes, i amb moltes parcel·les repartides pel terme municipal amb una superfície mitjana d'1 ha, fet que complica la viabilitat d'aquestes explotacions. A través de la Cooperativa els oferim tots els serveis agrícoles: preparar el terreny, sembrar, aplicar l'adobatge i l'herbicida, transportar el panís per reduir costos i el servei d'arrendament de finques.
Quines limitacions afronten pel fet de no disposar d'alguns herbicides com l'atrazina?
La retirada de molts productes fitosanitaris del Registre ens fa canviar la forma de controlar les males herbes, les plagues i les malalties. Tècniques com la rotació de cultius, retardar la data de sembra o utilitzar herbicides més selectius ens ajuden a tenir controlades les males herbes.

Informació relacionada

El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància