ENTREVISTA | 19/11/2012  RuralCat

Emili Montesinos Seguí  "El canvi climàtic és un factor molt important en la fitopatologia"

A RuralCat hem volgut reeditar aquesta entrevista amb el doctor Emilio Montesinos, doncs ha rebut recentment la medalla Narcís Monturiol 2012 al mèrit científic i tecnològic per la seva contribució al desenvolupament de la microbiologia agrícola i la patologia vegetal, en especial en l'epidemiologia i el control integrat de malalties dels arbres fruiters.

Montesinos_cont_03_06_11

Emili Montesinos Seguí és catedràtic de Patologia Vegetal i director del CIDSAV de la Universitat de Girona.

La producció agrària ha d’adaptar-se als nous escenaris internacionals de comerç però també a nous gustos i tendències en el mercat interior. Productes vinguts de països tercers, nous productes, innovacions tecnològiques en el conreu, evolució de les normatives europees, el canvi climàtic, l’impuls de l’agricultura ecològica, la venda de proximitat, el creixent interès per les varietats tradicionals... Però quina incidència tenen aquests canvis en la sanitat vegetal? De tot això i, especialment de noves malalties, hem parlat amb Emili Montesinos, catedràtic de Patologia Vegetal i director del Centre d’Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal (CIDSAV) de la Universitat de Girona.

Emili Montesinos Seguí es va doctorar en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982. Ha estat catedràtic i professor en l’àrea de Microbiologia i Producció Vegetal de la Universitat de Girona. La seva recerca està centrada en el camp de la patologia vegetal i ha dirigit 25 projectes de recerca finançats per la Generalitat de Catalunya, el Govern espanyol i la Unió Europea; 30 contractes de R+D amb empreses privades i administracions públiques per un total de 8 milions d’euros; i, 13 tesis doctorals. És inventor en 4 patents sobre bioplaguicides microbians i pèptids antimicrobians. Ha publicat nombrosos articles científics en les revistes més rellevants i és editor de secció a les revistes International Microbiology i Phytopatologia Mediterranea. També ha estat conferenciant convidat en congressos internacionals i ha participat en comitès assessors i panels nacionals i internacionals en el camp de les malalties dels arbres fruiters.


Per què ens hem acostumat a parlar de noves malalties i espècies invasores? Quins han estat els factors que han causat la seva aparició a Catalunya?

Malgrat que encara soni a tòpic, ningú pot negar que vivim en un món globalitzat. Durant els darrers anys, les tecnologies i els mitjans de transport han millorat tant que han fet possible que en els nostres mercats es trobin tot tipus de mercaderies, ja siguin llavors, fruites o altres productes frescos. Qui ens hagués dit fa trenta anys que al costat de casa compraríem pomes de Nova Zelanda o Xile? Però amb aquests productes també viatgen microorganismes patògens de les plantes.

A Catalunya tenim un clima mediterrani suau i força similar al d’altres regions del món. Això ens permet exportar o importar cultius similars però també les seves malalties. I si, per exemple, es sembren llavors d’una planta malalta que han escapat als controls fitosanitaris dels països d’exportació i importació, podem introduir la malaltia.

 
Ara tenim més plagues o som més sensibles davant malalties foranes?

No hi ha prou elements científics que ens indiquin cap de les dues coses. És cert que el tipus d’agricultura ha canviat una mica, ara és més intensiva i hi ha més densitat de poblacions vegetals, la qual cosa afavoreix el contagi entre plantes. Per exemple, les mateixes varietats de poma i pera s’estenen per França, Itàlia, Espanya i, fins i tot, Alemanya i Països Baixos. Les malalties que les afecten, també. Tampoc es pot dir que hi hagin més malalties, però en tenim algunes que abans no hi eren.

 

Les noves malalties tenen el mateix grau d'agressivitat?

Això depèn. No puc parlar de tots els casos però sí d’algun com el foc bacterià, en el que sóc especialista. En aquest sentit, el meu equip d’investigació va desenvolupar un estudi, que desprès vam publicar a la revista nord-americana Phytopathology, on es comparaven diferents aïllats del bacteri que causa el foc bacterià representatius de zones fructícoles de tot el món. Alguns dataven de fa trenta o quaranta anys i altres eren més actuals i locals, com els obtinguts a Lleida i Girona... La conclusió va ser que no hi havia cap diferència pel que fa a la seva virulència en relació amb la seva antiguitat.

En general, a Catalunya no es pot dir que s’hagin introduït malalties més o menys agressives que les que s’introdueixen a altres parts del món, ni que siguin més difícils d’eradicar. Ni tan sols podem dir que hagi aparegut una malaltia que no existeix en cap altre lloc.

 

“El canvi climàtic és un factor important i evident, que es té en compte cada vegada més en els fòrums d'experts en fitopatologia”.

 

Quina relació hi ha entre el canvi climàtic i les noves malalties? S'elaboren models de predicció? Quins són els resultats?

El canvi climàtic és un factor important i evident, que es té en compte cada vegada més en els fòrums d’experts en fitopatologia. Les condicions agronòmiques estan canviant i això afecta a totes les espècies, els cultius i els microorganismes amb els quals conviuen. Les prediccions per a l’àrea mediterrània europea indiquen un descens de les precipitacions i un augment de la temperatura. Això no ha d'afectar de manera important els cultius en condicions protegides, com els d’hivernacles, però sí els cultius a cel obert i que depenen del règim de pluges. L’agricultura que es desenvolupa ara a zones d’Andalusia podria ser la nostra d’aquí uns anys. Per això és tan important la recerca i la col·laboració amb altres països i amb les empreses interessades en desenvolupar tecnologia per la protecció dels conreus.

Amb el canvi climàtic algunes malalties aniran a menys i d'altres a més. Així ho indiquen alguns estudis, com per exemple, sobre la Botrytis o podridura grisa de la vinya. Nosaltres estem col·laborant ara mateix amb una empresa del sector vitivinícola català, dins un projecte que estudia l’efecte del canvi climàtic en l’enologia i la viticultura.

 

Avui dia es treballa molt en varietats tradicionals, són aquestes més sensibles a les noves malalties? Es poden recuperar també malalties ja eradicades?

Tot i que poden haver estat menys exposades a aquestes malalties, en principi, les varietats tradicionals no tenen perquè ser ni més ni menys resistents. És veritat que, sovint, quan es treballa per augmentar la seva resistència, es perden algunes de les seves característiques organolèptiques i, per tant, el seu interès comercial. Però si la varietat s’ho val, es poden aplicar diverses tècniques de millora genètica, i abans de llançar-se a la seva comercialització, es proven les seves aptituds agronòmiques en centres experimentals com el de la Fundació Mas Badia de l’IRTA o d'altres semblants.

Pel que fa a la seva seguretat a l’hora d’evitar la dispersió d’una malaltia, existeixen tècniques de sanejament per garantir-la, com la termoteràpia per a les llavors, que manté la viabilitat de la llavor però destrueix els patògens que poden acompanyar-la, i altres tècniques com la propagació in vitro. Per exemple, ja fa força anys va haver-hi greus problemes amb el virus de la tristesa dels cítrics a la zona de València, però es va aconseguir material vegetal lliure del virus fent ús de la tècnica del microempelt, juntament amb la termoteràpia. Així doncs, la promoció de les varietats tradicionals no representarà cap problema greu en el camp de la fitopatologia.

 

Què en pensa dels mètodes químics i dels biològics? Quins són els avantatges i inconvenients de cadascun?

Crec que el control sanitari ha de ser integral i tenir en compte totes les eines possibles de les quals disposem, des de la resistència varietal o de l’espècie, passant per les mesures agronòmiques, fins a la utilització del productes químics o de control biològic autoritzats.

Un dels handicaps del control biològic és que es disposa de menys matèries actives per treballar en l’agricultura; em refereixo als microorganismes extrets de plantes sanes que tenen la capacitat de combatre determinats patògens, és a dir, el que tècnicament s’anomenen bioplaguicides microbians. A tota Europa pot haver només una vintena de productes registrats; a Espanya no hi ha tants però ja són un grapat. El control biològic és un mètode que està evolucionant molt ràpidament i en els últims anys s’han comercialitzat diversos productes d’aplicació similar als productes químics habituals. Sense anar més lluny, en el meu grup d’investigació portem més de vint anys d’investigació en aquest camp. Hem desenvolupat una tecnologia i, concretament, tenim uns bacteris aïllats de peres d’aquí, de la zona de Lleida i Girona, molt efectius per combatre el foc bacterià. A més, estem desenvolupant altres per diverses empreses catalanes del sector dels productes fitosanitaris.


“L’agricultura ecològica té molts handicaps però s’ha fet amb un tros del mercat i s’està fent molta investigació en aquest camp. En el control sanitari, de moment, s’ha d’anar amb compte perquè a vegades hi ha molta fe i poca ciència”.


Control biològic vol dir ecològic?

En general, els mètodes biològics estan acceptats per l’agricultura ecològica, tot i que aquesta també admet alguns productes químics, com els derivats del coure. De tota manera, si parles amb qualsevol productor ecològic et dirà que les plagues encara les pot trampejar però les malalties són un dels problemes més importants, perquè els seus mètodes no acostumen a ser suficientment eficaços.

L’agricultura ecològica té molts handicaps però s’ha fet amb un tros del mercat i s’està fent molta investigació en aquest camp. En el control fitosanitari, de moment, s’ha d’anar amb compte perquè a vegades hi ha molta fe i poca ciència. Hi ha productes que són efectius però altres no fan res i, fins i tot, hi ha casos on s'acaba causant perjudicis. Per sort hi ha una normativa que regula la producció agrària ecològica i l’Administració vetlla perquè s’acompleixi.


“L’eradicació de malalties al camp és un tema delicat que necessita la col·laboració de tothom: agricultors, cooperatives, associacions de defensa vegetal, administracions, tècnics i científics”.

 


En el nostre país hi ha un bon control de les malalties?

Primer cal dir que la Unió Europea és molt estricta quan a sanitat vegetal i, a més, cada país i regió tenen normatives complementàries. Quan a la mobilitat de materials que explicava al principi, i segons la meva experiència amb arbres fruiters, avui dia són imprescindibles les certificacions del material vegetal (llavors, plantes) i acomplir els controls que garanteixen la seguretat en aquest sentit.

Avui dia, quan parlem de sanitat vegetal és cabdal parlar de prevenció i de la intervenció dels mecanismes necessaris per evitar que una malaltia s’introdueix i s’escampi. Està clar que un cop dispersada la malaltia, el problema s’agreuja molt i afecta de ple als agricultors que han de fer un esforç més gran.

En aquests casos em consta que les autoritats responsables actuen seguint estrictament les normatives i protocols que marquen les lleis, establint quarantenes i aplicant els mètodes d’anàlisis més eficaços. Avui disposem de proves com el test ELISA, basat en la identificació de components antigènics, o la PCR, que detecta gens específics en els patògens. Però, malgrat que representen la màxima garantia que es pot tenir en sanitat vegetal, no hi ha res infalible i algunes malalties s’introdueixen i s’escampen.

L’eradicació al camp és un tema delicat que necessita la col·laboració de tothom: agricultors, cooperatives, associacions de defensa vegetal, administracions, tècnics i científics. Moltes vegades implica arrencar i cremar, i segons el tipus de cultiu s’han de fomentar mitjançant mesures, com les indemnitzacions i la formació, que evitin l’impuls d’amagar o ignorar el problema. Considero que aquí, a Catalunya, es fa força bé, i que hi ha una bona col·laboració entre pagesos, cooperatives, associacions de defensa vegetal, investigadors i administració. Gràcies a això hem aconseguit eradicar el foc bactèria. En canvi a Itàlia, a la regió d’Emília Romanya, no es donava prou recolzament, es va estendre dramàticament i encara no s’ha eradicat.

 

Com veu el futur de la investigació de les malalties de les plantes?

La veritat és que veig un futur molt positiu i esperançador. Com en altres branques científiques, la sanitat vegetal ha experimentat un impuls molt gran els darrers anys. Malalties que fins fa poc eren una sentència de mort en sanitat humana i animal ara ja es poden controlar millor. Això passa també en sanitat vegetal, ja que es comparteixen cada vegada més eines i tècniques molt sofisticades. Sempre es poden demanar millores i més finançament per continuar progressant en la recerca de nous mètodes més efectius, segurs i respectuosos amb el consumidor i medi ambient, però la veritat és que no ens podem queixar.
 

 

Informació relacionada