Joaquim Llena  "La formació i la innovació són la clau per a afrontar el futur amb garanties"

Coincidint amb la inauguració del nou curs de les escoles de capacitació agrària del Departament d'Agricultura, entrevistem al conseller Joaquím Llena per a conèixer les novetats formatives per aquest any, les prioritats del Departament, un balanç a la feina feta i quines iniciatives tenen previstes per a potenciar el sector agroalimentari català.
El proper dia 18 de setembre comença el curs escolar a les escoles de capacitació agrària del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). Com es presenta aquest nou curs?


El nou curs escolar que ara s'inicia a la xarxa de 14 escoles i centres de capacitació agrària a tot Catalunya, que està al servei del sector agrari català, es presenta amb optimisme per les dades de les quals disposem en aquests moments. Així, pel que fa a la formació reglada, la destinada als joves que es volen incorporar al sector agrari, es registra un augment de l'alumnat respecte a anys anteriors. En general, s'ha incrementat el nombre de matriculats a pràcticament tots els cicles, fet que referma la clara aposta que ha realitzat el DAR per la formació com a instrument de futur per al sector primari i per al món rural. A més, en aquest nou curs s'inicia el cicle formatiu de grau mitjà d'oliva i vins, el primer cicle que s'instaura a la xarxa d'escoles de la nova formació professional i que pretén millorar la qualitat de la FP adaptant-la encara més a les necessitats del sector. En els pròxims cursos es posaran en marxa nous cicles que incrementaran encara més l'atractiu de l'oferta formativa. Cal destacar especialment les mesures de flexibilització de la formació professional que progressivament es van implantant. L'objectiu final és que tothom tingui accés a la formació que desitgi. Per això es donen facilitats com la formació a distància i la formació semipresencial. Pel que fa a la formació no reglada, la destinada als professionals del sector que volen reciclar els seus coneixements, en aquest nou curs es preveu incrementar el nombre d'alumnes fins arribar als 8.000, la tercera part dels quals seguiran la seva formació a distància. Dins del programa de formació no reglada per al nou curs s'ha de ressaltar la importància dels cursos d'emprenedoria de joves i incorporació de joves a l'empresa agrària, que pretén ajustar la formació a les necessitats de les empreses.


Com vostè diu, el futur de l'agricultura passa per la formació del sector. Quines mesures han pres i pensen prendre per impulsar aquest fet?


La formació i la innovació són la clau per afrontar el futur amb garanties, sigui el d'un empresari agrari o del sector de l'automòbil. Si ens formem i a l'hora som competitius a les nostres explotacions, amb aplicacions innovadores, estarem millorant el nostre posicionament envers la competència. Per aquest motiu, des del Departament posem a l'abast del sector agrari tot un seguit d'eines per assolir aquests dos reptes. En concret, el sector disposa de l'esmentada xarxa de 14 escoles i centres de capacitació agrària, que fomenta la formació de joves per a la seva incorporació al camp, al mateix temps que es potencia la formació dels professionals del sector perquè ampliïn els seus coneixements. Mitjançant aquests estudis, els joves poden tenir la formació suficient per a incorporar-se amb garanties com a nous empresaris agraris i poder frenar l'envelliment del sector. En el cas dels professionals i dels emprenedors, disposen de formació especifica i de formació continua, que actualitza els seus coneixements en l'àmbit agrari i alimentari en un món que canvia permanentment.

"De tots és conegut que el sector agroalimentari és un sector innovador"

El sector agroalimentari és innovador. Què fa el DAR per impulsar-ho?


El DAR aposta decididament per la innovació agroalimentària. Aquesta línia es concreta en el Programa d'Innovació al Sector Agroalimentari, que va aplegar l'any 2008 prop de 1.300 actuacions d'impuls a la innovació i a la formació. Aquesta iniciativa és la principal via perquè l'agroalimentació catalana sigui més competitiva i pugui assolir una millor posició en els mercats. Any rere any, el Programa posa a disposició del sector agroalimentari tot un seguit de serveis i instruments que permetran facilitar els processos de canvi, mitjançant la incorporació de joves a l'activitat agrària, l'assessorament, la formació, la transferència tecnològica i la implantació de les noves tecnologies al món rural. De tots és conegut que el sector agroalimentari és un sector innovador. Des del Departament som conscients d'aquest fet, i és per això que reconeixem públicament a aquests innovadors, mitjançant un premi anual a la innovació tecnologia agroalimentària, el premi PITA. També vull destacar que bona part dels ajuts que impulsa el DAR per a inversions, tant sigui en l'àmbit de l'empresa agrària com de l'agroalimentària, prioritzen les inversions en innovació, fet que actua com un element més per potenciar les actituds innovadores del sector agroalimentari.


De vegades la gent es queixa que els avenços de la recerca no arriben al sector. Que fa el DAR per transmetre aquest coneixement?


Des del Departament fem un esforç notable per difondre el coneixement que es genera des de centres propis com l'IRTA o l'INCAVI, o des d'altres centres de recerca o universitats amb les que tenim establerts convenis de col·laboració. Aquest esforç, de divulgació i transmissió del coneixement, es materialitza mitjançant els instruments de que disposem, com són les jornades del Pla anual de transferència tecnològica (PATT), les publicacions, com és el Dossier Tècnic o fitxes tècniques, i també a través de la web institucional o de RuralCat i Alimencat.

"La bona salut de l'agroindústria catalana és vital per al sector agrari"

Com es pot millorar el pes econòmic ("rati") del món rural, que ocupa la major part de la superfície de Catalunya?


El pes econòmic del món rural és més important del que sembla perquè aquest món genera l'existència d'una poderosa indústria agroalimentària. Una indústria que té un paper decisiu per al futur de Catalunya, i en especial per al sector agrari. No només és el primer sector industrial del país, sinó que també realitza una funció clau com és la de "tirar" del sector agrari per tal de fer-lo més fort i competitiu. Hem de partir sempre de la base que l'agricultura és fonamental per al creixement i el desenvolupament econòmic català. I en aquest sentit, amb la finalitat d'impulsar estratègies de desenvolupament rural, evitar l'abandonament del camp i assegurar la continuïtat de l'agricultura en tot el nostre territori, cal anar de la mà d'aquesta poderosa indústria agroalimentària, capdavantera a Espanya i Europa. Per tant, podem dir que la bona salut de l'agroindústria catalana és vital per al sector agrari, ja que actua com a dinamitzador de l'agricultura, la ramaderia i la pesca. S'ha de tenir en compte que aquesta agricultura, en una societat moderna, ha esdevingut irrenunciable i estratègica per molts motius: tant pel seu paper clau en el manteniment de la biodiversitat i la qualitat ambiental (en la configuració dels nostres paisatges i en el manteniment de la vitalitat del nostre món rural), com, i per damunt de tot, per la seva capacitat de produir aliments necessaris, però també bons, sans i segurs.


Creu que el Departament és prou proper i àgil a l'hora de detectar i resoldre les problemàtiques que afecten el camp (ajuts, pagaments, taxes, condicions'). Quines mesures poden prendre per apropar el camp a l'Administració?


Tot i que encara tenim reptes per endavant, el Departament ha realitzat en els últims temps un gran esforç de reorganització interna i de desplegament territorial per aconseguir una major efectivitat en les seves relacions amb els agents del sector agrari. Aquesta reorganització interna, acompanyada de la millora dels recursos informàtics del DAR, ha permès perfeccionar la gestió del conjunt d'ajuts i pagaments que realitza la conselleria. Paral·lelament, el desplegament del DAR a tot el territori, ja que està present a totes les comarques, s'ha millorat encara més amb la potenciació de nous serveis territorials, com la creació dels serveis de la Catalunya Central, que ha culminat el desplegament territorial del DAR.. Això ha fet possible que el DAR estigui molt proper a agricultors, ramaders i pescadors per tot allò que es relaciona amb la seva tasca professional. No obstant, entre els reptes encara tenim pendent oferir als nostres usuaris una normativa més entenedora i simplificada així com un calendari clar de publicació d'ordres i períodes de pagament.


Atès el panorama actual, Catalunya ha apostat per polítiques de qualitat dels productes i productes locals. Quins són els resultats?


Gràcies a la política de foment de qualitat que porta a terme la Generalitat de Catalunya, la divulgació de la dieta mediterrània a tot el món i el prestigi mundial dels cuiners catalans, podem dir que els resultats de tot plegat són prou bons. Els aliments catalans tenen un nivell de qualitat molt elevat, la qual cosa és molt beneficiosa per a l'economia catalana, ja que la poderosa indústria agroalimentària pot estar present cada vegada més en els mercats internacionals. Aquesta política està basada en la qualitat diferenciada i l'origen d'aquests productes. La finalitat és distingir i protegir els productes alimentaris d'alta qualitat i garantir que la informació sobre el seu origen i els mètodes d'elaboració arribin al consumidor de manera fiable. Amb l'objectiu de difondre tota aquesta varietat de produccions, estem treballant en la creació d'una marca paraigües que ens permetrà arribar al consumidor amb un missatge únic i una clara diferenciació enfront dels nostres competidors.

"Les empreses catalanes s'estan adaptant bé a la globalització, tot i que encara queda molt per fer des del punt de vista comercial"

Com ha afectat la globalització en l'exportació de productes agrícoles i ramaders catalans? Com s'hi estan adaptant?


La globalització de l'economia ha incrementat la necessitat d'augmentar la competitivitat de la producció agrària catalana i d'adaptar-se a les exigències dels consumidors. Avui en dia, per progressar, cal estar presents en la majoria de mercats, i per poder gaudir d'un paper destacat en aquests àmbits cal tenir productes de qualitat que puguin competir amb els altres. En aquest sentit, jo crec que les empreses catalanes s'estan adaptant bé a la globalització, tot i que queda molt per fer des del punt de vista comercial per poder competir amb igualtat de condicions que altres països capdavanters. Tanmateix, la globalització de l'economia mundial en general i l'agricultura en particular ha tingut un reflex en els mercats agrícoles, que cada vegada estan més subjectes a les oscil·lacions del mercat mundial, no només en productes agraris, sinó també d'altres mercats com l'energètic o el financer.


El DAR, a través de PRODECA, ha treballat molt en la promoció dels productes agroalimentaris del nostre país. El futur passa només per les exportacions a l'estranger (Xina, Estats Units, Àsia') o també a nivell nacional?


La internacionalització de la indústria alimentària és una de les prioritats del Departament. Per a aquesta tasca, el DAR disposa d'un magnífic instrument, l'empresa pública Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA), que ha demostrat sempre molta agilitat i eficàcia com a impulsora dels productes agroalimentaris catalans en el mercat internacional. El nostre objectiu és articular tots els esforços de comercialització agroalimentària i internacionalització de l'agroindústria catalana a través de PRODECA, amb un increment de la participació i implicació del sector privat. El sector agroalimentari, i molt especialment la indústria alimentària, ha de trobar a PRODECA la millor eina per a reduir riscos en les seves accions d'assolir nous mercats, d'una banda, fomentant la creació de plataformes empresarials per a la comercialització de la producció catalana a l'exterior i, de l'altra, adoptant una imatge paraigua per a la producció agrària catalana de qualitat, i fer-ne difusió en els mercats prioritaris. Les polítiques de suport a la comercialització i a la internacionalització adquireixen una rellevància cada cop més important, i per això un organisme com PRODECA esdevé més important, i cal dotar-lo, com s'ha fet, de més recursos, per poder donar més i millor suport a més empreses. Aquest organisme obre portes, explora mercats, acompanya en missions comercials i permet conèixer la fiabilitat financera de possibles socis, tot un seguit de serveis per ajudar a internacionalitzar els nostres productes.