Miquel Rovira i Comas, president de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)
Miquel Rovira i Comas va néixer a Vic l’agost de 1960 i, tot i que els seu camp professional és el de la medicina, es va comprometre amb el món del desenvolupament rural l’any 2011, quan va ser nomenat president del Grup Leader ‘Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura’. En aquesta entrevista, Rovira parla de les necessitats quotidianes dels territoris rurals catalans, però també de projecció internacional i del paper que en tot plegat poden tenir les accions consensuades, és a dir, la cooperació.
Durant l’anualitat 2011, el Programa Leader a Catalunya ha impulsat 412 projectes amb una dotació de 18.195.000 euros. Aquest fet suposa un augment del 84 per cent en el nombre de projectes presentats respecte la convocatòria de l’any anterior. Quina lectura podem fer d’aquests resultats?
L’augment del nombre de projectes ens demostra la validesa de la metodologia Leader i l’empenta d’emprenedors i empreses a l’hora d’engegar i tirar endavant els seus negocis i projectes en territoris rurals, malgrat el context de crisi econòmica i financera en què ens trobem actualment.
El que sí hem observat és que, en termes generals, els imports de les inversions són quelcom inferiors als de 2009 i 2010, fet que demostra que els projectes que es presenten estan més pensats, més madurats respecte a quant cal invertir realment per endegar o ampliar un negoci, tenint en compte l’accés al finançament.
Per altra banda, el treball i acompanyament proper i continu dels equips tècnics dels grups Leader durant tot el procés de sol·licitud, execució i certificació de l’ajut a aquests emprenedors i empreses, i el fet que aquests beneficiaris cobrin els ajuts en un curt termini de temps després de la certificació, ha fet que el programa Leader funcioni i que vagi guanyant reconeixement als territoris rurals on s’aplica.
Cada grup Leader defineix una estratègia de desenvolupament local que analitza les oportunitats i les necessitats del seu territori. Quines altres accions s’han impulsat des dels grups per recolzar i consolidar aquestes estratègies, i promoure així els seus territoris?
Els grups GAL, a més de gestionar els ajuts Leader, impulsen i participen en projectes o actuacions que els hi permeten reforçar les estratègies territorials, treballant-les amb altres entitats i agents. Un exemple n’és el projecte ‘Energia i Turisme’, coordinat per l’Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura, en el marc de l’Euroregió Pirineus- Mediterrània, que, entre d’altres objectius, treballa per implantar les energies renovables als establiments turístics dels territoris rurals. També podem parlar el projecte de joves Odisseu, un programa a mig-llarg termini per facilitar el retorn i la inserció laboral de joves al medi rural i el compromís de la joventut amb el seu territori d’origen. Aquest projecte es va començar a treballar l’any 2011 per dues entitats, la Fundació del Món Rural i la mateixa ARCA i aquest 2012 ha desplegat les primeres accions a 13 comarques que són territori Leader (7 i 6 comarques respectivament a dos ritmes diferents), i que compta amb la col·laboració i seguiment de tots els grups Leader catalans i de la xarxa de professionals de joventut, amb el reconeixement implícit de la Direcció General de Desenvolupament Rural i de la Direcció General de Joventut.
També podem destacar altres accions com la iniciativa ‘Leader Connecta’t!’, impulsada pel Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya, que posa en contacte empreses de diferents sectors i activitats econòmiques per poder establir vincles comercials. D’exemples en trobaríem a tots els territoris.
Les mesures que el programa Leader actual pot subvencionar a Catalunya són les inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, la creació i desenvolupament de microempreses, el foment de les activitats turístiques, i la conservació i millora del patrimoni rural, aquesta última adreçada als ens locals. Després d’aquests anys de funcionament del Leader, què creus que els hi ha faltat als grups per acabar de consolidar la seva estratègia?
Aquestes mesures que es gestionen sota el programa Leader són mesures adreçades a la inversió, a la millora de la competitivitat i a la creació i consolidació de llocs de treball, en definitiva, a generar ocupació al medi rural. Les estratègies de desenvolupament dels territoris Leader tenen aquesta prioritat però també en tenen d’altres i bé és cert que els grups tenim el regust de no haver acabat de desplegar o executar tot el que es pretenia fer. Aquest tema s’ha tractat amb el Departament d’Agricultura a través d’un grup de treball intern amb els grups Leader ‘Leader 2014-2020’, impulsat pel mateix Departament i l’ARCA. En les primeres sessions s’ha fet anàlisi i valoració de la implementació i la gestió de la metodologia Leader en el que portem de període amb la intenció de detectar els aspectes que cal reforçar i/o modificar, i proposar millores de cara al proper període de programació. Un dels punts que s’ha debatut és justament la inclusió de noves mesures, en àmbits forestals o del propi sector agrari, o en mesures de serveis a la població i de formació per exemple, i mesures que permetin als grups fer projectes propis per consolidar les estratègies territorials. Un altre tema sorgit d’aquestes sessions és que les entitats membres dels grups Leader tinguin un paper més actiu i s’impliquin en les accions que es promouen des dels grups; cal que les entitats se sentin més partícips en la presa de decisions que afecten al seu territori.
“Els grups tenim el regust de no haver acabat de desplegar o executar tot el que es pretenia fer. Aquest tema s’ha tractat amb el Departament d’Agricultura a través d’un grup de treball intern amb els grups Leader ‘Leader 2014-2020’, impulsat pel mateix Departament i l’ARCA”
Una altra de les mesures que es contempla en el programa Leader és la cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció local, amb l’objectiu d’impulsar projectes conjunts amb altres zones rurals. Que aporten els projectes de cooperació al territori?
La cooperació és clau per al desenvolupament de les zones rurals i és una de les raons de ser de la metodologia Leader. La cooperació permet treballar temàtiques i necessitats conjuntes amb altres territoris i sobretot amb altres entitats que reforcen les estratègies de desenvolupament territorial. La cooperació permet augmentar i apropar el coneixement als territoris rurals, aplicar noves metodologies i compartir-les, aplicar maneres de fer que han funcionat en altres llocs i que adaptant-les a la realitat del territori són funcionals, és a dir, la cooperació ens permet als territoris rurals innovar. Cooperar és sumar, és coneixement, és saber i és aprendre a treballar amb diferents agents i entitats per a uns interessos compartits i d’una manera solidària.
Malauradament, per la situació econòmica i financera actual, des de l’any 2011 i fins a finals del període actual no hi hauran més convocatòries de cooperació interterritorial i transnacional de la Red Rural Nacional del Ministeri, fet que comporta una pèrdua d’oportunitats per als nostres territoris i la impossibilitat de treballar amb altres grups d’altres regions europees. No obstant, encara podem cooperar en clau catalana a través d’aquesta mesura 421 de cooperació tot i que també s’ha vist reduïda la dotació pressupostària. Malgrat això, cal dir que els grups som conscients de la situació actual.
De cara al proper període de programació, quin són els reptes del Leader?
Crec que un dels reptes més importants pel proper període 2014-2020 és ampliar l’àmbit de treball del Leader i per tant, dels propis grups. El Leader ha de seguir contribuint a generar i consolidar llocs de treball al medi rural, però ha d’ampliar també la seva ambició social i ambiental, ha de tractar àmbits com la innovació i el coneixement; l’emprenedoria social; incloure més a la joventut i a col·lectius amb risc d’exclusió i fer més incidència en sectors o activitats relacionades amb la ‘gestió’ dels territoris com els sectors forestal i el del medi ambient, potencials generadors de noves activitats econòmiques.
La Comissió Europea ha presentat una proposta de reglament FEADER 2014-2020 que reforça la metodologia Leader i introdueix novetats en les competències dels grups que els permetrien treballar amb altres fons més enllà del FEADER. Quin creus que serà el paper que jugaran els grups en aquest nou context?
El fet que la Comissió Europea faci extensiva la metodologia Leader a altres fons europeus posa en evidència la validesa d’aquesta metodologia. Des de la Comissió s’aposta per l’aplicació d’un enfocament multifons al Desenvolupament Local a càrrec de les Comunitats Locals (DLCL) des de la perspectiva Leader i aquest fet és una molt bona notícia pels grups, especialment perquè permetrà desenvolupar millor les estratègies dels territoris al poder executar projectes concrets que s’adeqüin més a un fons o a un altre en funció de les necessitats, dels sectors i dels col·lectius als quals s’adrecin, i tot sota una coherència definida per una estratègia que ha estat escollida pel propi territori. És cert que, ara com ara, es treballa en base a esborranys dels fons comunitaris i per tant, no tenim respostes fermes de com s’acabarà desplegant aquest multifons, però esperem una harmonització i simplificació de les regles d’aquests fons o així ho proposarem. Crec que els actuals grups Leader tindran un paper decisori en aquest context, no només pel coneixement i l’experiència acumulada durant aquest temps sinó també perquè ja treballen amb altres entitats i agents que poden arribar a ser nous membres dels grups i poden aportar més valor a les estratègies dels territoris.
“El fet que la Comissió Europea faci extensiva la metodologia Leader a altres fons europeus posa en evidència la validesa d’aquesta metodologia”
L’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, constituïda com la xarxa dels grups Leader catalans, actua com a ens de representació dels grups davant d’altres entitats, a més de facilitar-los-hi un servei de suport tècnic en col·laboració amb el Departament d’Agricultura. Quins nous àmbits de treball es poden abastar des de l’entitat? Quins reptes et proposes com a president de la xarxa ?
L’ARCA com a xarxa de grups té dos rols importants: ser facilitador i ser interlocutor. Sense deixar de banda el suport tècnic que es fa als grups i pensant sobretot en el què s’espera que puguin esdevenir els grups en el proper període de programació amb l’enfocament multifons, l’ARCA té a curt termini el repte de preparar als grups per al futur. No em refereixo només a la formació sinó també a generar o facilitar el coneixement sobre nous temes que es poden abordar des del Leader (innovació i coneixement; emprenedoria social; retorn de joves; filons d’ocupació en sectors tradicionals o en sectors emergents com el del medi ambient; entre altres).
Un altre àmbit en el qual ja es treballa però cal seguir insistint és en la comunicació. Comunicar allò que es fa als nostres territoris és cabdal per poder donar una altra visió del medi rural als mitjans de comunicació i a la societat en general; a més, sembla que si no comuniques, no existeixes. En aquest àmbit els grups també han de participar ja que són ells els coneixedors i generadors d’allò que es fa als territoris.
De cara al futur, i seguint amb les línies de treball marcades per l’entitat, crec que és fonamental que l’ARCA es projecti més a l’exterior i col·labori i impulsi projectes conjuntament amb altres regions europees.
Finalment, i a nivell personal, tens alguna experiència a destacar en el teu primer any com a president de l’ARCA o com a president d’un grup Leader?
Primer de tot vull destacar que, en el meu cas, presidir un grup d’acció local i la xarxa de grups Leader de Catalunya és una experiència molt positiva. Durant aquest temps he pogut conèixer la tasca que s’està desenvolupant des d’aquestes entitats i he observat la gran capacitat tècnica dels 13 grups; una capacitat que demostra el grau de compromís amb què treballen pel territori.
De manera més concreta, també m’agradaria ressaltar les activitats que s’han impulsat des dels grups gràcies als projectes de cooperació catalana aprovats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Aquest treball conjunt enforteix les relacions entre els grups i amb els territoris i és un element de cohesió de cara a treballar conjuntament pel desenvolupament dels territoris rurals.
Per acabar, m’agradaria parlar de les visites que estem realitzant als grups juntament amb la gerent de l’ARCA. Amb aquestes trobades volem conèixer les inquietuds i necessitats dels grups, i crear un espai on compartir informació, trobar punts de treball en comú i proposar noves actuacions de cara al futur, fent de pont entre els grups, els territoris i el Departament d’Agricultura.
Presidir l’ARCA m’ha permès endinsar-me més en el món del desenvolupament rural i fer-me’l, cada dia, una mica més meu.