ENTREVISTA A ANTONI SANSALVADÓ | 17/02/2010  RuralCat

Antoni Sansalvadó  "Molta gent i moltes empreses no són conscients de la pobresa i la fam a casa nostra"

Antoni Sansalvadó al magatzem del Banc d'Aliments de Barcelona (BAB)
Antoni Sansalvadó és doctor en enginyeria industrial i, des de fa dos anys, president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona (BAB). Amb anterioritat havia presidit empreses de serveis com AREAS, SERUNION I MANOIN 64. Des del seu càrrec presideix el Patronat, coordina la línia executiva i representa el BAB davant de les institucions i organitzacions col·laboradores. Parlem amb ell per conèixer el paper i el funcionament del Banc d'Aliments.
El Banc d'Aliments de Barcelona (BAB) va néixer l'any 1987 i va ser el primer en tots l'estat espanyol. Com va sorgir la idea?
Corria l'any 1986 quan l'actual sots president del Banc, Jordi Peix, va conèixer l'existència i el funcionament dels Bancs d'Aliments de França durant una visita al Saló Internacional de l'Alimentació de Paris (SIAL). Allà va constatar que l'objectiu d'evitar el malbaratament dels aliments i fer-los arribar als més necessitats era una idea excel·lent i va pensar fer-ho a Barcelona. Dit i fet. A finals de l'any 1987 va constituir una Fundació, formada per un grup de persones relacionades amb l'agricultura i el benestar social, i un any després començava a funcionar el Banc. Poc a poc, l'experiència de Barcelona es va estendre a altres punts de Catalunya i de la resta de l'Estat, fins arribar als 50 Bancs actuals integrats a la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL).
Quines motivacions els van dur a crear-lo?
El Banc d'Aliments va néixer principalment per servir als que ho necessiten, a la gent pobre de les comarques i de les grans ciutats. L'objectiu era crear una entitat, com una central logística, que recollís els aliments comestibles, però no comercialitzables, i els fes arribar a qui els necessitava. A més, calia fer-ho de forma moderna, àgil i rigorosa, complint els reglaments i normatives de seguretat alimentaria.

"La col·laboració d una marca important en la nostra tasca va ser una bona referència per donar-nos a conèixer"


Mirant enrere, com recorda aquells primers passos?
Els impulsors del projecte recorden els inicis com una etapa amb moltes dificultats. Degut a la manca de referències de la nostra tasca, ser pioners i, a més, desconeguts, provocava que moltes empreses desconfiessin del bon us i destinació dels aliments. Tanmateix, poc a poc ens donàvem a conèixer i es reconeixia la utilitat del que fèiem i això ens permetia anar avançant. Les figues, les patates i els menjars preparats de la casa Starlux figuren entre els primers aliments que vam rebre. La col·laboració d una marca important en la nostra tasca va ser una bona referència per donar-nos a conèixer.
Amb quins recursos comptaven?
Inicialment els recursos, humans i logístics, eren escassos. Els treballadors eren tots voluntaris i objectors de consciència. A més, va ser difícil trobar un magatzem amb un cost assequible i ingressos per pagar les despeses de manteniment i alguna màquina. A mesura que el Banc creixia vam haver de buscar locals amb més espai. D'aquesta manera els magatzems del BAB han passat del carrer Bofarull a Torres i Baiges, i posteriorment al carrer Cerdenya en uns locals cedits temporalment per FECSA. Actualment, el magatzem del BAB està situat al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona.
Com va ser la acollida inicial per part de les empreses, de les organitzacions col·laboradores, institucions'
La majoria ens miraven amb molta precaució. Calia que demostréssim la bondat de la nostra actuació i no defraudar ningú. Amb el pas del temps i la tasca dels voluntaris, peça clau pel nostre desenvolupament, les donacions d'aliments van anar creixent. L'èxit de la recollida d'aliments i el suport de les entitats benèfiques van provocar que les institucions administratives, inicialment receloses, acceptessin el nostre model de treball i rebéssim les primeres ajudes econòmiques per part de les institucions i les empreses. A dia d'avui, el BAB rep subvencions públiques de la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament de Barcelona i de la Agencia Catalana de Residus.
Quina relació mantenen amb el DAR?
Amb el Departament d'Agricultura tenim una estreta col·laboració. M'agradaria agrair al conseller Joaquim Llena el suport institucional per tirar endavant el "Pla d'ajuda CE a les persones més necessitades", que coordinen el FEGA i el DAR, i el "Programa de retirades de fruita amb distribució gratuïta". Paral·lelament, tenim un conveni amb l'empresa PRODECA per a promoure el Banc d'Aliments entres les empreses alimentàries que participen a les diferents activitats (fires, missions comercials, etc...). Darrerament ,el DAR també ens ajuda tècnicament, amb la participació d'experts, en projectes del Banc que giren al voltant de l'aprofitament de recursos agraris i agroalimentaris a favor de la població necessitada. A més, Mercabarna i els Mercats de Barcelona ens faciliten part de la logística per poder actuar, i altres empreses no alimentàries ens ajuden en el transport, anàlisis d'aliments, publicacions i publicitat, assegurances, etc... No podem oblidar la col·laboració dels mitjans de comunicació, molt necessària per a la difusió de la nostra tasca, i que ens ajuda a rebre oferiments espontanis de voluntaris i d'empreses.

"L'any passat el BAB va rebre 8.500 tones d'aliments, equivalent a 21.000.000 euros, que van arribar a 130.000 persones"


Actualment es calcula que només a Barcelona hi ha Barcelona més de 200.000 persones en el llindar de la pobresa. Com s'organitzen des del Banc d'Aliments per subministrar-los queviures?
El Banc busca proveir-se d'aquells aliments que es malbaratarien i que són comestibles. Ens referim a aquells productes que les indústries alimentaries o les distribuïdores, per diferents motius, no poden situar en el mercat i que els llançarien al abocador o els transformarien en pinsos. Un equip de voluntaris, format per 63 persones, està en contacte costant amb les empreses perquè ens tinguin presents i ens enviïn aliments. Actualment, tenim en cartera uns 325 donants, que inclouen tant empreses d'àmbit estatal com petites empreses locals. A més, des de fa tres anys, el Banc també rep aliments del "Programa Europeu d'ajuda als més necessitats". A través d'aquest Pla, el FEGA transforma els excedents agrícoles de la Comunitat Europea (llet, arròs, sucre, blat, etc...) i els fa arribar a la població més necessitada a través dels Bancs d'Aliments. L'any passat el BAB va rebre un total de 8.500 tones d'aliments, equivalent a 21.000.000 euros, que es van fer arribar a aproximadament a 130.000 persones a través de 540 entitats col·laboradores. Un grup de voluntaris de l'equip de distribució s'encarreguen de visitar i comprovar el número de persones, tipus (infants, gent gran o malalts) i el grau de necessitat de les persones que assisteixen les diverses entitats. El rigor en aquests detalls és la clau del BAB per mantenir la confiança de les empreses i institucions en la seva tasca. Per això, les visites es fan periòdicament, convertint-se en una espècie d'homologació. Amb totes les dades a la mà s'estableix un programa de repartiment, i a cada entitat se li comunica les quantitats i els dies que pot passar a recollir els aliments.
Com han evolucionat els índexs de pobresa en aquests 21 anys? I el tipus d'ajuda?
La població necessitada a Barcelona i ciutats del seu ampli cinturó sempre ha estat molt alta però, aquest darrers anys s'està accentuant. L'augment demogràfic, la crisi econòmica actual, l'increment de l'atur i l'encariment dels aliments disparen el nombre d'inscrits a les llistes de les entitats de beneficència. El tipus d'ajuda va variant perquè augmenta el nombre de persones grans que viuen soles i necessiten aliments bàsics per la seva nutrició, fàcils de cuinar o aliments preparats en lots a domicili. Per tot això, el futur es presenta difícil i haurem de fer un gran esforç col·lectiu per afrontar-lo. Moltes persones estan al llindar de la pobresa i veuen disminuir massa de pressa les seves possibilitats econòmiques per arribar a aprovisionar-se del necessari.

"L'increment del preu dels aliments bàsics (pa, llet, pasta, arròs, llegums...) fa que cada vegada hi hagi més demanda"


Vostès treballen amb empreses col·laboradores i fan d'intermediaris per fer arribar els aliments. Com i per quines vies es pot col·laborar amb el Banc d'Aliments?
Tots els que hi estiguin interessats, poden col·laborar amb el Banc de diverses maneres:
  • Portar aliments, especialment els més bàsics.
  • Fer-se voluntari, amb una dedicació d'uns dies a la setmana.
  • Fer una donació econòmica per ajudar a les despeses de funcionament.
  • Fer difusió del Banc i donar a conèixer les seves activitats.

Com els està afectant o els podria afectar la crisi dels preus dels aliments? Se n'han ressentit ja amb les aportacions dels col·laboradors?
D'un temps enrere, les empreses fan menys donacions perquè controlen molt més els costos i adeqüen molt estrictament la fabricació a la demanda, i tenen pocs stocks. El nombre de empreses donants creix però amb quantitats individuals menors. Tanmateix, encara arriben molts aliments als abocadors, amb el seu corresponen cost econòmic de transport i destrucció, que si s'hagués previst a temps es podrien haver aprofitat. L'increment del preu dels aliments bàsics (pa, llet, pasta, arròs, llegums...) fa que cada vegada hi hagi més demanda. Moltes persones veuen com els seus recursos ja no arriben a cobrir les necessitats més primàries d'alimentació i habitatge.
Des del BAB s'insisteix molt en el tema de conscienciar a la població de la pobresa que ens toca més d'aprop. Fan alguna acció en aquest sentit?
El Banc d'Aliments organitza un seguit d'activitats, tant campanyes, captacions o de sensibilització. Una de les més destacades és la campanya "Fem-ho possible tot l'any", una activitat de solidaritat i educació en valors molt important destinada a les escoles i els instituts. Amb la col·laboració dels professors es fan unes xerrades per conscienciar els alumnes en relació a un dels drets més vitals de les persones, el dret a l'alimentació, el no malbaratar aliments i que coneguin l'existència de la pobresa molt prop de casa seva. A més també organitzem la "Operació Quilo" a les grans superfícies, per tal de sensibilitzar a la opinió póblica, invitant a compartir 1 kg. de la seva compra, o la campanya de recollida d'aliments a alguns mercats de Barcelona.

"Considerar el BAB com un bon instrument per pal·liar el problema de la fam"


La gent està veritablement conscienciada amb aquest problema? Com es podria millorar?
La gent no n'està prou. Encara hi han molta gent i moltes empreses que no són conscients de la magnitud del problema de la pobresa i de la fam a casa nostra. Pensen en el tercer món, que és el que veiem per televisió, als diaris, però no pensem que també patim aquest problema al costat. A les institucions i governants no els agrada gaire presentar aquest problema perquè representa un cert fracàs. La solució passa per ser capaços de multiplicar la nostra comunicació i fer-ho sistemàticament, tant a nivell de masses (TV , radio, internet, campanyes,') com en grups de forma individual (jornades, fòrums,visites'). Per això necessitem que s'incrementi la col·laboració de professionals de la comunicació i de les empreses propietaris dels mitjans perquè considerin el BAB com un bon instrument per pal·liar el problema de la fam.
Quines activitats tenen previstes per aquesta edició del Dia Mundial de l'Alimentació (16 d'octubre)?
De cara a aquest dia estem preparant la "Operació Quilo" a les grans superfícies, la Campanya "Fem-ho possible tot l'any" als instituts i escoles, una jornada de portes obertes del Banc d'Aliments i incrementant la presència en els mitjans de comunicació.
El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància