JORNADES COETAPAC | 25/03/2010  RuralCat

Ramon Lluís Lletjós i Castells  "Cal fixar uns costos de producció per sota dels quals no es pugui vendre"

Comencen les jornades COETAPAC sota el lema "L'agricultura cap a l'horitzó 2020". Ramon Lluís Lletjós i Castells, president del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya (COETAPAC), ens explica el seus objectius i parla sobre la situació del sector.

Comencen les jornades COETAPAC sota el lema "L'agricultura cap a l'horitzó 2020". Ramon Lluís Lletjós i Castells, president del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya (COETAPAC), ens explica el seus objectius i parla sobre la situació del sector.

Com van néixer les Jornades COETAPAC 2010?

Les jornades van néixer amb una doble vessant, ja que l’enginyer tècnic agrícola juga un paper molt important en la construcció de la societat i de l’economia agrària i rural, i que a hores d’ara és poc visible per a la societat civil catalana; a més, els tècnics agrícoles tenen molt a dir en el desplegament de les polítiques agràries rurals i mediambientals i, de retruc, en l’agricultura del 2020. Aquestes dues vessants són, precisament, les que donen el títol genèric a aquestes primeres jornades de reflexió. 

Podria nomenar i explicar breument quins són els seus objectius?

Els objectius són, fonamentalment, quatre: Donar a conèixer les previsions de la nova PAC i els possibles efectes al camp català. Sensibilitzar els agricultors i famílies rurals per actuar activament i conjuntament amb les diferents entitats i les administracions, per tal d’assolir competitivitat i aconseguir la viabilitat de les empreses agràries i de la nostra agricultura. Adquirir criteris per adaptar-se als canvis i la vinculació que en els mateixos poden tenir els enginyers tècnics agrícoles. I, finalment,  reforçar el suport dels enginyers tècnics agrícoles als professionals del sector.

Quines són les temàtiques de les jornades i quins criteris es van fer servir per a seleccionar-les?

Les diferents sessions analitzaran la situació actual i les perspectives de futur de sectors com el dels cultius herbacis, la fruita dolça, la vinya i el vi, l'oli d'oliva i els fruits secs, l'agricultura i el territori, la llet de vaca i els productes lactis i el porcí. L'acte de clausura tindrà lloc l´11 de juny a Lleida, i tractarà sobre "La cadena agroalimentària en l'horitzó 2020: Comportament dels graons productius, industrials i comercials".
Les jornades pretenen posar a disposició dels agricultors, ramaders, empreses i població rural, totes les informacions disponibles per tal de què tinguin a les seves mans elements per prendre decisions i preparar-se, al mateix temps, per als canvis. Només així poden estar preparats per adoptar estratègies tecnològiques, gestores, econòmiques, socials i comercials que garanteixin la competitivitat i viabilitat del sector agrari i de l’entorn natural, junt amb les mesures que proporcionin qualitat de vida a la societat civil catalana.
Aquestes són unes primeres jornades, que pensem han de tenir continuïtat en el futur per tal de garantir la pervivència tant del sector com de la professió. 

“Les jornades pretenen donar un èmfasi especial al paper de l’enginyeria tècnica agrícola en el futur i, sobretot, donar a conèixer aquesta professió i el paper que desenvolupa en el sector agrari, agroindustrial, mediambiental i d’ordenació del territori.”

 

A grans trets, cap on creu que apunten les polítiques agràries europees i nacionals?

El futur de les polítiques agràries europees i, per ampliació, les estatals apunten a mantenir una PAC forta mitjançant tres pilars bàsics: pagaments directes per assegurar els ingressos dels empresaris agraris; modernització dels mecanismes de regulació dels mercats que han de ser més flexibles a les fluctuacions dels preus, i una política de desenvolupament rural dirigida a la modernització de les explotacions agràries.

Quines creu que són les principals prioritats del sector ara mateix?

El sector en aquests moments està passant per uns moments difícils amb la crisi de matèries primeres, la financera, l'econòmica, la dels preus..., però d'altra banda aquest sector té més potencialitats i més oportunitats que el fan ser optimista per poder sortir de la seva situació actual més aviat que altres sectors. El futur passa per potenciar més l’agricultura, i en aquest sentit hi ha moltes evidències que recolzen la necessitat de produir aliments per qüestions econòmiques i generar riquesa i ocupació.

Quines mesures concretes hauria d'adoptar el sector per tal de ser competitiu en els nous escenaris, i com ho pot aconseguir?

La problemàtica més important que afecta actualment al sector és el fet de què els productors posen pels seus productes uns preus que estan molt per sota dels seus costos de producció, cosa que, afegida a un increment dels seus costos, fa que moltes explotacions ho estiguin passant realment malament. D’altra banda, hi ha una corrent que neix en la distribució i que pressiona a la baixa els preus dels aliments. Però també les industries proveïdores pressionen a l’alça els costos agraris.
Tot això passa perquè el sector productor està molt poc estructurat i, d’altra banda, la distribució està molt organitzada, la qual cosa li permet marcar pautes i preus davant de la indefensió del sector primari.
Davant d’això, cal donar transparència a tota la cadena de valor, fixar els costos de producció per sota dels quals no es pugui vendre i en aquesta línia aconseguir que tota la cadena de valor sigui un conjunt d’operadors que interactuïn entre sí, que la industria i la distribució parlin de tu a tu amb els productors i que aquests últims aprenguin a dialogar amb la resta dels operadors.

Quin ha de ser el paper del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya per afrontar el futur?

El Col.legi ha d’informar i formar als professionals, per tal de què aquests puguin assessorar a les europees agràries de Catalunya amb l’objectiu de què siguin compatibles en un mercat cada vegada més obert i globalitzat. L’objectiu del Col·legi és el d’ajudar eficaçment als col·legiats en l’actualització dels coneixements, amb cursos d’especialització i de reciclatge per adaptar-se al canviant món actual.

Les jornades estan agrupades sota el lema "L'Agricultura cap a l'horitzó 2020". Per què es va escollir aquesta data?

No hem de perdre de vista que les jornades pretenen donar un èmfasi especial al paper de l’enginyeria tècnica agrícola en el futur i, sobretot, donar a conèixer aquesta professió i el paper que desenvolupa en el sector agrari, agroindustrial, mediambiental i d’ordenació del territori. Això ho podríem fer convocant unes jornades per donar a conèixer la nostra professió, però varem pensar que no solament ens hem de preocupar de la situació actual sinó també del nostre futur i aquest no és altre que l’agricultura del 2020, de la qual en desconeixem pràcticament tot. Es tracta, en definitiva, de veure que els enginyers tècnics agrícoles estan preocupats pel futur del nostre sector agrari i, per tant, s’han organitzat les jornades amb aquest doble objectiu: donar a conèixer la professió i la nostra vinculació directa amb el futur.

Ramon Lluís Lletjós. Font: COETAPAC.

El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància