Alfons Buisan Gómez del Moral "La nova normativa ha comportat una disminució important i progressiva d'algunes varietats i l'encariment dels costos"
Alfons Buisan Gómez del Moral és el gerent de Seròs-Fruits S.C.C.L, una organització de productors que té com a objectiu la manipulació, conservació i comercialització en comú de les produccions de fruita dels seus associats. Hem parlat amb ell per analitzar la influència que han tingut els canvis normatius de la Unió Europea pel que fa al control de plagues i les perspectives futures de la fitosanitat en el seu sector, davant l'entrada en vigor de normatives com la Directiva 2009/128/CE d'ús sostenible dels plaguicides i el Reglament 1107/2009 de comercialització de productes fitosanitaris.
Alfons Buisan Gómez del Moral és el gerent de Seròs-Fruits S.C.C.L. Font: DARP.
Alfons Buisan Gómez del Moral és el gerent de Seròs-Fruits S.C.C.L, una organització de productors que té com a objectiu la manipulació, conservació i comercialització en comú de les produccions de fruita dels seus associats. Hem parlat amb ell per analitzar la influència que han tingut els canvis normatius dins del context de la Unió Europea en el control de plagues i les perspectives futures de la fitosanitat en el seu sector, davant l’entrada en vigor de normatives com la Directiva 2009/128/CE d’ús sostenible dels plaguicides i el Reglament 1107/2009 de comercialització de productes fitosanitaris.
Com valora els canvis que ha viscut el sector agrícola, i més concretament el fruiter, com a conseqüència de l’entrada en vigor de les noves normatives europees en matèria de productes fitosanitaris?
Han comportat una disminució important i progressiva d’algunes varietats de fruiters, com per exemple la pera blanquilla. A més, ha provocat l’encariment dels costos de producció perquè és necessari repetir els tractaments fitosanitaris quan els productes actuals no són eficaços.
Per contra, en el vessant positiu, s’ha produït una professionalització del sector amb una contribució rellevant de l’estament tècnic.
En quines plagues o malalties s’ha notat més la manca de productes?
En general, el control de plagues s’ha tornat més complex, però actualment és especialment complicat en Psil·la, Carpocapsa, Monilia i Ceratitis. També hem observat que l'especificitat dels productes complica molt més la gestió dels tractaments fitosanitaris sobretot si dins d’una cooperativa conviuen diferents conreus. Abans els productes eren més genèrics i un únic producte servia per a vàries espècies.
“El control de plagues s’ha tornat més complex. (...) La nova normativa indueix a un augment dels nivells de residus de les matèries actives autoritzades”.
La disminució del nombre de matèries actives disponibles pot fer augmentar el risc d’aparició de residus de les actualment autoritzades?
Tota limitació, disminució o prohibició del nombre de matèries actives disponibles per combatre una plaga o malaltia implica la disminució dels residus sobre el producte alimentari d’aquelles matèries actives no autoritzades. Per altra banda, indueix a un augment dels nivells de residus de les matèries actives autoritzades per a un conreu i plaga en concret, com a conseqüència d’una aplicació reiterada dels mateixos productes.
Creu que l’aplicació de les noves directives i reglaments ha millorat la seguretat alimentària?
A la Unió Europea fa molt temps que gaudim d’un elevat nivell de seguretat alimentària, pel que fa als productes produïts dins dels països membres. Una altra qüestió és el que passa amb els productes produïts en països tercers, on s’utilitzen matèries actives que aquí no estan autoritzades,dels quals no es fa un control tan exhaustiu del procés productiu. És aquí on tinc els meus dubtes i on caldria centrar els esforços amb majors mesures de control.
Els sistemes de certificació són efectius per disminuir els residus?
En el cas de sistemes de certificació, en relació amb la seva efectivitat per a la disminució de residus, diferenciaria entre les certificacions públiques i les privades. Les certificacions provinents de l’àmbit públic, en molts casos, no garanteixen la disminució de residus. Tot i així, sí que ens permeten saber que els residus de les matèries actives trobades són de productes autoritzats. En canvi, les certificacions privades (GLOBAL GAP) sí que han tingut un efecte positiu en la disminució de residus a curt termini, però no es té en compte que a llarg termini l’efecte pot ser el contrari per la reiteració en els tractaments.
“La inspecció dels equips de tractament contribuirà a millorar l’eficàcia del control de plagues a la vegada que es redueix l’impacte ambiental. (...) El reconeixement mutu entre els diferents estats membres podria millorar el registre de productes fitosanitaris dins la Unió Europea”.
Quins aspectes destacaria de l’aplicació de la Directiva d’ús sostenible de plaguicides i del Reglament de comercialització de productes fitosanitaris?
Com aspecte negatiu destacaria que els criteris són encara més restrictius pel que fa a l’ús de plaguicides, ja que s’han inclòs nous criteris de tall sobre productes que ja estaven autoritzats; cosa que també genera dubtes sobre fins on arribarà aquesta tendència. Per altra banda, s’han afegit restriccions a l’hora d’emprar alguns mitjans com ara els tractaments aeris, fet que dificultarà la lluita en àrees de difícil accés.
Un aspecte positiu és l’obligatorietat de la inspecció dels equips de tractament, que contribuirà a millorar l’eficàcia del control de les plagues i a reduir el seu impacte ambiental. A més, el reconeixement mutu entre els diferents estats membres podria millorar els aspectes relacionats amb el registre de productes fitosanitaris dins la Unió Europea.
Finalment, què opina de l'obligatorietat de la implantació de la Gestió Integrada de Plagues abans de l’1 de gener de 2014?
De fet, ja fa molts anys que, a la nostra àrea, el sector fruiter empra tècniques de Gestió Integrada de Plagues i Malalties. De tota manera, em sembla bé que s’estengui l’obligatorietat a tothom a partir de l’1 de gener de 2014. Aquesta implantació però, hauria de ser consensuada amb el sector productiu i d’aplicació progressiva, establint un període prudencial d’adaptació.
També cal dir que hauria de ser possible dur a terme aquest tipus de control simplificant al màxim els temes d’índole administrativa i burocràtica.