ENTREVISTA | 15/02/2013  RuralCat

Pep Salas i Prat  "Tothom dona per fet l'increment del preu de l'energia i si no actuem ara després pot ser massa tard"

Després de l'èxit del primer congrés Rural Smart Grids celebrat a Catalunya, hem parlat amb en Pep Salas i Prat, enginyer agrònom, membre de la Comissió Energia i Residus del COEAC, cofundador d'Enerbyte i un dels organitzadors del congrés. Ell ens explicarà com i per què les smart grids representen un canvi radical respecte al concepte de xarxa elèctrica vigent i quines avantatges i handicaps té la seva implantació al món rural.

Pep Salas i Prat és membre de la Comissió Energia i Residus del COEAC i cofundador d'Enerbyte

Pep Salas i Prat és un enginyer agrònom que sempre ha estat vinculat professionalment al món de l’energia, primer en sistemes elèctrics avançats, després en la investigació d’energia fotovoltaica, xarxes elèctriques i sensors i, més recentment, en l’eficiència energètica. Actualment està preparant una tesi doctoral sobre el model energètic, en la qual els aspectes socioeconòmics tenen tan de protagonisme com els tecnològics.

 

Quina ha estat la seva experiència en el 1r Congrés Rural Smart Grids, celebrat a Barcelona? Què destacaria? 

L’idea va sorgir al Col·legi d’Agrònoms i al llarg d’un any i mig es van anar sumant suports i persones abans de fer-se una realitat. Ha estat una experiència molt interesant.
Destacaria que va néixer per donar cobertura a un espai que pensàvem que estava orfe, i es pot dir que va ser un encert perquè amb l’èxit del congrés ens hem adonat que calia apropar aquest concepte, a vegades tan ambigu per al col·lectiu dels agrònoms com per a la societat en general.
Al sector energètic es parla cada cop més de smart grids i s’organitzen xerrades i jornades professionals; però en l’entorn agrònom i rural sovint es limita a renovables, perdent de vista el context que aporta “l’smart grid”. Nosaltres vam decidir fer quelcom força original, fins i tot en l’àmbit europeu: un congrés de Rural Smart Grids obert a tothom.
 

Què són les Smart Grids?

Sovint és tradueix el concepte per “xarxes intel·ligents d’energia” però més que “intel·ligents” m’agrada parlar d’“espavilades” o “llestes”. Venim d’un sistema amb molt poques centrals de producció d’energia i molt potents, i xarxes elèctriques unidireccionals que arriben a través de diferents nivells de tensió fins a milions de consumidors distribuïts pel territori, siguin urbans o rurals, del sector primari, secundari o terciari. Aquesta estructura, que és totalment rígida i va de dalt a baix, ara es pot girar com un mitjó. Pot coexistir amb un xarxa de centrals de generació també distribuïdes a prop dels llocs de consum (cogeneració i renovables), on el flux pot anar des del consumidor cap a qualsevol altre punt de la xarxa, i aquest pot decidir quines estratègies seguir (per exemple, prenent decisions segons les tarifes més econòmiques). 
El futur apunta cap a sistemes de gestió d’aquesta energia en temps real. Les smart grids representen un canvi radical respecte al concepte de xarxa elèctrica vigent els darrers cent anys i serà possible gràcies a les tecnologies d‘informació i de comunicació (TIC). El kilowatt que arriba a les cases continua sent el mateix, procedeixi de fonts renovables o no. La clau de l’evolució són les telecomunicacions, que canviaran la manera de consumir, i el marc econòmic i regulador que ho ha de possibilitar.
 
 

“El kilowatt que arriba a les cases continua sent el mateix, procedeixi de fonts renovables o no. La clau de l’evolució són les telecomunicacions, que canviaran la manera de consumir, i el marc econòmic i regulador que ho ha de possibilitar”

 
 

Si aquest nou model energètic és possible, quins obstacles ha de superar per ser una realitat? 

És difícil de dir perquè hi ha diferents handicaps, alguns amb més pes que d’altres, però tots estan interrelacionats. 
Diria que el nivell tecnològic no és limitador a curt termini perquè avui en dia infrautilitzem grans quantitats de tecnologia que ja està inventada i testada. A nivell polític català o europeu, entenc que no és un problema perquè de parlar ja en parlen. El factor econòmic és relatiu; s’ha de mirar qui fa les aportacions però les infraestructures necessàries serien inversions amb bones contrapartides. Entenc que els diners són un factor catalitzador i que, malgrat no és un bon moment per grans inversions, es podrien començar a fer algunes coses. 
En canvi on veig més obstacles és en els àmbits legislatiu i social i, de fet, més en el primer que en el segon. En l’àmbit social, s’hauran de canviar hàbits i això sempre costa sinó reporta un benefici personal immediat. Posaré un exemple: Els correus electrònics s’han adoptat molt ràpidament perquè són fàcils i no costen res. En canvi, les smart grids comporten més beneficis per a la societat en general, com reduir la dependència energètica de tercers països o les emissions de CO2, que un benefici directament tangible per l’usuari. Al contrari, impliquen fer canvis en el consum, per exemple modificant el moment de determinades accions per abaratir el cost de l’energia o invertint en tecnologia que permeti captar-la en aquell moment, emmagatzemar-la i utilitzar-la quan sigui necessari. Tothom és capaç d’apreciar en general les mesures que milloren el medi ambient però, quan s’imposa el dia a dia, si no abaratim i facilitem les coses, molta gent pot pensar “escolta no m’atabalis que prou feina tinc”.
De tota manera, és prioritari avançar en l’àmbit legislatiu, fortament influenciat pel tarannà i les inèrcies del sector energètic durant els darrers cent anys. Per exemple, tot just ara s’estan començant a implantar els comptadors digitals, fet que arrenca d’una llei europea, transposada a l’Estat el 2007, que marcava un calendari d’implantació totalment impossible de complir. El juny de 2010, quan ja hi hauria d’haver milions instal·lats, es van certificar els primers equips! És més, cinc anys després de no haver-se executat la llei, surt un nou reglament que ho modifica tot i no es clar que s’acabi aplicant. El mateix ha passat amb l’autogeneració d’energia amb biomassa, biogàs o fotovoltaica. Tecnològicament està més que solucionat però la legislació espanyola no és prou clara, per exemple, respecte als contractes d’autoconsum d’energia.
Tot plegat és un problema estructural i de concepte que fa que manqui la coherència i la seguretat legislativa i per això la gent no es refia a l’hora de fer canvis o inversions. Es una legislació de pedaços que ens situa totalment a la cua d’Europa i dificulta molt les inversions. 
Això ens fa perdre competitivitat en dos vessants. La primera en les mateixes explotacions agropecuàries perquè no es facilita que facin les inversions que cal anar fent i que seran fonamentals d’aquí 10 o 15 anys. Tothom dona per fet l’increment del preu de l’energia i si no actuem ara després pot ser massa tard. La segona és en l’àmbit de l’energia, on perdem l’oportunitat d’agafar experiència i fer negocis. Tard o d’hora, s’haurà de fer alguna cosa i aleshores haurà de venir algú de fora que ja porti temps fen-t’ho.    
 
 

la recerca no només té una vessant tecnològica sinó també sociològica.

Seria una gran paradoxa tenir la tecnologia, fins i tot la legislació,

però un model d’organització inexistent o poc eficient que fes impossible poder fer els projectes”

 

Actualment on es focalitza l’R+D en el sector energètic? Quin creu que serà l’escenari futur?

En el camp de les smart grids hi ha molt d’interès en el emmagatzematge d’energia, que pot evolucionar molt a mig i llarg termini. També es fa recerca en les comunicacions perquè, malgrat la vulnerabilitat de la xarxa, són necessàries una efectivitat i una fiabilitat molt altes. 
D’altra banda, en un camp més transversal però també vinculat a les smart grids, sempre hi haurà recerca per millorar les energies renovables pel que fa a la sostenibilitat, l’eficiència i el desenvolupament de nous materials.
També voldria destacar que la recerca no només té una vessant tecnològica sinó també sociològica. Seria una gran paradoxa tenir la tecnologia, fins i tot la legislació, i un model d’organització social inexistent o poc eficient que fes impossible poder fer els projectes. Parlo també d’innovar, més enllà de la recerca i el desenvolupament tecnològic, en models socials i empresarials associats a aquests canvis energètics. Parlo d’estudiar quins models de negocis podrien sustentar-se amb inversions d’agrupacions agràries i com establir un entramat social i productiu actiu de caràcter local i amb projectes locals arrelats al territori.
 

Creu que la societat en general té un bon coneixement de les smart grids? Per què? S’hauria de millorar?

Crec que, en general, no es té un bon coneixement de les smart grids, però, malauradament, ni tan sols de l’energia. Força gent només les vincula amb les energies renovables. També em fa por el terme “smart”, tant de moda últimament i que pot utilitzar-se inadequadament o “cremar-se” abans de deixar clar el concepte... En comunicació costa molt crear i poc destruir. 
No hem de tenir pressa i voler que d’un dia per l’altre tothom ho sàpiga tot. Hem de tenir en compte que fins ara la relació del consumidor amb les xarxes i les empreses d’energia no ha estat gaire positiva, ans al contrari, ve marcada per pràctiques monopolistes i un tracte unidireccional amb usuaris més que clients.  
Per millorar el coneixement de les smart grids crec que s’ha de fer molta divulgació, com es va fer amb el congrés, i accions positives i pràctiques. El millor ambaixador serà el propi usuari quan les incorpori a la seva realitat i li solucionin problemes reals. Un bon exemple pel país seria com una visió “Smart Grid”, que integri energia i telecomunicacions, pot ajudar a la viabilitat d’infraestructures com el Canal Segarra Garrigues.   
 

L’entorn rural té més potencial o avantatges que l’urbà pel que fa a la implantació de xarxes intel·ligents? Quines?

Té més potencial des d’un punt de vista tècnic però no econòmic perquè el cost d’una infraestructura es repercuteix en menys habitants. Les lleis haurien de ser sensibles a aquest factor de població i compensar la davallada dels beneficis. 
Al mateix temps, una densitat de població baixa també facilita l’autonomia energètica. Un municipi petit podria produir localment tanta energia a l’any com la que consumeix i, en canvi, això és impensable en un barri de ciutat. El recurs energètic renovable es troba distribuït en el territori i és allà on s’ha de captar, transformar i transportar cap als llocs de consum.
L’oportunitat resideix en ser capaços que les inversions associades a les smart grids reverteixin en el territori, dotant-lo d’infraestructura energètica i de telecomunicacions de primer nivell i compatibles amb els valors ecològics que ens són propis, per poder oferir-ho als que ja hi som i atraure a nous sectors econòmics. 
Les potencialitats del món rural són moltíssimes. Requereix de tecnologia pròpia i adaptada a la seva realitat. Catalunya necessita que el món rural esdevingui un element actiu en els objectius de major independència energètica, eficiència i competitivitat.
 

 

“un municipi petit podria produir localment tanta energia a l’any com la que consumeix i,

en canvi, això és impensable en un barri de ciutat [...] 

Les potencialitats del món rural són moltíssimes”

 
 

Abans parlava d’oportunitats de negoci que es poden fer o perdre al món rural. Podria posar un exemple?

Per exemple, seria un gran avenç que es permetés fer una figura legal que agrupés als consumidors/productors d’energia d’un municipi per actuar com a interlocutor davant de la companyia elèctrica. Després de satisfer les necessitats locals podria anar al mercat elèctric a comprar o vendre en funció d’uns paràmetres de mercat. 
Avui dia a Espanya això no és pot fer perquè és il·legal, en canvi en altres llocs sí és possible i és un autèntic dinamitzador de l’economia local. Al municipi alemany de Wildpoldsried, els veïns produeixen, d’una manera totalment descentralitzada, la seva energia i fan negoci venent l’excedent a d’altres municipis. Han aprofitat una nova oportunitat de negoci associada a d’altres activitats agroalimentàries tradicionals i arrelades al territori. Ells continuen sent pagesos i ramaders i a més s’han convertit en un referent a nivell de reducció d’emissions, eficiència energètica i millora de la seguretat del subministrament elèctric. 
Això no vol dir que aquest model es pugui aplicar arreu; cada lloc s’ha d’adaptar a les seves possibilitats. Ara estic en contacte amb un micropoble de l’Alt Empordà on hi ha la voluntat i fins i tot el model de negoci per fer coses però, malauradament, les lleis ho compliquen. D’una banda hi ha el buit legal en projectes de generació d’energia renovable, però a més també existeix l’obligació de mantenir un mínim d’un kilòmetre de distància entre qualssevol edificació i la granja productora de biogàs, i aquest indret no existeix. 
Esta bé exigir totes les garanties, estudis, etc... i les lleis han d’existir, òbviament, però haurien de fer-se pensant que les coses no paren d’evolucionar, permetent certa flexibilitat davant les innovacions i els projectes singulars, com són les smart grid. Sovint no es fan més coses perquè es preveuen massa dificultats, a més de les habituals i quotidianes.
 

És difícil ser emprenedor en el sector energètic? Com ha estat la seva experiència amb Enerbyte?

L’emprenedoria em permet portar a la pràctica projectes que, d’altra manera, no es farien. Com a  investigador independent tinc capacitat per involucrar-me en el que jo crec. Després d’experiències més vinculades a la tecnologia i la indústria, amb Enerbyte aprofundeixo més en la vessant sociològica perquè és important fer veure a la gent que per gaudir d’una xarxa eficient d’energia, el primer pas és fer un consum particular eficient. 
En l’àmbit rural, continuo fent divulgació del Rural Smart Grid de Catalunya des del Col·legi, xerrades i jornades (gràcies, en part a la web www.smartgrid.cat) i ara estem treballant a Enerbyte en un projecte pilot i molt innovador amb la companyia elèctrica Electra Caldense, de Caldes de Montbui, que té els clients en àrees semi-rurals i rurals. 
A més, Enerbyte està participada per KIC Innoenergy, que a la vegada pertany al Institut Europeu de Tecnologia (EIT). Ells ens aporten recursos logístics i de finançament i el contacte amb altres centres europeus que treballen en diferents aspectes energètics, moltes vegades d’aplicació en el món rural, com renovables, bateries o xarxes elèctriques. És quan te n’adonés que tot està per fer i, parafrasejant al poeta, tot és possible!
 

Pep Salas i Prat és membre de la Comissió Energia i Residus del COEAC i cofundador d'Enerbyte

Informació relacionada

El més llegit

S’amplien els terminis de presentació de la sol·licitud única i els ajuts associats al contracte global d’explotació fins el 31 de maig

El projecte LIFE AGRICLOSE es suma a la Setmana Internacional del Compost (ICAW)

El DARP actualitza els principals indicadors del sector agrícola de la campanya 2020