ENTREVISTA | 23/11/2018  Ruralcat

Joaquim Comella  “La IGP protegeix el que és nostre”

La tradició alimentària catalana és un patrimoni cultural que cal protegir i fomentar. Els distintius d'origen i qualitat oficialment reconeguts són un dels mecanismes per fer-ho. En aquesta entrevista, Joaquim Comella, el primer president de la IGP Llonganissa del Vic, ens parla de la seva experiència amb aquest segell i de l’únic producte carni elaborat que l’ha aconseguit.

Joaquim Comella, avui jubilat, va ser el primer president de la IGP Llonganissa del Vic i un dels seus màxims impulsors. Amb una formació i una experiència extensa en l’àmbit empresarial, va dirigir durant anys l’empresa Casa Riera Ordeix; un negoci que encara continua en el mateix lloc i en mans de la mateixa família, produint Llonganissa de Vic, des del 1852.

-Com a persona que ha participat activament en el sector de les IGP/DOP catalanes, quins creu que són els avantatges de distingir un determinat producte amb un distintiu de qualitat? En el cas de la IGP Llonganissa de Vic, què creu que va aportar aquest distintiu?

Sempre he defensat que distingir-se per l’autenticitat i la qualitat és important, i això és el que acredita una IGP. La Llonganissa de Vic sempre ha estat molt ben valorada, no només aquí sinó també a Espanya. Moltes empreses de fora de Vic s’havien aprofitat d’això i en el mercat es podia trobar de tot amb el mateix nom. Als anys 30 hi havia uns 25 fabricants a la ciutat i ja es discutien amb els d’Olot perquè en feien servir el nom de Vic! A tombar el segle ja només hi quedàvem tres o quatre però tota la província de Girona estava plena de fàbriques, no només a Olot i al Berguedà. Per això ens vam engrescar a demanar la IGP, per defensar el que és nostre. Cadascú ha de defensar el que és seu, oi?

-Al principi van tenir alguna dificultat?

A nosaltres ens va passar que la zona de fabricació no podia ser Vic perquè era molt difícil mantenir les fàbriques a dins de la ciutat i vam pensar que si algú havia de créixer seria a fora, al costat...  Llavors vam trobar una definició a la Geografia General de Catalunya que es dèia la Plana de Vic i vam agafar-la com a zona. No va agradar a tothom però si a prou gent com per tirar endavant. També vam necessitar ajuda per fer-ho. En aquest sentit estem molt agraïts a la feina del de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies, la FECIC.

-Alguna altra avantatge, per exemple, a nivell comercial?

És clar, una de les avantatges de la IGP és que ens obliga a produir d’una manera concreta, amb uns paràmetres de qualitat que garanteixen les particularitats del producte. Així el consumidor sap què està comprant. Això és important aquí però encara més a l’estranger, on no saben si Vic és un poble o una ciutat ni a on està però sí saben que és una DOP o una IGP... Si dius que aquí és fan les millors llonganisses ho has de poder demostrar i el distintiu ho facilita. 

La IGP ens ha anat molt bé perquè, els darrers anys, el mercat espanyol ha baixat i les exportacions han augmentat. Els nostres principals mercats continuen sent els europeus: Anglaterra, França, Holanda, Bèlgica, Suïssa.... També arribem a Amèrica llatina i altres països com Japó o la Xina.

“La IGP ens ha anat molt bé perquè, els darrers anys, el mercat espanyol ha baixat i les exportacions han augmentat”

-Creu que la nostra societat, en general, té un coneixement adequat d’aquests distintius? Com creu que ha evolucionat?

Crec que per als productors aquests distintius, de mica en mica, s’han consolidat. En el nostre cas, la normativa i la gestió no són difícils i qui pugui i vulgui es pot apuntar; hi ha espai per a tothom. A vegades hem de deixar de banda els antagonismes. Una Indicació Geogràfica amb un productor o dos, ja em diràs on va.

Per altra banda, els consumidors també es van acostumant, com s’han acostumat a altres coses, com per exemple la data de caducitat. Abans no hi era enlloc i ara la gent se la mira i la valora com quelcom pràctic. Si la gent està acostumada a veure el segell, i no el veu en una llonganissa que posa que és de Vic s’ensumarà que allò no és cert. També, per a la gent que no coneix el producte, pot ser un factor de compra. 

-Que me’n diu del paper de les IGP a la restauració?

En altres sectors la IGP també pot ser una ajuda però, en el cas de la restauració, la Llonganissa de Vic no té gaire presència. Els costa anar més enllà del plat de llescat.  Fins i tot a Vic és més habitual que t’ofereixin unes olives per picar (i jo em pregunto “on són les oliveres a Vic”?)... També recordo, fa anys, que un dels restaurants amb més nom de Barcelona em va demanar que els hi envies unes mostres. Els hi va agradar però van trobar que era cara i això que el lloc, tu ja m’entens, no era gens barat... Bé, el món de la restauració deu tenir les seves pròpies regles.

“De cara al futur hem de mantenir la nostra principal fortalesa que són les nostres marques”

-De cara al futur, quins són els reptes del sector?

De cara al futur hem de mantenir la nostra principal fortalesa que són les nostres marques, la serietat en la producció i sobretot la qualitat associada al nom de Vic (que ven molt!) per diferenciar-nos de la gran quantitat de producte que es fa arreu. 

-Quines accions i estratègies es plantegen? Què me’n diu de la innovació i la promoció?  

Pel que fa a la promoció, som presents a fires i esdeveniments locals (Fira Medieval de Vic, Premis Gaudí, CReaTast, Mercat de Mercats, Concurs del Millor Pa de Pagès Català, etc.). També fem campanyes com la de Fills de l’aire (un anunci en televisió i ràdio per patrocinar curses de muntanya), sortim a revistes (Exclusive Magazine, Cuina) i participem les campanyes de la FECIC o el DARP sobre les DOP i IGP (enguany també han editat material gràfic i audiovisual) i, de tant en tant, sortim a programes de Tv3... A nivell més internacional, assistim a esdeveniments com el Congrés Internacional de Tecnologia Alimentària o la conferencia de l’Associació de Regions Europees per als Productes d'Origen (AREPO)... A banda d’això, cadascú fa campanyes dins les seves possibilitats, malgrat que els pressupostos sovint són molt ajustats...

Pel que fa a la innovació, es pot anar adaptant el plec de condicions als nous temps. Això sí, hem d’esperar l’aprovació i publicació de la Unió Europea. Precisament aquest 2018 s’han modificat les condicions per poder incorporar peces petites i la presentació de la llonganissa llescada envasada.

A banda d’això, el reglament de la Llonganissa de Vic deixa marges, dins uns mínims i màxims, per a que cadascú faci el que li sembli (mida, pes, quantitats dels ingredients, tècniques de producció, comercialització...). D’exemples n’hi ha massa per explicar-los aquí. Jo puc parlar millor del que fem nosaltres, dels altres no ho conec tant. A Casa Riera Ordeix hem apostat molt per mantenir la fabricació clàssica com a element diferenciador. Fins i tot crec que som els únics que encara assequem de forma tradicional perquè per tenir la IGP no és necessari i perquè el canvi climàtic ho ha complicat en haver de parar els mesos que fa calor (i cada vegada són temporades més llargues). De tota manera, el nostre tarannà atrau compradors i visitants a la nostra fàbrica que té un estil antic, és tota de fusta, etc. L’any passat ens van visitar tres mil persones! Potser, si fossin més tecnològics no agradaríem tant... Cadascú pren les seves decisions i crec que, amb la diversitat, la IGP també surt guanyant. 

Hi ha altres reptes més difícils, com les modes del menjar. Ara es diu que no s’han de menjar greixos, carns vermelles, que pot ser dolent per als nens... Tot això fa mal però penso que la batalla la guanyarem perquè demostrem que la Llonganissa de Vic està ben feta, té bon gust i a la gent li agrada. 

En definitiva, per al futur, desitjo que la IGP Llonganissa de Vic faci molts anys, recolzada pels seus productors i consumidors, i també administracions com el Departament d’Agricultura de la Generalitat que ens ha ajudat durant tants anys. 

 

Joaquim Comella, avui jubilat, va ser el primer president de la IGP Llonganissa del Vic i un dels seus màxims impulsors. Amb una formació i una experiència extensa en l’àmbit empresarial, va dirigir durant anys l’empresa Casa Riera Ordeix; un negoci que encara continua en el mateix lloc i en mans de la mateixa família, produint Llonganissa de Vic, des del 1852.

El més llegit

Jornades tècniques del 10 al 16 de desembre

El Departament d'Agricultura efectua el pagament dels ajuts directes de la PAC del 2018 per un import de 218,3 M€

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes de desembre