ENTREVISTA A JOSEP PERE COLAT | 17/02/2010  RuralCat

Josep Pere Colat  "El cooperativisme agrari és un model amb molt de futur"

Josep Pere Colat

Josep Pere Colat, nascut a Corbera d'Ebre fa 43 anys, és el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) des del 28 de maig de 2008. Agricultor per tradició familiar, els seus inicis cooperatius els trobem a l'Agrícola de Corbera d'Ebre, entitat que presideix des de fa més d'11 anys. Actualment també dirigeix la Unió Corporació Alimentària i ocupa la vice-presidència primera de la Confederació de Cooperatives Agràries d'Espanya. Parlem amb ell per conèixer de primera mà el món cooperatiu català, la problemàtica i els reptes de futur.


Des de fa sis mesos ocupa la presidència de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Quin balanç fa d'aquest període?
Han estat mesos molt intensos. Un dels meus principals objectius ha estat conèixer personalment les diferents realitats de les nostres cooperatives visitant el territori per apropar-me als diferents sectors, sensibilitats i a les diverses problemàtiques. També cal destacar el relleu en diversos càrrecs intentant vetllar per mantenir i enfortir la nostra representativitat en aquells òrgans més decisius, atès que durant aquest període hem passat moments molts tràgics amb la pèrdua del secretari de la FCAC, Josep Mulet, una persona molt activa i reconeguda en el món cooperatiu agrari, i el decés del president de la Confederació de Cooperatives Agràries d'Espanya, José Joaquin Pérez de Óbanos.


Atès que vostè ja presideix la Cooperativa Agrícola de Corbera d'Ebre des de fa més d'11 anys, com ha canviat la seva perspectiva ara que ha de mirar pels interessos de la majoria de cooperatives a nivell de tot Catalunya?
La meva trajectòria em permetia tenir una visió àmplia del sector. L'Agrícola de Corbera és una cooperativa de dimensió reduïda, ubicada en una zona eminentment agrària amb gran tradició cooperativista, on el tema social i la proximitat amb els socis són molt importants. Aquesta experiència es complementa amb la presidència d'Unió Corporació Alimentària, una cooperativa agroalimentària amb una facturació important, referent per tota una zona i que ha apostat i segueix apostant pel reconeixement del producte i la marca. Amb tot, considero que la tasca prioritària en aquests moments és conèixer amb mes profunditat i proximitat els diferents sectors que hi ha a la Federació, les seves necessitats, els seus neguits i intentar donar-hi resposta. Aquesta actuació em corrobora que el cooperativisme agrari agrupa empreses molt diverses, però que arreu esdevé una formula empresarial bàsica per al manteniment de l'activitat a moltes zones de casa nostra, aportant dinamisme i fixant la població en el territori.

 

"El cooperativisme agrari a Catalunya és una realitat amb un pes específic notable"

 


La FCAC agrupa més de 75.000 pagesos i el 80 per cent de les cooperatives agràries actives de tot el territori. Això demostra el pes real del cooperativisme agrari a Catalunya?
El cooperativisme agrari a Catalunya és una realitat amb un pes específic notable. Som presents a gairebé totes les comarques i tenim multitud de sectors productius, fet que ens diferencia d'altres comunitats autònomes centrades en el monocultiu. La major part dels nostres sectors són potents i competitius, i conviuen amb d'altres que es centren més en la diferenciació del producte que en la dimensió. Crec que la Federació aglutina i representa eficaçment aquestes diferents realitats.


Amb aquest volum d'associats, com aconsegueixen donar resposta a les necessitats de tota aquesta gent (bústia de queixes, suggerències, síndic...)?
Els hi proporcionem, resposta des de múltiples fronts. Mantenim el contacte amb les cooperatives fent reunions sectorials a territori i els hi realitzem una visita anual per a obtenir dades per al nostre observatori, al temps que ens serveix per detectar necessitats. Així mateix, mantenim diverses trobades anuals, com l'assemblea general o els debats cooperatius, que actuen com a marc de trobada del sector i també com a fòrum de discussió de temes d'actualitat. A més, realitzem qüestionaris als nostres associats i en breu està previst que les cooperatives puguin enviar-nos les seves demandes a través de la pàgina web. Així doncs, el contacte amb les cooperatives és un aspecte fonamental en la feina quotidiana, tant dels representants polítics com de l'equip humà de la Federació, perquè és el que ens permet detectar les seves necessitats.

 

"La Federació és prou oberta i participativa perquè tothom s'hi senti representat"

 


Tanmateix, aquesta concentració en mans d'una sola organització (FCAC) no perjudica la pluralitat en el sector cooperativista? No seria millor si existissin altres cooperatives amb certa "representació" que defensessin altres propostes, discursos o interessos?
La Federació és prou oberta i participativa perquè tothom s'hi senti representat. La nostra estructura s'organitza per sectors productius, encara que determinades qüestions les tractem a nivell territorial. Per tant, és natural que hi hagi discrepàncies que cal escoltar i donar resposta, ja què això ens enriqueix i ens permet ser més representatius. Les diferències les debatem a nivell intern i, posteriorment, fem un front comú davant l'Administració. Un sector cooperatiu unit és molt més fort i positiu que un sector cooperatiu disgregat.


En la seva presa de possessió va parlar dels objectius que es marcaria pel futur (assegurar la competitivitat a través de la modernització, innovació i professionalització de la gestió) Com afronta aquests reptes a curt i llarg termini?
Tot i que les cooperatives hem fet esforços importants en aquests àmbits, estem en un període difícil. Qüestions com l'encariment dels carburants, l'augment de preus d'altres inputs agraris i la situació financera general, han comportat problemes importants a diversos sectors. Des de la Federació volem intentar ajudar a superar aquestes situacions d'una manera personalitzada, ja que allò que pot ser bó per a una cooperativa potser no és el més convenient per una altra. Per això, és precís analitzar cas per cas i proporcionar la resposta més adequada, que en alguns casos passarà per la modernització i en altres per la intercooperació, l'especialització, etc. El missatge que volem transmetre és que tota crisi implica una oportunitat que cal cercar de forma concreta per a cada situació. Paral·lelament, des de la Federació estem treballant perquè les cooperatives puguin accedir a aquests processos en les millors condicions. Per exemple, vetllem pel manteniment del Pla de Modernització i Concentració, hem signat convenis amb el CIDEM per afavorir l'accés del sector a les noves tecnologies i facilitem l'accés a la formació dels quadres directius de les empreses.

 

"Hem de saber aprofitar el moment per tornar a donar valor als nostres productes i al món agrari"

 


Durant aquests dies han celebrat els Debats Cooperatius de Catalunya. Quines conclusions principals se n'han tret d'aquesta reunió?
Pel que vam poder veure, tot sembla indicar que la situació no millorarà a curt termini. La globalització té efectes beneficiosos, però també de molt perniciosos i cal adaptar-s'hi. Hem de superar els moments difícils i detectar les oportunitats que ens poden generar, tot superant el desencís que una suposa inicialment una crisi. En els últims temps s'ha tornat a posar damunt la taula el tema de l'autonomia alimentària i hem de saber aprofitar el moment per tornar a donar valor als nostres productes i al món agrari. Les nostres cooperatives són molt competitives i tenim a l'abast instruments que ens poden ajudar. Ara, el repte és detectar les oportunitats que poden generar els canvis.


La setmana passada va ser elegit vicepresident de la Confederació de Cooperatives Agràries d'Espanya. Com pot beneficiar això a les cooperatives catalanes? S'escoltarà més la veu dels problemes del camp català?
Tenir la vicepresidència a Madrid ens permet una interlocució més directa i permanent amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM). De retruc, també permet una major connexió amb Brussel·les, que és on es prenen moltes decisions que acaben afectant el pagès i el ramader.


Com valora l'estat de salut actual del cooperativisme rural a Catalunya?
No volem caure en el victimisme que moltes vegades percep el ciutadà dels pagesos. El cooperativisme agrari català ha passat, passa i segurament passarà moments molt durs, però sempre se n'ha sabut sortir amb treball i perseverança. Al nostre favor tenim la força, l'experiència i les ganes. Ara hem de saber explicar i difondre a la ciutadania la qualitat i la diversitat dels productes autòctons. Per això, a part de fer-ho bé, és necessari que els nostres productes siguin reconeguts. La unió fa la força i nosaltres creiem que, treballant i mirant l'horitzó amb optimisme, el cooperativisme agrari és un model amb molt de futur.