ENTREVISTA A ALBERT PUIGDEMONT | 17/02/2010  RuralCat

Albert Puigdemont  "El sector ramader necessita unitat i constància en les polítiques per mantenir-se viable"

Albert Puigdemont, ramader gestor de l'explotació de vaquí lleter Mas la Coromina
Albert Puigdemont Planella és un ramader de vaquí lleter, tècnic especialista en explotacions agropecuàries, i actualment és responsable de la gestió de Mas la Coromina, la qual comercialitza la seva producció a través de la línia Natura de la marca ATO. Aquesta explotació familiar va iniciar la seva trajectòria el 1964 amb 15 vaques, va seguir amb un creixement important fins als 60 caps i els 170 mil litres de quota el 1992, i actualment té un total de 380 caps de bestiar.
Com valora l'evolució del sector lleter des que hi treballa? Quin futur li veu?
Segons el meu parer, el sector lleter ha passat per un procés de professionalització molt important els darrers anys, tot i que encara resten molts aspectes empresarials per esclarir-se. Un altre tema és el futur, el qual es presenta incert. Aquest dependrà de l'estructura de cada explotació. Les que més patiran són les explotacions familiars amb baixa disponibilitat de mà d'obra i de base territorial.
Quina creu que és l'estratègia que hauria de seguir el sector lleter per a competir en un mercat cada cop més globalitzat i liberalitzat?
L'estratègia més adequada per fer front als nous reptes és la unió del sector, un ramader tot sol poca cosa pot fer davant el mercat. Malauradament, aquesta no és la dinàmica que domina a Catalunya. Per la seva banda també cal que l'Administració prengui una línia de compromís més constant, que defineixi uns objectius concrets i positius i treballi per assolir-los. Això sí, sempre amb la complicitat del sector, doncs és aquest el que haurà de complir amb les mesures i el que en sortirà perjudicat o beneficiat.
El fet de treballar per la línia ATO Natura, una producció certificada, quins beneficis li aporta respecte un productor convencional?
Actualment els beneficis són pocs i moltes les exigències, però encara estem començant. Esperem que amb el temps el consumidor acabi valorant un producte de major qualitat. La certificació i la traçabilitat són la manera de demostrar que hi ha ganes de fer les coses ben fetes, i això ha d'acabar pesant.
"Esperem que amb el temps el consumidor acabi valorant un producte de major qualitat"
En referència a l'escalada de costos, quines mesures troba encertades i quines troba a faltar?
Desafortunadament no hi ha gaire mesures administratives que hagin repercutit en una reducció dels costos de les matèries primeres pels ramaders. De manera que l'única forma que tenim d'encarar el problema és fer compres de grans volums. Pel que fa al carburant, sí que hi ha hagut algun ajut, però el problema principal és l'augment de costos viscut per a l'alimentació dels animals.
Què opina de l'assessorament que rep com a productor?
L'assessorament que rebem, sobretot a base de cursos i de suport veterinari, està força bé però resulta car. La gestió de les empreses agropecuàries demana conèixer una mica de molts temes. Això comporta que existeixi gent especialitzada que es dediqui a donar suport al ramader. D'una altra manera seria impossible complir amb la normativa actual, per la seva diversitat i complexitat.
"L'assessorament que rebem, sobretot a base de cursos i de suport veterinari, està força bé però resulta car"
Troba encertada la política sanitària actual de les administracions?
Més enllà de l'encert o el desencert de les mesures, el que molesta de la política administrativa és la manca d'unitat. Personalment trobo que no és bo pel sector el fet de veure's sotmès a un nivell d'exigències variables només pel fet d'estar ubicat en una comunitat autònoma o en una altra.
Quins problemes sanitaris el preocupen?
Actualment no estem tranquils, doncs existeixen multitud de problemes sanitaris per controlar. Aquests no només se centren en el vaquí lleter intensiu, sinó que el seu control depèn també de les mesures a aplicar en altres sectors. Cal considerar que algunes malalties circulen també a través de sistemes de producció extensiva i en ecosistemes salvatges, de manera que són molt difícils de controlar.
I pel que fa a la gestió general de l'explotació, quina és la qüestió que més el preocupa?
A banda dels problemes per costos disparats i preus de venda per terra, el principal problema que tenim és la burocràcia. La manca d'una línia d'actuació constant i la manca de coordinació entre els Departaments de Medi ambient i d'Agricultura dificulta molt el compliment amb la paperassa. Costa molt créixer i mantenir un camí de millora continua quan es contradiuen els sentits de les exigències que es reben des de l'Administració.
"La manca d'una línia d'actuació constant i la manca de coordinació entre els Departaments de Medi ambient i d'Agricultura dificulta molt el compliment amb la paperassa"
Considera pertinents les exigències de mercat que 'el consumidor' està dictant darrerament?
Aquí les administracions ens exigeixen una qualitat de producte que no és la mateixa que en altres països. El problema és que el consumidor està totalment desinformat. En la majoria dels casos, quan arriba el moment de comprar, aquest desconeix la procedència i el nivell de qualitat del producte. Per això he triat treballar dins un marc de certificació. M'agrada produir amb garanties de qualitat per algú que és conscient que l'està pagant.

Albert Puigdemont, ramader gestor de l'explotació de vaquí lleter Mas la Coromina

El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància