ENTREVISTA | 25/03/2017  RuralCat

Miquel Pujol Palol  "Uns farratges de qualitat i ben fets estalvien costos i fan produir més"

En aquesta entrevista parlem amb Miquel Pujol sobre el seu llibre "Farratges", una obra de referència pel que fa als cultius farratgers i plantes pradenques a Catalunya. Il·lustrada amb 1.850 fotografies a color, en parla de la seva botànica i el seu cultiu, i també ens acosta a la gestió i explotació que en fan a 95 granges catalanes.

Miquel Pujol Palol és enginyer agrònom amb més de 35 anys d'experiència com a funcionari i mestre en l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB). És autor de diverses publicacions i llibres dedicats, sobretot, als cultius herbacis com els cereals, les lleguminoses, les gramínies i els farratges. El 2005 va publicar la primera obra de la sèrie 'Les plantes cultivades', titulada

Per què els farratges?

Quan vaig començar la sèrie tenia al cap quatre grans temes: els cereals, les lleguminoses de gra, els farratges i altres cultius (soja, colza...). Em vaig decidir per les pastures durant una visita al Segarra Garrigues, tot parlant amb gent del Departament sobre la importància de les pastures per a la ramaderia i les zones de muntanya. Vaig veure que calia tenir millor informa-ció d’un tema que potser econòmicament no se’n parla tant, però que és important per al país.

Penso que avui dia hi ha informació excel·lent sobre els cultius i l'alimentació animal en general, però a nivell de granja no tanta; en aquest aspecte als ramaderes els hi falta més informació tècnica. Pel que fa a farratges, tenen dubtes, no saben quina planta escollir o prou bé com es fa; perquè una cosa és que et venguin productes o t’informin de fórmules i una altra és que t’expliquin què pot passar si fas això o allò a la teva explotació.

 

Què podem trobar en aquesta obra?

Farratges està presentat en dos volums: “Producció i utilització a Catalunya” i “Pradenques i altres farratges”.

En el primer volum parlo d’aspectes de la producció, com la qualitat, la collita o la conservació, i qui s’hi dedica a Catalunya. També hi ha un capítol on es descriuen els cultius: cereals d’hivern, raigràs, blat de moro, sorgo, alfals, trepadella, praderes, prats i pastures. Finalment, indico quins farratges cultiven en un total de 95 explotacions d’unes 20 comarques que he anat a visitar per recopilar i contrastar informació i fotografies.

En el segon volum es descriuen les plantes de 8 gramínies pradenques, 11 lleguminoses i una crucífera. Cadascuna té els mateixos apartats: morfologia, material vegetal, cicles de la planta, adaptació i qualitat del farratge, presència i ús al país.

 

Com ha estat el procés d’elaboració d’aquesta obra i què en destacaria?

Primer vaig començar recopilant sistemàticament informació sobre cada planta i decidint què hi posava. Llavors em vaig adonar que no tenia prou informació directa i que havia d’anar a veure explotacions. Vaig fer una selecció de 20 comarques (o agrupacions de comarques) catalanes, des de la Val d’Aran al Delta de l’Ebre, i al final n'he visitat unes 95 explotacions! És clar que no es pot parlar de tot i anar a veure a tothom però he tingut molta sort. Els que hi figuren són gent seriosa, que he conegut gràcies a la meva feina de professor o que m’han recomanat exalumnes o tècnics del Departament. He de dir que tothom m’ha tractat molt bé.

En destacaria la col·lecció de centenars de fotografies que acompanyen els textos. Algunes ja les tenia d’abans i d’altres no, són pròpies o d’altres fotògrafs. No sempre ha estat fàcil trobar la imatge tal i com la tenia pensada! Hi ha estadis de les plantes que duren ben poc i costa enxampar el seu moment just.

En total han estat uns cinc anys de feina.

 

“Una cosa és que et venguin productes i t’informin de fórmules i una altra és que t’expliquin què pot passar si fas això o allò a la teva explotació”

 

Quina importància tenen els farratges?

Hi ha dos aspectes importants. Per una banda, la vessant productiva perquè uns farratges de qualitat i ben fets estalvien costos i fan produir més. Per exemple, s’ha comprovat que quant més bo és el menjar, més consumeix la vaca i més llet fa o que les ovelles no necessiten complements per mantenir-se.

Per altra banda, els farratges associats a la ramaderia extensiva fan que el territori estigui millor estructurat i cuidat, a més de ser atractiu i productiu per a la gent de la zona i els visitants. Actualment hi ha moltes pastures abandonades i, en canvi, es gasta diners en comprar producció fora. El creixement no controlat d’arbustos i bosc té conseqüències estètiques i també econòmiques negatives, com, per exemple, l’augment del consum dels recursos hídrics.

S’hauria de millorar aquesta situació amb ajuts a llarg termini perquè és quelcom difícil d’amortitzar i, alhora, tractar temes com el turisme respectuós, la fauna salvatge... També cal mirar com es fan les coses a les explotacions.

 

Dels farratges que en descriu, destacaria algun? Per què?

Potser, l’alfals perquè ocupa el 50% de la superfície farratgera. Per això he posat la seva foto a la coberta. De tota manera hi ha llocs, com ara l’Empordà, que ja no és fa tant. S’han adonat que no fa prou quilos per hectàrea per mantenir el nivell d’intensificació que es necessita i l’han substituït per blat de moro i raigràs.

No en destacaria cap perquè fos d’aquí o d’allà, nou o clàssic. Tampoc crec en els farratges miracle.... Sí que hi ha alguns que sembla que ara es fan servir més en les barreges, com el bersim i el fenc, i d’altres d'importants que es fan menys, com la trepadella. També m’ha semblat interessant incloure el nap, que és una arrel gruixuda i poc cultivada perquè s’ha d’arrencar, però que hi ha algú que la fa pasturar. 

 

A on es pot aconseguir el llibre?

De moment, els interessats poden posar-se en contacte amb mi (miquelpujol@orroel.com) o amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.
 

Miquel Pujol Palol és enginyer agrònom amb més de 35 anys d'experiència com a funcionari i mestre en l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB). És autor de diverses publicacions i llibres dedicats, sobretot, als cultius herbacis com els cereals, les lleguminoses, les gramínies i els farratges. El 2005 va publicar la primera obra de la sèrie 'Les plantes cultivades', titulada "Cereals". Ara presenta la segona, "Farratges".

El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància