ENTREVISTA A BENITO MEDINA | 17/02/2010  RuralCat

Benito Medina  "Tenir collita de setembre a maig ens permet diversificar el risc"

Benito Medina
L'Illa de Gràcia està situada a prop de la desembocadura del riu Ebre, al municipi de Deltebre. La superfície de l'illa està en gran part ocupada per una explotació de cítrics de 90 hectàrees d'extensió, de la qual en Benito Medina és el gerent i tècnic. Aquesta finca ha de fer front als baixos preus provocats per l'excés d'oferta als mercats i ara també a les restriccions en l'ús de productes fitosanitaris dictaminada per les autoritats comunitàries.Per tal de sobreviure, l'empresa ha adaptat els seus mètodes de producció per ser més productiva i rendible. Entre els projectes que ha realitzat amb aquesta finalitat hi ha dues iniciatives per milllorar l'eficiència del reg i el control de l'aranya roja, desenvolupades amb la cooperació de l'Estació Experimental de l'Ebre (IRTA). RuralCat ha parlat amb en Benito Medina sobre aquesta col·laboració i sobre la situació del cultiu de cítrics.

Com ha evolucionat el cultiu dels cítrics a les Terres de l'Ebre des de que vostè treballa a l'Illa de Gràcia?
Quan jo em vaig incorporar com a responsable tècnic la superfície de cítrics que hi havia a les Terres de l'Ebre era d'unes 6.000 hectàrees, des de llavors el conreu, que tenia en aquell temps una rendibilitat interessant, va anar expandint-se fins arribar a les 11.000 hectàrees. Aquest increment s'ha aturat perquè en les últimes tres o quatre campanyes, els preus pagats al productor han estat ruïnosos i la rendibilitat ha estat molt dubtosa. L'explotació d'Illa de Gràcia ha pogut sobreviure gràcies a les inversions que hem realitzat per tal d'adaptar-nos a les noves circumstàncies del mercat.


En què ha consistit el projecte de millora del reg que han desenvolupat amb l'IRTA?
El projecte consisteix en l'elaboració d'un protocol de sondeig per a optimitzar la gestió de l'aigua de reg. Tecnològicament, el mètode d'avaluació es practica situant sensors en la zona radicular dels arbres a 25, 50 i 75 centímetres de profunditat. Aquest sistema ens permet una ràpida lectura de les condicions hidrològiques (d'humitat en la zona no saturada) de cada punt, la qual cosa permet a l'agricultor ajustar amb més precisió les dosis de reg i les necessitats del cultiu. Després de l'aplicació d'aquest procediment, vam constatar tot un seguit d'avantatges tant econòmics com ecològics com ara estalvi d'aigua, estalvi d'abonaments, estalvi energètic i menys contaminació del subsòl.


També han col·laborat amb l'IRTA en un projecte per a controlar l'aranya roja. Què han fet per a disminuir la incidència d'aquesta plaga?
Per posar en pràctica aquest mètode de control, en primer lloc es van aïllar 18 arbres en diferents graus d'infestació d'aranya roja. Es busca relacionar l'atac amb els danys, per tal d'establir un umbral econòmic de tractaments. La finalitat del projecte era la d'evitar els tractament indiscriminats sobre aranya roja que produeixen desequilibris en la fauna útil.

"La nova normativa de fitosanitaris ha prohibit productes que no tenen substitució en el mercat"




Com ha afectat a la seva explotació la nova normativa europea que restringeix l'ús de fitosanitaris i com pensen adaptar-s'hi?
La nova normativa en matèria de fitosanitaris ens afecta negativament, ja que s'han prohibit poductes per a combatre plagues que no tenen substitució en el mercat. D'aquesta manera s'obliga a l'agricultor a fer tractaments per a les diferents plagues amb una sola matèria activa. Així correm el risc de provocar resistència de la plaga i acumulació de residus d'aquesta matèria. Una altra conseqüència d'aquesta normativa és que provoca un augment de preus dels pocs productes fitosanitaris que queden en el mercat.


Fan servir alguna mesura de control biològic de les plagues o pensen fer-ho?
Sí, utilitzem tècniques de control biològic en la lluita contra la mosca del mediterrani (Ceratitis capitata). El mètode que fem servir és el d'instal·lació massiva de paranys. A l'explotació d'Illa de Gràcia el dispositiu que hem aplicat implica la col·locació de 50 paranys per hectàrea amb atraients alimentosos per a les mosques adultes, que moren al parany pel tòxic que contenen. Així aconseguim la disminució de la població existent.

"El mercat dels cítrics ha vist caure els preus per l'excessiva oferta"




A Illa de Gràcia es produeixen taronges i mandarines. Quines varietats cultiven i per què han triat aquestes varietats?
Les varietats que tenim per ordre de recol·lecció són Okitsu, Arrufatina, Satsuma, Clemenules, Nour, Salustiana i Navelate. Hem escollit aquestes games perquè s'adapten molt bé a les condicions agronòmiques de la finca alhora que ens ajuden a mantenir una producció variada. Gràcies a aquesta selecció de varietats tenim collita des de setembre a maig, la qual cosa ens permet diversificar el risc.


Com veu el mercat dels cítrics actualment?
El mercat dels cítrics ha vist caure els preus per l'excessiva oferta que hi ha en circulació. Algunes de les causes d'aquesta davallada han estat les plantacions massives que s'han realitzat al conjunt de l'Estat espanyol durant aquests últims 10 anys i les importacions d'altres països.


Quins són els problemes més importants amb què es troba el Delta de l'Ebre com a espai agrícola?
Els agricultors del Delta de l'Ebre treballem en un entorn natural privilegiat. Així que el tema més complicat és que hem de fer ús de les bones practiques agrícoles per a respectar aquest espai protegit, existent en al Delta.

Benito Medina

El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància