Alfons Vilarrasa és director de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)
Alfons Vilarrasa i Cagigós va néixer a Barcelona l’any 1957 i és llicenciat en veterinària per la Universitat de Saragossa, diplomat en sanitat i especialista en cirurgia animal aplicada i experimental. Durant la seva trajectòria ha desenvolupat diferents càrrecs al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM). Des del mes de juny, és director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), àrea especialitzada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
L'actual Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2010-2015 encara és provisional. Per què? Hi ha cap canvi destacable respecte a l'anterior, del període 2007-2010?
És cert que encara està pendent de la seva tramitació i aprovació formal en els termes establerts a la Llei 18/2009 de salut pública, cosa que es portarà a terme properament, però aquest fet, més aviat de caràcter administratiu i purament formal, no és transcendent perquè la gran majoria de les accions previstes en el Pla es troben ja en marxa i és la continuació d’una estratègia que es va iniciar amb el Pla 2007-2010, en el que es van crear les bases del sistema d’intervenció integrada en seguretat alimentària a Catalunya. Es tracta d’una estratègia dissenyada amb al participació de totes les parts implicades. El Pla 2011-2015 suposa la seva consolidació, tot i que es tracta d'un document més breu i executiu que aborda de manera més concisa els objectius a assolir i les intervencions a implementar.
El Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya preveu objectius i intervencions en els àmbits de l’avaluació, la gestió i la comunicació del risc, constituint el marc de referència per les administracions públiques responsables. L'ACSA l'elabora i el coordina però qui l'executa són els diferents departaments que tenen les competències per fer-ho, com el Departament d'Agricultura, El Departament de Salut o l'Agència Catalana del Consum. Amb el Pla controlem i vetllem per la seguretat a tota la cadena alimentària, des de la producció fins el consum dels aliments.
El V Congrés Internacional d'Autocontrol i Seguretat Alimentària KAUSAL 2012 es celebrarà del 17 al 19 d'octubre a Barcelona, amb el lema "Junts, aliments amb garantia". Com es valora des de l'ACSA aquest esdeveniment?
L'ACSA forma part del comitè organitzador i científic d'aquest congrés. El considerem un esdeveniment de gran rellevància científica i un fòrum de trobada dels professionals que treballem en seguretat alimentària, on es debatrà sobre el futur de la seguretat alimentària i l'autocontrol a tota la cadena alimentària. En aquest congrés es podran compartir inquietuds i solucions als actuals reptes de la seguretat, tant en el sector primari com a la indústria de la transformació alimentària. Estimem que hi assistiran més de 300 persones.
L’element central del debat és la importància de compartir el mateix objectiu i del treball coordinat d'empreses, administracions públiques, centres d'investigació i ciutadans, tot considerant la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consum. Aquest enfocament integrat i col·laboratiu ha de permetre donar garanties de seguretat dels aliments i guanyar la confiança de la ciutadania i dels mercats internacionals. Per aquests motius el lema del congrés és “Junts, aliments amb garantia”
"el Kausal és una bona oportunitat per impulsar l’intercanvi d’informació i d’opinions (...) l’excel·lència científica, la innovació i la coordinació entre totes les parts involucrades en la seguretat alimentària"
Aquesta trobada està dirigida a tècnics i directius de les activitats agroalimentàries, personal de les universitats, de les administracions, de les empreses d'assessorament, i d’organismes científics i, en general, a totes les persones que treballen en seguretat alimentària. Crec que el Kausal és una bona oportunitat per impulsar l’intercanvi d’informació i d’opinions entre tots aquests professionals amb vista a impulsar l’excel·lència científica, la innovació i la coordinació entre totes les parts involucrades en la seguretat alimentària.
L'autocontrol és el tema estrella del Kausal, un congrès internacional... A Catalunya, quin és el nivell d'autocontrol? Cap a on han d'anar les nostres grans empreses i pimes?
A Catalunya, com a tota Europa, la seguretat alimentària es fonamenta en la prevenció, i els mecanismes d'autocontrol són bàsics per evitar que un possible perill es pugui incorporar a la cadena alimentària. Parlem d'una manera de treballar en la que s'han d'aplicar tota una sèrie de mesures, pràctiques, registres, etc. per implantar-la a les empreses.
L’aplicació de l’autocontrol a Catalunya ha mostrat un gran avenç en els darrers anys, sobretot a les grans empreses, que ja l’han assumit com un element imprescindible dins de la seva política d’oferir als seus clients les màximes garanties de seguretat i qualitat. El sistema d’autocontrol en aquestes empreses es percep com a un instrument útil per assolir els seus objectius, raó per la qual estan disposades a abocar els recursos necessaris.
Avui dia, es pot dir que totes les grans empreses a Catalunya ja estan aplicant el sistema d'anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC), que és un sistema preventiu que permet identificar, avaluar i controlar perills significatius per a la innocuïtat dels aliments. Gràcies a la seva sistemàtica i al seu rigor científic, ha esdevingut una eina indiscutible pel control d’aquells perills que poden aparèixer al llarg de la cadena alimentària i està reconegut internacionalment.
Per altra banda, en el cas de les petites i mitjanes empreses, tot i que també s’han aconseguit importants avenços, encara hi ha un percentatge que s'està adaptant. Val a dir que tenen majors dificultats per raons estructurals, econòmiques i en definitiva de una menor disponibilitat dels recursos necessaris. Per tal de salvar aquestes dificultats s’han implementat algunes eines com l’elaboració de documents de referència i de guies de pràctiques correctes d’higiene (GPCH). En l’elaboració d’aquestes guies s’apliquen principis de simplificació, flexibilització i adaptació a cada tipus d’activitat per tal de facilitat la implementació de l’autocontrol amb la mínima càrrega possible per a l’operador, però amb una elevada eficàcia.
Tanmateix, l’autocontrol és una qüestió dinàmica que cal continuar treballant per a la seva millora. Des de l’ACSA continuem impulsant l’elaboració de GPCH per a cada sector que les necessiti així com mesures de promoció i informació a través de la nostra pàgina web, on es poden consultar una quinzena de guies, i l’organització de jornades i congressos com el Kausal.
Recentment han publicat l'Informe 2009-2010 sobre la vigilància i el control dels residus de plaguicides en productes alimentaris i pinsos d'origen vegetal i animal a Catalunya. Quines són les dades més destacades? Hem millorat els darrers anys amb les noves normatives?
El més destacable és l’elevada taxa de conformitat amb els límits màxims de residus de plaguicides en aliments i pinsos establerts a la normativa, que es manté durant aquests darrers anys entre el 97-98 %, i que és igual a la mitjana de la Unió Europea.
Actualment, el sector s’està adaptant a importants canvis legislatius pel que fa a l’ús i comercialització dels productes fitosanitaris a la Unió Europea. Entre els canvis més importants que ja s’estan portant a terme, cal destacar l’adaptació a la retirada del mercat d’un gran nombre de substàncies actives per a la formulació de productes fitosanitaris. En els darrers anys s’ha passat de tenir més de 900 substàncies a poc més de 300 com a conseqüència del programa de revisió que s’està portant a terme a la Unió Europea. A més, la Directiva sobre l’ús sostenible dels plaguicides estableix que tots els agricultors han d’aplicar els principis generals de la gestió integrada de plagues a partir de l’any 2014, que consisteixen en aplicar mesures preventives, controlant els conreus per detectar qualsevol malaltia o plaga ràpidament, prioritzant tècniques alternatives a l’ús de fitosanitaris i, en cas que sigui necessària la seva aplicació, utilitzant substàncies actives de baix risc i en al mínima dosis necessària per tal de minimitzar els riscos per al medi ambient i per a la salut de les persones.
Com afecten o afectaran al sector de la seguretat alimentària la crisi econòmica i la nova PAC?
La seguretat dels aliments és una qüestió irrenunciable per al sector agroalimentari que no ha de veure’s afectada per circumstàncies econòmiques. Tot el contrari, les circumstàncies actuals fan que sigui encara més important. La crisi econòmica està generant una necessitat de conquerir nous mercats. Tothom vol vendre, i oferir un producte de qualitat sempre és més atractiu. En aquest sentit, les empreses catalanes tenen ja una clara projecció en els mercats situats fora de Catalunya, tant estatals com internacionals, cosa que demostra que es fan bé les coses. Per tant, la crisis no ha provocat un estalvi en seguretat alimentària sinó tot el contrari. El sector ha vist que en l'exportació hi havien moltes possibilitats per fer negoci i això només es pot aconseguir oferint productes de qualitat i amb seguretat alimentària.
"la seguretat alimentària esdevé un factor clau de competitivitat ja que qualsevol problema que es pugui associar als nostres productes podria generar conseqüències molt greus en la seva projecció en els mercats i per tant en la economia del país, a més de deteriorar la confiança dels consumidors"
Cal recordar algunes dades per entendre la importància econòmica del sector agroalimentari. Catalunya està entre els primers clústers agroalimentaris europeus, la indústria agroalimentària és la primera en vendes netes del sector industrial i el sector agroalimentari és el tercer sector exportador, només per darrera de la indústria química i automobilística. Amb aquestes dades resulta evident que la seguretat alimentària esdevé un factor clau de competitivitat ja que qualsevol problema que es pugui associar als nostres productes podria generar conseqüències molt greus en la seva projecció en els mercats i per tant en la economia del país, a més de deteriorar la confiança dels consumidors.
Pel que fa a la Política Agrària Comuna (PAC), la nova PAC té com a objectiu enfortir la competitivitat i la sostenibilitat de l’agricultura i mantenir la seva presència en totes les regions, per tal de garantir als ciutadans europeus l’abastament alimentari i una producció d’aliments sans i de qualitat, preservant el medi ambient i contribuint al desenvolupament de les zones rurals. Les polítiques agràries i de seguretat alimentària tenen doncs un caràcter paral·lel i complementari, amb fortes interrelacions i sinèrgies en benefici de tota la societat.
Sovint, quan es parla de l'augment als nostres mercats de productes extracomunitaris procedents de tercers països que no tenen les mateixes normatives, es mencionen qüestions com la competència deslleial o la manca de seguretat alimentària. Creu que és encertat?
En l'àmbit que conec, el la seguretat alimentària, puc dir que per entrar a la Unió Europea s'exigeixen els mateixos requisits a aquests productes que als comunitaris. És a dir que encara que un país no compleixi la mateixes normes, per exemple en un 80% de la seva producció, sí les compleix en els productes que vol exportar i vendre a Europa. Inspectors de la Unió Europea controlen que això sigui així, tant a les nostres fronteres com en viatges d'inspecció al país d'origen.
Cal destacar que els productes europeus tenen un gran prestigi arreu del món, no hi ha cap zona del món que tingui unes mesures de seguretat alimentària com les europees. Per tant, qui compra un producte europeu o català té la màxima garantia de seguretat alimentària, independent de si es destina al consum intern com a l'exportació.
"els productes europeus tenen un gran prestigi arreu del món, no hi ha cap zona del món que tingui unes mesures de seguretat alimentària com les europees"
A Catalunya, i en general a tota Europa, ens trobem en el moment de la història en què hem assolit els majors nivells coneguts de proveïment, diversitat i seguretat en matèria alimentària. Els avenços científics ens han permès superar la majoria dels problemes de seguretat i abastiment que han afectat a la humanitat durant segles. Proba dels nivells assolits en qualitat de vida i també en seguretat dels aliments és l’important augment de l’esperança de vida en les darreres dècades. Així mateix podem afirmar que en l’actualitat els principals problemes associats a l’alimentació no són causats per agents patògens vehiculats per aliments sinó aquells que s’associen a la sobrealimentació i a la dieta, com és el cas, per exemple de l’obesitat, que comença a adquirir dimensions epidèmiques.
Tanmateix, el mateix coneixement científic que ens ha portat a aquests nivells de seguretat, ens han portat també a millorar les tècniques analítiques i d’avaluació de riscos fins a nivells abans inimaginables. Les tecnologies i substàncies utilitzades a la cadena alimentària, i en especial les de nova incorporació, estan sotmeses a estrictes procediments d’avaluació i control per part de diferents organismes de la Unió Europea i dels estats membre. Malgrat tot, i precisament perquè el coneixement científic evoluciona constantment i mai és definitiu, no és possible parlar del risc zero. La forta tecnificació i la natural controvèrsia científica al voltant de molts temes fa que en ocasions els problemes es magnifiquin i generin una certa sensació d’inseguretat per a algunes persones.
Tot i que no es pot baixar la guàrdia i s’ha de continuar treballant, cal insistir en que al nostre país els nivells de seguretat alimentària són molt alts. Europa és actualment una de les regions del món amb els majors nivells de seguretat alimentària i compta amb sistemes permanents d’avaluació, gestió i comunicació de riscos que ofereixen elevats nivells de garantia en aquest àmbit.