ENTREVISTA | 09/10/2012  RuralCat/Silvicultura

Ramon Clopés  "La pressió boletaire sobre els nostres boscos ha augmentat d'una manera extraordinària i avui dia està fora de control"

Ramon Clopés, doctor enginyer de forests, funcionari i expert micòleg, ens parla dels boscos, la producció micològica i la seva regulació.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural(DAAM) ha lliurat al setembre les primeres autoritzacions per recol·lectar bolets al Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Poblet. D’aquesta iniciativa i de l’activitat boletaire a Catalunya ens parla Ramon Clopés, doctor enginyer de forests, funcionari del cos d’enginyers de forests de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i la FAO i expert micòleg català.

L’experiència d’en Ramon Clopés no hi cap en unes breus línies. Fill de propietaris forestals, va començar treballant a Patrimoni Forestal de l’Estat, a Tarragona. Viatjà per l’Equador com a expert forestal de la FAO primer i com a director del projecte FAO-NN UU d’ensenyament forestal més tard, per finalitzar com a representant de la FAO a Equador. Des del 1982 fins a la seva jubilació, l’any 1993, va treballar com a cap del Medi Natural del DARP i a hores d’ara, continua en actiu treballant com a autònom en el món forestal.

 
Amb el seu coneixement micològic de Catalunya, com definiria els boscos catalans des d’una perspectiva de producció micològica?
Com és conegut, la producció de bolets depèn bàsicament de les pluges: si plou en quantitat suficient en l’època adient hi haurà una bona collita, en cas contrari, no.
 
Els boscos catalans amb diversitat ecològica ofereixen, en general, bones condicions per esperar una bona i diversa collita. Però en general, els nostres boscos, entre la crisi fustera i la insuficiència d’ajuts forestals tenen densitat excessiva tant arbòria com de matoll. Una gestió forestal millor afavoriria la producció de bolets.
 
Com s’explica la gran tradició existent a Catalunya per recollir o caçar bolets en comparació a altres territoris o regions?
Històricament, el consum de bolets va començar a tenir importància a la civilització grecoromana, però fins ben entrat el segle XIX no va retornar el costum de recollir i menjar bolets, principalment als països anomenats micòfils de l’àrea d’influència grecoromana: Grècia, Itàlia, el sud de França i sobretot Catalunya, país micòfil i micòfag per excel·lència.
 
L’afició als bolets va ser cosa de l’antiga i potent pagesia catalana d’aquella època, afició que més tard va passar a la gent de la ciutat, fet que fa que avui dia aquest tema estigui desbordat, en bona part per la forta influència mediàtica.
 
Quins altres usos, a banda de l’alimentari, més conegut, es donen als bolets que podem trobar a Catalunya?
L’ús com a valor alimentari-nutritiu dels bolets és ben escàs, encara que relativament complet. No hi ha dubte que el principal al·licient dels nostres bolets és el valor gastronòmic i recreatiu.
 
A casa nostra, poca gent surt al bosc pel valor estrictament econòmic, malgrat la rellevant producció anual, així com la influència que els bolets i fongs en general tenen en l’ecologia dels ecosistemes i la importància de certs fongs en alguns processos industrials.
 
Durant la seva època com a funcionari del cos d’enginyers de forests de la Generalitat es va intentar regular l’aprofitament d’aquest recurs? Per què no es va dur a terme aquesta regulació?
Si mal no recordo, a partir de l’any 1987, cada any, a la tardor ens reuníem a la Direcció General del Medi Natural per redactar o revisar un esborrany d’ordre per regular la recollida de bolets.
 
El cas és que mai no es va considerar políticament correcte publicar l’ordre al DOGC. Com a curiositat, en l’últim esborrany del 16 d’octubre de 1993, a l’article 3, deia que estava prohibida la recollida de bolets durant la nit.
 
Creu que segueix sent vigent la necessitat de regular la recollida de bolets? O seria més eficient —en termes de generació d’ingressos per a la propietat— regular-ne la seva comercialització? Es pot fer una cosa sense fer l’altra?
La pressió boletaire sobre els nostres boscos ha augmentat d’una manera extraordinària i avui dia està fora de control. Per tant, considero que és més necessari i urgent que mai regular tant la recollida (no m’agrada l’expressió “caçar bolets”) com la comercialització. Regular només la comercialització seria poc eficient per als propietaris dels boscos.
 

“Se suposa que l’establiment de la regulació serà pausat (...) fet que propiciarà la consciència ciutadana que el bolet és una collita més de la propietat, com la fusta o les pinyes. Passarà com amb la creació dels vedats de caça, avui dia totalment acceptats i sense gaire problemes”

 
 
Un model de regulació basat en la potestat legal de reservar la seva recollida per part de la propietat tindria èxit ? O creu que precisament aquesta tradició tan arrelada, que assumeix el bolet com un producte gratuït i sense amo pot dificultar l’acceptació social d’una eventual regulació?
Se suposa que l’establiment de la regulació serà pausat, ja que al principi poques finques s’hi acolliran i, per tant, tindrà poc impacte sobre l’afició boletaire, fet que propiciarà la consciència ciutadana que el bolet és una collita més de la propietat, com la fusta o les pinyes. Passarà com amb la creació dels vedats de caça, avui dia totalment acceptats i sense gaire problemes. De tota manera, seria necessària una forta campanya informativa i mediàtica.
 
Podria facilitar la implementació d’una regulació l’aplicació d’un símil amb les àrees privades de caça, deixant terrenys lliures on la propietat no vulgui reservar-se el dret de gaudi i terrenys regulats?
El símil amb les àrees privades de caça és aplicable, però amb una gran diferència: mentre que els bolets són una collita més de la propietat, les peces de caça són un res nullius, és a dir, cosa de ningú, del primer que se n’apropia, indiferentment de la propietat, llevat que es creï un dret, com és la constitució d’un vedat de caça.
 
Com veu, des de la seva experiència, les darreres iniciatives a Catalunya com les rutes micològiques privades o la proposta de regulació al bosc públic de Poblet?
Em sembla molt adient; ja era hora de començar amb iniciatives com aquesta per anar conscienciant els ciutadans.
 
Ara, en llocs com molts municipis de Sòria, per exemple, on fins fa poc temps només recollien bolets “para los catalanes”, no hi ha cap població sense el seu centre i les seves rutes o menús micològics.
 

“l’Administració té el deure de protegir els béns de la propietat privada, collites incloses”

 
Davant la impossibilitat de vigilar i controlar tots els accessos al bosc, creu que una de les maneres de regular aquest recurs passa pel control de la seva comercialització?
Si no existeixen controls, de ben poc serveixen les normatives. A casa nostra hi ha poca comercialització dels bolets que es recullen, ja que la major part són per al consum familiar. Serà necessari tant un control sobre el terreny com de la comercialització, fins i tot un cert control sanitari: hi ha experiències en altres comunitats autònomes. En tot cas, l’Administració té el deure de protegir els béns de la propietat privada, collites incloses.
 
Creu que els sector terciari del turisme i la restauració hauria d’aportar sinergies amb la propietat dels terrenys forestals durant les campanyes de recollida en les zones de major afluència de manera que ambdós surtin beneficiats?
Això és difícil en el cas de finques particulars no tancades, però resulta molt interessant per a agrupacions o per a boscos municipals, a més d’un valor afegit per a les masies o cases rurals. Les associacions de productors (propietaris forestals) i consumidors (cases rurals, restaurants...) en serien els grans beneficiats.

 

Ramon Clopés, doctor enginyer de forests, funcionari del cos d'enginyers de forests de l'Estat, de la Generalitat i de la FAO i expert micòleg català. Font: CPF.

Informació relacionada

El més llegit

L’Observatori Forestal completa la informació sobre els preus dels biocombustibles a Catalunya

Es posa en marxa el programa INNicia’t per millorar la competitivitat en el sector de la transformació agroalimentària

Es publica l’evolució anual dels preus mitjans de les terres de conreu a Catalunya del 2020