ENTREVISTA | 01/03/2012  RuralCat

Maite Masià  "El sector primari ha reduït el seu pes com a consumidor d'energia a Catalunya"

L'any 2012 ha estat proclamat l'Any Internacional de l'Energia Sostenible per l'Organització de les Nacions Unides, en un intent de generalitzar l'eficiència energètica i així millorar la qualitat de vida i el medi ambient a tot el món. El sector primari de Catalunya, com qualsevol altre sector, necessita consumir energia i, en aquesta entrevista, Maite Masià, directora de l'Institut Català d'Energia, ens explica quines són les polítiques existents, així com els seus objectius i les seves conseqüències al sector agroalimentari i el món rural.

Maite Masià

 Maite Masià és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Aquesta entitat té com a finalitat l'impuls i la realització d'iniciatives i de programes d'actuació per a la recerca, l'estudi i el suport de les actuacions de coneixement, el desenvolupament i l'aplicació de les tecnologies energètiques, incloses les renovables, la millora de l'estalvi i l'eficiència energètica, el foment de l'ús racional de l'energia i, en general, l'òptima gestió dels recursos energètics en els diferents sectors econòmics de Catalunya.

 
 
Dins d'un camp tan ampli com l'estalvi energètic en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, quines grans línees d’actuació són les més destacades?
 
L’energia és un element imprescindible per al desenvolupament de qualsevol activitat econòmica, i el sector primari no n’és una excepció. El fet que els ramaders hagin decidit fer el salt i hagin optat per instal·lacions de grans dimensions, i que en l’agricultura s’hagin adaptat cada cop més els cultius a la demanda dels usuaris en detriment dels productes autòctons, ha suposat una major dependència energètica: més ús de maquinària i de recs artificials i, per tant, més demanda elèctrica i major necessitat de gasoil per treballar els terrenys. 
 
Podem dir que aproximadament un 3,5% del consum final d’energia a Catalunya correspon a l’agricultura, la ramaderia i la pesca. L’agricultura, principalment pel cultiu de la fruita dolça i els cereals, suposa tres quartes parts d’aquesta despesa. 
 
El principal àmbit d'actuació és el consum de gasoil, tant per a la maquinària agrícola com per a la pesca, mentre que el consum en la ramaderia està més diversificat perquè la climatització de les instal·lacions és la despesa més important i s’atén amb gas natural, electricitat o gasoil, segons el cas. Val a dir que Catalunya té un dels sectors agrícoles més tecnificats, fet que incideix directament sobre l’increment de la despesa d’energia. 
 
 

Un 3,5% del consum final d’energia a Catalunya correspon 

a l’agricultura, la ramaderia i la pesca. L’agricultura, principalment 

pel cultiu de la fruita dolça i els cereals, suposa tres quartes parts d’aquesta despesa.

 
 
Les polítiques de conscienciació són claus per fomentar l'estalvi. Fa molt que s'impulsen aquest tipus de polítiques? Han variat al llarg del temps?
 
L’ICAEN porta 20 anys treballant en aquesta direcció, i ho ha fet amb diferents instruments, intentant adequar-se a les necessitats de cada activitat. Per una banda, periòdicament es duu a terme una tasca de recopilació per conèixer quin és el comportament de cada subsector i de cada activitat concreta pel que fa al consum d’energia i així poder incidir-hi millor. Per una altra, hi ha una tasca important de difusió, ja sigui mitjançant publicacions o contactes entre els nostres tècnics i els propietaris de les explotacions. Finalment, hi ha una política d’incentius per a la contractació d’auditories energètiques en explotacions agràries, perquè cada explotació conegui l’abast dels seus consums i les oportunitats de millora que presenta, i també per a la realització d’inversions en tecnologies de millora de l’eficiència energètica en explotacions agràries.
 
 
Un primer pas en l'estalvi energètic és la reducció del consum. Els darrers anys, s’ha intentat conscienciar més la població i als sectors productius però s’ha reduït el consum energètic? Sap quins nivells hi ha actualment a Catalunya, i al sector agroalimentari?
 
La intensitat energètica, és a dir, l’energia consumida per a produir una unitat de PIB, experimenta  una tendència a la baixa des del 2004. Si bé només tenim dades depurades fins el 2007, en el cas del sector agrícola s’ha registrat una tònica descendent també en el consum d’energia final, de manera que en general el sector primari ha reduït el seu pes com a consumidor d’energia a Catalunya. Estem parlant de tendències generals, perquè hi ha factors que poden fer repuntar, de manera molt puntual, el consum d’energia d’un any amb relació a l’anterior, com ara les necessitats de reg en funció de la pluviositat, etc. El 2007, el sector primari català va consumir 571,5 milers de tones equivalents de petroli, un 3,5% del total del consum d’energia de Catalunya.
 
Una manera de reduir el consum energètic és aprofitar al màxim els recursos de l'entorn. És un factor que es tingui en compte avui en dia a l'hora de dissenyar una explotació o una fàbrica? Quines serien les recomanacions bàsiques en aquest sentit? Quin marc legal hi ha al respecte?
 
Ajustar les característiques de qualsevol tipus d’instal·lació a les característiques de l’entorn facilita una disminució del consum d’energia durant la seva fase d’explotació, és evident. Un clar exemple que el sector agroalimentari avança en aquesta línia és la incorporació de les energies renovables com a font local i a l’abast, com succeeix especialment amb les calderes de biomassa com a combustible in situ.
 
De tota manera, el principal recurs energètic de què es disposa és la reducció del consum d’energia; per això, en el disseny de noves granges o hivernacles té molt en compte l’aïllament dels espais i la regulació de la ventilació, o es tendeix cap a l’agricultura de conservació, molt menys intensiva energèticament. També s’està treballant en el control i la gestió de consums elèctrics en les comunitats de regants, amb l’auditoria energètica com a punt de partida. 
 
El marc legal ha anat evolucionant per facilitar aquest tipus d’actituds; una bona mostra és el cas dels biocombustibles, on s’ha fet els esforços normatius necessaris per fomentar-ne l’ús, per exemple facilitant la compravenda de llavors de cereals per a la producció d’etanol com a producte no alimentari, o bé considerant la colza com a cultiu energètic. 
 
 
Una de les despeses energètiques més importants prové de la maquinària o les instal·lacions. Hi ha una consciència per part dels fabricants perquè els dissenys siguin tan eficients com sigui possible? Els seu elevat cost és el principal handicap per la seva implantació? Quines polítiques o ajuts faciliten el canvi?
 
En la mesura que l’energia ha anat encarint-se i ha esdevingut un factor de competitivitat, els fabricants han començat a tenir en compte l’eficiència energètica en els seus dissenys, però és cert que tradicionalment han tingut major importància altres factors més vinculats al resultat final. 
 
L’establiment de línies d’ajuts per a la substitució de maquinària per altra de nova, més eficient energèticament, condicionades al compliment de determinats requisits en aquest àmbit, ha incentivat tant els productors de maquinària a millorar els seus dissenys com als propietaris d’explotacions a costejar inversions que, habitualment, tenen un cost superior en el mercat i podrien condicionar la presa d’algunes decisions que, en el fons, són beneficioses per tothom. 
 
 

Les energies renovables, per si mateixes, no suposen cap mesura d’estalvi, sinó de diversificació [...] En el sector primari, poden esdevenir un ingrés complementari a l’activitat ordinària.

 
 
Les energies alternatives generalment es relacionen amb millores mediambientals però representen també un estalvi energètic i econòmic? Quines són les més aptes i en quins usos concrets? 
 
Les energies renovables, per si mateixes, no suposen cap mesura d’estalvi, sinó de diversificació de les fonts d’energia utilitzades. El seu impacte econòmic depèn molt del punt de vista des del qual ens ho mirem. Des del punt de vista de la generació elèctrica, la prima a la producció es repercuteix en la factura del consumidor. D’altra banda, la disminució de la dependència energètica contribueix a la reducció d’importacions de combustibles fòssils i a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i això també suposa a mig i llarg termini un estalvi. Finalment, s’ha de tenir en compte que la implantació de les energies renovables fomenta el desenvolupament econòmic i l’aparició de noves activitats industrials, que generen ocupació directa i indirecta. 
 
Al sector agroalimentari, la instal·lació d’una planta de generació elèctrica amb fonts renovables aprofitant els terrenys o instal·lacions disponibles, pot suposar uns ingressos suplementaris que complementin la seva activitat ordinària. Pel que fa la generació elèctrica, les tecnologies més desenvolupades són l’eòlica i la fotovoltaica. L’energia fotovoltaica és la que està més explotada en el sector agroalimentari, ja que per les seves característiques és la més senzilla d’explotar i, sovint, aporta el complement de poder electrificar instal·lacions aïllades allà on no arriba la xarxa elèctrica. D’altra banda hi ha altres fonts renovables que tenen una estreta relació amb el sector agroalimentari i que cada cop tenen una major presència, com ara l’ús de biomassa d’origen agrícola o la utilització de biocarburants.
 

Maite Masià és llicenciada en Dret i directora de l'Institut Català d'Energia. Font: ICAEN.

Informació relacionada

El més llegit

L’Observatori Forestal completa la informació sobre els preus dels biocombustibles a Catalunya

Es posa en marxa el programa INNicia’t per millorar la competitivitat en el sector de la transformació agroalimentària

Es publica l’evolució anual dels preus mitjans de les terres de conreu a Catalunya del 2020