ENTREVISTA A JOSEP M. MONFORT | 17/02/2010  RuralCat

Josep Maria Monfort  "El sector agroalimentari ha de veure l'IRTA com el seu soci tecnològic"

Josep Maria Monfort

Des del setembre passat, Josep Maria Monfort és el nou director general de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Aquest doctor en Ciències arriba al càrrec amb l'experiència que li dóna haver estat director de l'àrea de Tecnologia dels Aliments del mateix institut.Monfort encara la seva nova responsabilitat amb l'objectiu de consolidar l'IRTA com a soci tecnològic preferent del sector agroalimentari. Altres dels reptes que apunta són la internacionalització dels projectes de l'institut i el lideratge a l'entorn científic europeu. RuralCat ha parlat amb Josep Maria Monfort sobre els plans de futur que té per a l'institució.
L'any 2008 l'IRTA compleix 23 anys i tanca una etapa amb la retirada del seu primer director general Josep Tarragó. Com valora la trajectòria de l'institut i la feina del seu predecessor?
L'IRTA ha tingut una trajectòria molt positiva de creixement i de consolidació en molts dels àmbits centrals del sector agroalimentari català. Es pot dir que avui n'és un referent. El mèrit ha de recaure en primera instància en la persona d'en Josep Tarragó, qui ha estat el director general des de la seva creació. La seva capacitat de visió, d'empatia amb els sectors, ha estat fonamental.

"Hem de superar la crisi econòmica sense perdre talent"



Quins reptes de futur té l'IRTA per als propers anys?
El primer que hem de fer és superar aquesta crisi econòmica sense perdre talent, ja que és el nostre principal actiu per tal de poder mantenir la nostra capacitat científica. Per un altre costat, ens hem de consolidar com a element referent en el sector, que ens ha de veure com al seu soci tecnològic. Quan les empreses pensin en recerca i innovació, han de pensar en l'IRTA. El tercer repte que ens plantegem és el de la nostra internacionalització. Hem d'estar presents fora com a forma d'absorbir tecnologia, noves idees i generar dependència tecnològica.
Com pensa assolir la consolidació internacional?
En primer lloc, cal promoure el lideratge de més projectes europeus i que els nostres investigadors sèniors prenguin aquest lideratge. En segon lloc, ens hem d'obrir més cap a mercats tecnològics que ens són més fàcils per l'idioma, com és el llatinoamericà, així com també a d'altres mercats amb els quals podem tenir grans sinergies i complementarietats, com poden ser els d'Oceània. També hem de fomentar que els nostres experts estiguin presents en les comissions tècniques de la Unió Europea, ja que és allà a on es decideixen les reglamentacions, les directives, etc. i que es consideri a l'IRTA com a un interlocutor potent per part de les institucions europees.
Està en vies d'aprovació al Parlament la nova llei que regirà l'IRTA. Com afectarà al funcionament de l'institut?
La llei introdueix nous conceptes en àmbits als quals l'IRTA ha de prestar-hi atenció, com són els de la sostenibilitat, seguretat alimentària, pesca, etc. Reforça també els conceptes de servei a la societat i a la Generalitat, clarificant les funcions de transferència tecnològica, integrant-se dins del sistema públic català de ciència i tecnologia. També estableix el mecanisme de selecció del director general. És a dir, professionalitza aquesta figura i la situa fora del debat polític. I parlant de recerca, això és molt positiu.

"Per l'IRTA, un conveni amb una empresa és una oportunitat de negoci i totes dues parts han de sortir-hi guanyant"



Quins objectius es planteja en la col·laboració amb el sector privat?
L'IRTA ha de ser el soci tecnològic de l'acció del sector agroalimentari ja que disposem de gent preparada, d'equips multidisciplinaris que ens permeten visions més amplies dels problemes, d'instal·lacions pilot i d'estacions experimentals on fer assajos i proves en condicions reals, experiència i molta flexibilitat administrativa. Tot això configura un conjunt que ens permet no tant sols treballar pel sector, si no treballar amb el sector.
Quins criteris fa servir l'IRTA per a seleccionar els projectes de col·laboració amb empreses?
No hi ha un sol criteri. Per nosaltres, un conveni amb una empresa és una oportunitat de negoci i, com a tot negoci, està format per dues parts que han de sortir-hi guanyant.

"Una empresa que treballa amb un centre de recerca té més possibilitats d'identificar oportunitats tecnològiques i això marca diferències de competitivitat"



Quins beneficis obté una empresa per col·laborar amb l'IRTA?
El primer és el de resoldre el seu objectiu. Paral·lelament amb això, l'IRTA intenta vehicular el projecte cap a fons de finançament privilegiats o obtenir avantatges fiscals. El més important, però, és l'intangible. Una empresa que es relaciona amb un centre de recerca, té més possibilitats d'identificar oportunitats tecnològiques. I això, molt sovint, marca diferències de competitivitat entre empreses.
I per la seva banda, què ha d'aportar l'empresa?
Principalment idees, il·lusió, confiança, etc., així com també ha de ser conscient de que el nostre servei té un cost. Nosaltres som una empresa pública que tenim l'obligació de valoritzar el coneixement per poder invertir en generar-ne més.
Quin seguiment es fa de la utilitat dels projectes que s'han fet i el seu impacte en la competitivitat de les empreses?
Hi ha formes més o menys directes de fer-ho. És el cas de quan es generen royalties o drets d'explotació. De totes formes, el millor indicador és que en parlin bé de l'IRTA. Quan una empresa surt satisfeta, ho fa saber.
Fins ara vostè era director de Tecnologia dels Aliments a l'IRTA de Monells. Quin pes ha de tenir aquesta disciplina dins els projectes de recerca de l'IRTA?
El sector agroalimentari cada cop ha de posar més valor afegit al producte per un costat i, per l'altre, ha d'intentar dominar més graons de la cadena. En aquest sentit, la Tecnologia dels Aliments a l'IRTA està cridada a jugar un paper molt important.
Quina és la previsió d'obrir més centres tecnològics i quines disciplines tractarien?
Hi ha la decisió presa de construir el Fruitcentre (Lleida), enfocat a la investigació en la cadena de valor de la fruita, des de els temes agronòmics, genètics, de collita i postcollita, de valorització de subproductes, etc. També s'adquirirà una nova estació experimental a Alcarràs, que es dedicarà a la producció i nutrició animal.

El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància