Lluís Batllosera "Tendirem a un menor nombre d'explotacions de vaquí de llet, més professionals i més grans"
Com definiria el rol de les cooperatives en el sector lleter?
Està clar que les cooperatives han servit, bàsicament, per a organitzar els petits o mitjans productors de la majoria de les explotacions de Catalunya. En el cas de la nostra cooperativa, les explotacions han entrat per igualtat de la seva extensió, dimensió o mentalitat, amalgamant explotacions relativament petites. Finalment, i després de molts esforços, hem trobat un soci que ens ha permès envasar i arribar al mercat amb una marca pròpia.
Són entitats de servei o promouen la cooperació entre els ramaders?
En aquest moment les cooperatives potser són més de serveis. Els ramaders valoren el fet de poder tenir una posició més ferma a l'hora de negociar. Tanmateix, amb l'entrada a Lleters de Catalunya això ha millorat bastant. Pel que fa als serveis que oferim, des de la cooperativa s'han intentat buscar temes que atraiguin a la gent. Per això es negocien primes a les produccions de més qualitat, assolir uns preus base més interessants que si anessin sols, millorar la qualitat de la llet, entre d'altres. A més, la lletera Campllong és una Agrupació de Productors Agraris (APA) de producció de llet de boví, fet que la fa més atractiva per la gent.
"Aquestes entitats no han de ser cap intermediari que incrementi els costos de producció de la llet"
Què opina del fet que moltes cooperatives del sector lleter siguin intermediàries entre el productor i la indústria?
Les cooperatives que són primers compradors estant fent una tasca que, evidentment, evita molts problemes per les indústries, perquè tota la tasca administrativa dels primers compradors és bastant complicada. També considero que la cooperativa ha de tenir un personal contractat per a fer unes tasques determinades, però és necessari que hi hagi una claredat de números, sense sobrecarregues extres ni beneficis especials per a ningú. Aquestes entitats no han de ser cap intermediari que incrementi els costos de la producció de llet , al contrari, ja que ajuntant-se totes les explotacions del mateix perfil es poden assolir millors condicions de compra de productes o de venda de la llet. Des de la meva posició veig que hi ha explotacions molt grans que intenten ajuntar-se per a fer centrals de compra i assolir millors condicions.
Quin hauria de ser el paper "ideal" de les cooperatives envers els ramaders i les explotacions?
Tot està en constant evolució, i depèn molt dels condicionants que afecten el dia a dia del sector. Les cooperatives han d'intentar catalitzar el màxim d'explotacions amb l'objectiu que s'animin a portar a terme el seu compliment. S'ha d'intentar millorar perquè la gent treballi en unes condicions de futur i deslliurar-los al màxim dels ferregosos tràmits administratius, que tenen poca rendibilitat però són necessaris. Està clar que la cooperativa està viva i s'ha d'anar adaptant a les noves circumstàncies, tant dels socis com del que marca la administració europea, i per correspondència la catalana.
"L'important per les nostres explotacions és aprofitar al màxim els seus recursos"
Com a gerent de la cooperativa lletera de Campllong (Girona), considera que aquesta comarca és òptima per a les explotacions de vaquí de llet?
No sé si és òptima, però observo que és una comarca que ha tingut molta pressió de creixement d'infrastructures dins del seu territori, provocant gran quantitat d'abandonaments de les explotacions. Tanmateix, ara sembla que travessem un cert període de relantiment o anul·lació dels interessos immobiliaris, a nivell de segones residències. En general, el futur de les explotacions a la comarca passa per anar-se fent més grans, fusionar-se i intentar optimitzar ingressos i despeses. L'important per les nostres explotacions és aprofitar al màxim els seus recursos, imposant-se una gestió de l'aigua més professional o més acurada. També caldria afavorir un estalvi econòmic en l'alimentació del bestiar a través dels propis productes de les seves explotacions agrícoles.
Com els pot afectar la supressió de la quota lletera de cara a l'any 2015? Quins canvis estan introduint?
Si s'acaben suprimint les quotes lleteres a partir del 2015 hi haurà lliure mercat de producció, i aguantarà qui pugui fer la producció més econòmica. Si el preu és molt elevat aguantarà tothom, i sinó només ho faran aquells als que els sigui més rentable. La solució i el problema passa per tenir el màxim de recursos propis i de la màxima qualitat possible. Per exemple, en el cas actual de la nostra cooperativa, de 50 socis, hi ha una mica de tot. L'evolució dependrà de com s'enganxi cadascú. La gent que vol seguir endavant en el futur s'està posant al dia, millorant les seves instal·lacions, mentre hi ha d'altres que encara no ho han fet.
"La formació i la contractació de serveis externs són aspectes vitals per tenir informació"
Creu que el treball i la gestió en aquestes explotacions són atractius pels joves ramaders?
Imagino que sí. Constatem la presència de joves a les explotacions però en podria haver més. L'entrada de gent jove a les explotacions (incorporacions de fills i noves generacions) normalment promou un salt molt endavant en la professionalització de la gestió de l'explotació. A diferència del que passava abans, la majoria de joves que dirigeixen les explotacions ramaderes estan molt ben formats, assolint un nivell molt elevat de coneixements empresarials i de gestió. La gent jove té més clar que s'han de formar bé abans d'entrar a l'explotació. A més, la formació i la contractació de serveis externs són aspectes vitals per tenir informació i saber realment si les explotacions són viables.
Quines mesures aplicaria per apropar aquests joves cap a les explotacions lleteres?
Normalment, la poca formació que organitzem és continuada, destinada a gent que fa anys que estan al sector, amb l'objectiu que prenguin contacte amb les noves tecnologies i posar-se al dia. Per exemple, s'han fet cursos d'informàtica, de word, d'excel o de correu electrònic. No obstant, cada any la cooperativa col·labora organitzant la jornada tècnica de la fira comarcal de primavera que es celebra a Campllong i que té una importància rellevant dins el món agrícola i ramader de les comarques de Girona. Cal dir que, temps enrere, les jornades i les xerrades tenien millor acollida, ja que la gent jove que ha entrat té un nivell de formació molt elevat.
"Si tens formació i informació, pots tenir criteri a l'hora d'equivocar-te"
Des de l'Administració es vol potenciar la professionalització del sector amb cursos de gestió per a joves i ramaders en actiu. Què n'opina d'aquesta iniciativa?
Veig que puntualment l'Administració va informant dels centres formatius que organitzen cursos o jornades per producció ramadera o agrícola. Llàstima que cada cop hi ha menys gent apuntada, però realment els que vénen, assoleixen un nivell molt elevat.
Atesa la situació passada i present del sector lleter, cap on creu que evolucionarà?
Tendirem a un menor nombre d'explotacions de vaquí de llet, més professionals i més grans. Per superar les crisis cícliques que travessa el sector, convé tenir formació i informació, i amb això es podran prendre decisions. Si tens formació i informació, pots mirar d'assolir uns recursos, pinsos, fórmules, en definitiva, pots tenir criteri a l'hora d'equivocar-te. En cas contrari, has de buscar assessors externs que t'ajudin i et donin informació per a poder prendre decisions. La nostra Cooperativa no té servei d'assessorament econòmic, però desviem els nostres socis cap a diferents entitats que puguin fer estudis econòmics o de viabilitat de les seves explotacions.