SANITAT VEGETAL | 28/03/2011  IRTA/RuralCat

Richard Strange  "Quasi el 40% de les collites mundials es perden per les malalties"

De l'11 al 14 d'abril se celebrarà a Lleida el primer Congrés Internacional en Patologia de Postcollita, organitzat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat de Lleida. Experts de tot el món es reuniran per abordar les últimes novetats en temes com l'alimentació i la producció sostenible, la genòmica, la biotecnologia o la sanitat vegetal. En aquesta breu entrevista, un dels ponents del congrés, en Richard Strange, ens parla de la relació entre patògens, plantes i humans.

Strange_cont_28_03_11

  

El proper mes d'abril se celebrarà a Lleida el primer Congrés Internacional en Patologia de Postcollita, organitzat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat de Lleida. Experts de tot el món es reuniran a la ciutat catalana per abordar les últimes novetats en temes tan importants i actuals com el problema de l'alimentació, la lluita contra el canvi climàtic des del punt de vista de la protecció vegetal sostenible, de la genòmica, de la biotecnologia i de l'ús de sistemes alternatius als productes químics de síntesi per al control de les podridures dels productes hortofructícoles.
 
Durant el congrés, que es perllongarà de l'11 al 14 d'abril, participarà Richard Strange com a convidat a presentar les seves ponències en una de les tres sessions plenàries i per aquest motiu l'IRTA ha fet aquesta entrevista.
 
Strange és professor honorari de Biologia a la Universitat College i investigador honorari de la Facultat de Ciències Biològiques i Químiques en el Birkbeck College de Londres. Amb una llarga experiència en patologia vegetal, l'activitat investigadora del professor es basa, sobretot, en la interacció entre patògens i plantes i en l'impacte que les seves malalties poden tenir en la salut humana. Durant la seva trajectòria, Strange ha publicat dos llibres i més de 100 articles científics, a més de ser editor en cap de la revista científica Food Security: the Science, Sociology and Economics of Food Production and Access to Food des de l'any 2009.
 
La seva ponència prevista per al congrés de Lleida es titula: "Pèrdues i degradació en pre i postcollita dels cultius: causes, mesures i control". Podria avançar-nos, breument, els temes més destacats de la seva intervenció?
La meva contribució al Congrés Internacional en Patologia de Postcollita tractarà fonamentalment la problemàtica mundial del subministrament d'aliments. Segons algunes estimacions, a final d'aquest any 2011 el nostre planeta comptarà amb una població de més de 7 mil milions de persones. Avui dia, uns mil milions d'individus es troben en situació de desnutrició i quasi el doble no té accés als suficients nutrients i vitamines per satisfer les seves necessitats nutritives diàries. Les pèrdues causades per les malalties de les plantes que es manifesten durant els tractament de pre i postcollita contribueixen inevitablement a aquestes deficiències, especialment en països en desenvolupament. Crec, per tant, que les administracions haurien de fomentar la formació dels agricultors a les escoles agrícoles per tal de millorar el control de les citades malalties.
 

"Avui dia, uns mil milions d'individus es troben en situació de desnutrició i quasi el doble no té accés als suficients nutrients i vitamines per satisfer les seves necessitats nutritives diàries".

 
En quina mesura la patologia vegetal és important per a la seguretat alimentària?
Els patògens són responsables de les malalties més perjudicials per als vegetals de manera que, quan ataquen als cultius, representen també una amenaça per als aliments que arriben a les nostres taules. Un dels factors més insidiosos per a la seguretat del consumidor és el de les micotoxines, produïdes per determinats organismes del regne dels fongs. Alguns d'aquests compostos químics no tan sols són verinosos sinó també cancerígens. És imprescindible, per tant, que trobem la manera de limitar la contaminació dels aliments, per aquests fongs per tal de garantir la nostra seguretat alimentària. Això comporta necessàriament realitzar un control constant de les plantacions.
 
Quins són els avenços més significatius, en els últims anys, en el control de les malalties de pre i postcollita?
Segurament cal destacar l'oportunitat de poder convertir el material genètic de les plantes, aportant-los més resistència als efectes de les plagues. De cara al futur, esperem poder controlar un gran nombre de malalties greus gràcies a la selecció sensata de material genètic adient i la seva incorporació en els cultius més vulnerables.
 

"Els patògens són responsables de les malalties més perjudicials per als vegetals de manera que, quan ataquen als cultius, representen també una amenaça per als aliments que arriben a les nostres taules".

 

Quin és l'impacte de la patologia vegetal en les economies de països en desenvolupament?
A la dècada dels vuitanta, una plaga del cigró, un component fonamental de la dieta de la població de Pakistán on també se la coneix com la "carn dels pobres", va causar pèrdues en la meitat de les collites i encara continua fent estralls en aquelles regions. En aquests moments, algunes varietats de blat cultivades en el subcontinent indi estan amenaçades pel paràsit Puccinia graminis f. sp. tritici, descobert a Uganda i també conegut com Ug99.
A la majoria dels casos, la informació sobre la magnitud de les pèrdues provocades per les malalties en els vegetals és, de totes maneres, escassa. En canvi, s'estima que entre el 30 i el 40 per cent de les collites es perd cada any al llarg de la cadena productiva. El desenvolupament de les malalties en els vegetals segueix tenint, per tant, un gran impacte en aquestes societats. Sens dubte, doncs, la investigació, tot i els retalls repetits de les últimes tres o quatre dècades, podria contribuir de manera important a limitar aquestes pèrdues i ajudar a resoldre la crisis mundial dels aliments.

 

 

El més llegit

L’Agenda Rural de Catalunya ja ha iniciat el període de participació ciutadana

Dossier Tècnic 108: “Grups Operatius a Catalunya. resultats i conclusions de la convocatòria 2016”

El proper dilluns 8 de març s’obren les inscripcions a nous cursos a distància