Francesc Cribillers  "En un futur molta gent tornarà a apropar-se a la natura i a una vida més tradicional"

Francesc Cribillers i Riera és director executiu i membre del Patronat de la Fundació del Món Rural (FMR), entitat nascuda per a impulsar el I Congrés del Món Rural de 2005-2006. La FMR es dedica actualment a impulsar el debat i la reflexió sobre les necessitats i especificitats de l'àmbit rural, a partir d'estudis, informes, dictàmens, assessorament, jornades o publicacions.Parlem amb ell sobre l'evolució de la FMR, la relació món urbà-rural i el futur del camp català.
La Fundació del Món Rural (FMR) va néixer arran del I Congrés del Món Rural de l'any 2006. Transcorreguts dos anys d'aquest Congrés, quines fites s'han assolit?
El Congrés va ser un punt d'inflexió, on es tractava de debatre i afrontar els problemes del camp català des d'una perspectiva transversal i no centrada única i exclusivament en les activitats agrícoles i ramaderes. Des d'aleshores el concepte de món rural és molt més ampli i vinculat als territoris poc poblats de Catalunya, a la seva gent, a les activitats econòmiques i a les relacions socials en un sentit ampli. Aquestes idees han anat penetrant en la societat urbana fent-los menys aliens a les preocupacions dels pagesos i ramaders i d'altres persones que viuen i treballen en el món rural català.
Com ha evolucionat la dicotomia món rural-món urbà en els darrers dos anys?
La dicotomia rural-urbà persisteix i seguirà existint durant molts anys. Dos anys és molt poc temps per a produir un canvi. Tot i que és molt difícil dir on comença lo urbá i on comença lo rural, hi ha experts que diuen que tot Catalunya es pot definir com urbana i com una comunitat en xarxa on tothom està connectat amb centres i pols d'atracció urbans. La ruralitat penetra en la ciutat i la urbanitat penetra en el camp. Es pot parlar d'un "continuum" amb uns graus de ruralitat i urbanitat diferents per les zones amb major o menor densitat de població. Amb tot, tant des d'un punt de vista físic, com psicològic i sociològic, les diferències existeixen i s'han de reconèixer per poder-les-hi donar un tractament diferencial.

"Ser pagès no és una professió amb prestigi social"

Actualment, quines són les problemàtiques principals que presenta el món rural?
La problemàtica principal és el despoblament, l'envelliment de la població i la manca de relleu generacional per les activitats agrícoles i ramaderes. Aquesta situació es produeix degut a la manca de reconeixement en termes quantitatius i qualitatius de la feina de la gent del camp. Ser pagès no és una professió amb prestigi social perquè no es generen prou rendes per aquesta activitat i viure en pobles petits encara és difícil i fa perdre oportunitats. Actualment, aquesta problemàtica es veu agreujada pels problemes dels mercats de productes agraris, l'encariment dels preus dels aliments, dels adobs, i d'altres de caràcter més conjuntural que fan la vida al camp força complicada.
En una entrevista anterior amb el director del Congrés del Món Rural, Josep Maria Besora, ens va comentar que calia millorar la percepció que té la majoria de la població catalana sobre el món rural. Des de la Fundació, han pogut fer avanços en aquest aspecte?
En general, aquesta percepció no és dolenta, però hi ha poc coneixement i, si n'hi ha, és erroni. Ho hem constatat amb les tres edicions de l'estudi anual sobre la percepció del món rural impulsat per la Fundació. Per avançar en aquest millor coneixement hem intentat que aquest resultats es coneguin i que el món rural sigui més present als mitjans de comunicació.
Quines iniciatives tenen previstes en aquest sentit?
Des de la Fundació intentem donar el màxim de difusió d'allò que fem i succeeix al món rural. La Revista Rural, vinculada a la FMR i al DAR, es difon en un entorn metropolità a través de la seva inserció en diaris com El Periódico de Catalunya, a més dels ja tradicionals Segre, La Mañana, Regio7, Diari de Tarragona, El Punt, el 9 Nou, i el Diari de Girona. A més, hem involucrat el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i al Col·legi de Periodistes de Catalunya per fer que els mitjans de comunicació de masses tinguin més present el passa en el territori no metropolità de Catalunya. En aquest procés hi estem esmerçant molts esforços i amb diferents accions i formats hem d'arribar a la població catalana per fer-la conscient del valor de l'agricultura, la pagesia i el món rural per el nostre futur.

"El finançament i l'ajut a la inversió és molt més productiu que la mera subvenció a l'activitat"

Un dels reptes de la FMR és influir en la "ruralització" de les polítiques institucionals. A què es refereixen? En quin punt ens trobem?
Cada vegada més, els departaments del Govern tenen més en compte els trets específics del món rural quan regulen i quan legislen. Tot i que suposa una petita part de la població, aquesta s'estén al llarg de més del 90 per cent del territori de Catalunya. En aquest sentit, la Fundació ha intervingut i seguirà fent propostes per incorporar aquesta visió rural en projectes i iniciatives legislatives promoguts des d'àmbits mediambientals, educatius, de planificació territorial, de transport i de promoció laboral entre d'altres.
Un dels eixos vertebradors del Rural'06 era el paper de l'Administració com a impulsora de les noves polítiques i canvis. Com valora aquest rol? Com es podria millorar?
El paper de l'administració és clau per provocar canvis en el desenvolupament rural. La Generalitat en el seu conjunt ha de propiciar els canvis i el desenvolupament rural. L'acció de l'administració sobre el territori rural és multidepartamental, ja que gairebé totes les unitats del govern incideixen en el món rural amb les seves disposicions i, per tant, l'afecten. Amb tot, el lideratge del DAR en aquest àmbit és clar. La divisió de les responsabilitats aporta eficiència en les organitzacions però en temes transversals com el que ens ocupa, això s'ha de superar, tal i com es va posar de manifest en el Congrés del Món Rural. En aquesta tasca de superació de barreres organitzatives, de coordinació, i d'impuls d'accions conjuntes, etc. és on la Fundació ha treballat i ho seguirà fent en el futur.
Pel que fa a la correcció del desequilibri entre el món rural i urbà, Besora relacionava el desenvolupament de polítiques de suport eficient al món rural més amb la inversió que amb la subvenció. Quines mesures aplicaria vostè?
Tant en aquest àmbit com en qualsevol, el finançament i l'ajut a la inversió és molt més productiu que la mera subvenció a l'activitat. Les inversions per definició són accions que després es converteixen en rendes i rendiments al llarg del temps. Per exemple, una millora en un sistema de reg es tradueix en un estalvi d'aigua, una reducció de temps de mà d'obra, uns rendiments per hectàrea molt més elevats, i això per sempre. En canvi, una subvenció és una compensació a una feina que sense aquest ajut no es podria portar a terme. És puntual i no té efectes de futur. Simplement permet que l'activitat es segueixi produint. Tot i que les polítiques de inversió en general tenen uns efectes multiplicadors i són millors que les polítiques de mera subvenció, no podem abandonar aquestes últimes. Moltes activitats que es fan en el territori s'han de seguir fent encara que dins els estàndards econòmics no hi tinguin cabuda. Hi ha coses que encara que no siguin rendibles econòmicament s'han de seguir fent per que ho són socialment o per que simplement és de justícia que es facin.

"La conjuntura actual farà que en l'agenda social hi siguin més presents l'alimentació, l'agricultura, l'aigua i el medi rural i natural"

Tenen previstes algunes mesures (activitats, jornades, congressos) per conscienciar del valor estratègic de l'entorn rural? En podria destacar alguna en especial?
En la nostra activitat habitual desenvolupem un seguit de activitats per tal d'aconseguir que la societat catalana "compri" el món rural, per què se'l faci seu i el senti com una cosa més que li pertany, en tingui cura i el preservi. Per assolir aquesta fita és necessari construir un discurs potent, sincer, creïble sobre el món rural que s'ha de construir amb l'esforç de tothom i amb comunicació, sinceritat i claredat. Des de la Fundació aportem visibilitat, missatges i reflexions convincents per la població catalana sobre l'entorn rural. Per exemple, recentment, hem realitzat la jornada 'És notícia el món rural? La pluralitat territorial als mitjans de comunicació' i en breu presentarem els resultats de l'Enquesta de percepció del món rural, que ja va per la seva tercera edició. Amb projectes com l'Atlas de la Ruralitat i la seva difusió en l'àmbit educatiu, entre d'altres, estem contribuint a la construcció d'aquest discurs. En un futur no massa llunyà, tenim previst accions de format més gran de cara a l'apropament del Món Rural a la població catalana mes metropolitana
Com veu el futur del món rural català en un període de 5-10 anys? De què dependrà la seva evolució?
Encarem el futur amb optimisme malgrat les dificultats. La conjuntura actual de crisi alimentària, de la pujada de preus dels combustibles i de la sequera, faran que en l'agenda social hi siguin cada cop més presents l'alimentació, l'agricultura, l'aigua i el medi rural i natural. A més, la fama de la cuina i els cuiners catalans i la fortalesa del clúster alimentari català ajudaran a enfortir la economia agrària i ramadera a través de la valorització dels productes de proximitat. Per últim, fent una mica de prospectiva i assumint el risc d'equivocar-me, m'atreveixo a aventurar un canvi en la visió economicista de la societat en general i del àmbit rural en particular. Cada cop es dedicaran més recursos públics a preservar l'entorn rural, a fer-lo més habitable i més digne. Crec que hi haurà un canvi de tendència i molta gent abandonarà l'estil de vida consumista imperant, tornant a apropar-se a la natura, a una forma de vida més tradicional i en comunió amb el territori.