ENTREVISTA | 29/03/2019  Ruralcat

Jordi Graell  “Un fet diferenciador de l’ETSEA és que ha tingut i té la voluntat de continuar sent en el futur una escola investigadora”

L’ETSEA de Lleida és el principal centre d’estudis universitaris en l’àmbit agroalimentari i forestal de Catalunya i un dels de major prestigi en investigació a nivell del sud d’Europa. Es va crear el 1972 amb els estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola. El seu creixement en titulacions ha estat constant des d’aleshores i actualment s’hi imparteixen quatre Graus, dos dobles Graus, 10 Màsters i dos Programes de Doctorat, en els àmbits d’enginyeria agronòmica, enginyeria forestal, ciència i tecnologia d’aliments, biotecnologia i veterinària. Per tot això avui dia es fa referència a un Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari de Lleida. En total, el personal del centre està format per 200 professors, 70 persones d’administració i serveis, i 1.300 estudiants. Jordi Graell va ser elegit el passat mes de febrer com a nou director de l’ETSEA pels propers tres anys. Parlem amb ell dels principals reptes de futur que afronta el campus.

Jordi Graell és enginyer agrònom (1983, ETSIA-València) i catedràtic de tecnologia d'aliments. Ha estat professor a la Universitat de Lleida (UdL) des de fa 34 anys, a més de secretari i director del departament de Tecnologia d'Aliments abans de ser sotsdirector de divulgació i transferència de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA). També fou investigador del Grup en Postcollita de Fruits (al Centre UdL-IRTA) i actualment és investigador al Centre Agrotecnio (UdL). Des del passat mes de febrer és el director d’ETSEA.

-Com afronta el nou mandat al capdavant de l’escola?

D’una banda, em considero molt orgullós i afortunat de contribuir a la millora del centre en el que porto anys treballant com a professor i investigador i, de l’altra, em sento agraït per la confiança que m’han mostrat els representants dels diferents col·lectius del centre en elegir-me pel càrrec de director. 

-Quines són les principals prioritats del seu mandat?

A nivell global, seguir millorant el prestigi de l’ETSEA, especialment pel que fa als tres objectius bàsics que tot centre universitari ha de perseguir: formació de bons professionals, recerca capdavantera en diferents àmbits i transferència tecnològica als sectors productius orientada clarament a resoldre problemes actuals i reptes futurs.

Quant a la formació, més que créixer en més carreres, es pretén consolidar i seguir millorant aspectes de les titulacions que s’imparteixen actualment. Tanmateix, també s’està  implementant alguna nova titulació i algunes modificacions en les actuals, per tal de complementar l’oferta acadèmica de l’ETSEA. Així, recentment s’han incorporat dos dobles graus que s’han d’anar desenvolupant plenament en els propers anys: doble grau en Veterinària/Ciència i Producció animal, i doble grau en Enginyeria forestal/Conservació de la natura. A més, a partir del curs 2019/20 s’iniciarà el nou màster en Fructicultura, i es modificarà el màster d’Enginyer agrònom per tal de fer-lo interuniversitari, comptant amb la participació d’altres universitats catalanes que imparteixen estudis agraris (UPC, UdG, i URV). 

Pel que fa a titulacions d’àmbit internacional cal senyalar que dos dels actuals màsters en l’àmbit forestal estan reconeguts per la UE com a màsters Erasmus Mundus, on hi participen altres universitats europees, i a Llatinoamèrica es començaran a impartir titulacions conjuntes amb la universitat brasilera de Facens.

Pel que fa a la recerca, una prioritat és ajudar al màxim des del centre per tal que els grups de recerca puguin seguir creixent amb la incorporació de noves infraestructures per la recerca i de nou personal qualificat que asseguri la continuïtat futura en R+D. En aquest sentit és clau aconseguir de l’Administració que el Centre Agrotecnio, que agrupa a la major part d’investigadors del campus, obtingui una dotació econòmica adequada pel seu funcionament, igual que la que reben altres centres CERCA.

I finalment, l’ETSEA vol seguir potenciant la transferència tecnològica cap als sectors, sobretot amb una estratègia de model de projectes de R+D+i compartits entre universitat i empresa, augmentant el nombre de doctorats industrials i el d’empreses que actuïn com a entitats col·laboradores dins dels projectes. Aquest fet de compartir objectius i plans de treball a l’hora d’abordar investigacions conjuntes entre universitat i empresa assegura una major validesa  dels resultats a transferir i una millor eficàcia per tal que arribi directament la transferència a l’empresa, que no pas si es fa només una transmissió unidireccional de resultats.

                               

“Els tres objectius bàsics que tot centre universitari ha de perseguir són formació de bons professionals, recerca capdavantera en diferents àmbits i transferència tecnològica”

-Abans de ser elegit com a director del centre ja va exercir de secretari i director del departament de Tecnologia d’Aliments i sotsdirector de l’ETSEA. Com valora la trajectòria del centre i les seves perspectives de futur?

Cal destacar dos fets diferenciadors en la trajectòria de l’ETSEA. El primer fet resulta del fet que el centre neix legalment en un BOE del 1969, principalment derivat de la repetida demanda dels sectors productius i de la insistència de les entitats del territori per poder disposar d’estudis agronòmics superiors a Catalunya. Així, l’ETSEA va ser la quarta “E.T.S. d’Enginyers Agrònoms” a Espanya després de les escoles de Madrid, Córdoba i València. A més, al decidir ubicar-la a Lleida, una ciutat mitjana però prop de zones i sectors productors dinàmics i importants, es volia reforçar la formació pràctica de tècnics qualificats per ser capaços de liderar les grans transformacions tecnològiques que en aquells anys es posaven en marxa d’una manera molt marcada, especialment pel que fa a la fructicultura de regadiu i la ramaderia intensiva. Aquest origen proper a unes demandes sectorials i territorials concretes ha estat, des d’aleshores, el segell identificador de l’escola, la qual ha anat organitzant i desenvolupant sempre uns estudis i una recerca alineades amb les demandes sectorials.

Un segon fet diferenciador de l’ETSEA és que ha tingut i té la voluntat de continuar sent en el futur una escola “investigadora”. Hi ha 18 grups de recerca que hi desenvolupen R+D amb el reconeixement de la Generalitat com a “grups consolidats”. Aquests grups capten recursos a través de convocatòries públiques i competitives de projectes de recerca europeus i estatals, i a través de convenis amb empreses i entitats sectorials. La producció científica que es deriva d’aquesta activitat col·loca habitualment a la UdL en posicions de lideratge en rànquings de recerca estatal i mundial (primera universitat espanyola en excel·lència investigadora en Agricultura, segons informe ICONO-2014 del MINECO i segona universitat del món en impacte de la investigació en Tecnologia d’Aliments, segons Thomson Reuters-2015). 

Per reforçar encara més aquesta investigació en el futur, els grups de recerca més rellevants del campus s’han constituït com el Centre Agrotecnio-CERCA. D’altra banda, des de l’ETSEA es gestionen altres centres com el de Desenvolupaments Biotecnològics Agroalimentaris (DBA-Tecnio), el Centre d’Estudis Porcins (a Torrelameu), o diversos Serveis Cientificotècnics UdL orientats a assessor i a realitzar analítiques a demanda de les empreses. I també, investigadors de l’ETSEA col·laboren estretament en projectes de recerca conjunts amb altres entitats externes com l’IRTA, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, CSIC, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i altres universitats i centres estatals i estrangers. 

Finalment, cal remarcar que la participació exitosa en convocatòries RIS3CAT i PECT ha permès a la UdL liderar la Comunitat de Tecnologies de la Producció Agroalimentària (COPTA), amb la participació rellevant d’investigadors i grups de l’ETSEA.

“Per reforçar encara més aquesta investigació en el futur, els grups de recerca més rellevants del campus s’han constituït com el Centre Agrotecnio-CERCA”

-Quins membres formen el seu actual equip de treball?

S’hi inclouen els càrrecs de secretari acadèmic, en mans d’Alvaro Aunós (Enginyer de Forests i Catedràtic de Silvicultura), Cristina Fernández (Enginyera de Forests i professora Titular d’Enginyeria agroforestal) com a Cap d’Estudis (gestió docent) i Paquita Santiveri (Enginyera agrònoma i professora Titular d’Agronomia) com a Cap d’Estudis (qualitat docent), el Sotsdirector de Veterinària / Ciència i producció animal, que ostenta Joaquim Balcells  (veterinari i Catedràtic de Producció animal), el Sotsdirector de Divulgació i Transferència, a càrrec d’Àlex Escolà (Enginyer agrònom i professor Agregat d’Enginyeria agroforestal) i, per últim, la Sotsdirectora de Relacions Internacionals, Romi Pena (veterinària i professora Agregada de Producció animal).

-Per què es va decidir crear la nova sots-direcció de veterinària/ciència i producció animal? Quins objectius té?

Es va crear per prestar una atenció i dedicació específica a aquest doble grau en el propers anys i aconseguir la seva plenitud pel que fa al seu funcionament a nivell acadèmic i  dotació d’infraestructures. Una carrera nova sempre necessita uns primers anys per arrancar i posar-se a velocitat de creuer, i més si es precisen instal·lacions especials com és el cas dels estudis en veterinària. Des del primer moment de l’aprovació d’aquesta carrera, la UdL es va posar a la feina i, gràcies a l’ajut de la Diputació de Lleida, ja es disposa actualment de dos edificis nous: el de Serveis Hospitalaris Docents i el corresponent a la Unitat Docent Quirúrgica Veterinària de Torrelameu. També es pretén aconseguir la posada en marxa d’una granja experimental. D’altra banda, s’ha anat aconseguint la incorporació de nou professorat adient, especialment necessari en aquelles àrees de coneixement que no estaven presents en altres titulacions del campus.

“La nova sots-direcció de veterinària/ciència i producció animal es va crear per prestar una atenció i dedicació específica a aquest doble grau en el propers anys”

-Quin perfil d’estudiants hi ha al campus i quines són les principals sortides laborals?

No es pot generalitzar, hi ha diferències entre les diferents titulacions que s’imparteixen. No és el mateix el perfil d’estudiants en carreres d’enginyeria (com agronomia i forestal), que en altres carreres científic-tecnològiques (com biotecnologia, ciència i tecnologia d’aliments, veterinària/ciència i producció animal). Un distintiu comú de la majoria d’estudiants a l’entrar a estudiar al campus ETSEA és el seu interès en el coneixement i l’estudi dels éssers vius i derivats (vegetals, animals, boscos, medi ambient, aliments, etc.) i, a la vegada, en adquirir uns coneixements sòlids i unes habilitats que els permetin una bona ocupabilitat en els sectors productius. A més, un valor afegit en la formació acadèmica de l’estudiant de l’ETSEA ve donat pel traspàs de coneixements que es produeix des de la investigació cap a la docència, la qual cosa es materialitza dia a dia a l’activitat acadèmica (a l’aula, als laboratoris, a les estades pràctiques, als treballs fi de carrera,...). Aquesta simbiosi entre docència/investigació és possible perquè gran part dels professors de l’ETSEA tenen el grau de doctor i estan molt implicats en investigació capdavantera en àmbits molt diversos, tal com:  agricultura i ramaderia de precisió, protecció de cultius, millora genètica en vegetals i animals, biotecnologia vegetal, agricultura de conservació, males herbes i ecologia, nous processos en la industria alimentària, aliments funcionals, efectes del canvi climàtic en l’àmbit agrícola i forestal, sòls i aigües, i aprofitament de subproductes, entre d’altres.

Les sortides laborals dels titulats són les pròpies de  cada tipus de carrera, si bé la sòlida formació teòrica i l’aprenentatge de destreses pràctiques, que són afavorides especialment a l’ETSEA, fa que l’ocupabilitat dels titulats sigui alta, no només en el sector “agro” sinó en altres sectors afins. Els titulats troben ocupació principalment com a tècnics en entitats i empreses privades (en departaments de producció, de qualitat, comercial, de I+D, etc.), en diverses unitats en entitats i administracions públiques (d’àmbits local, estatal, o internacional), alguns segueixen una formació com a investigador (cursant màster i doctorat, i continuant una formació post-doctoral a altres universitats o centres de recerca), altres com a docents en l’ensenyament (tant no universitari com universitari) o bé s’incorporen en la pròpia empresa o explotació familiar i, finalment, altres fan emprenedoria posant en marxa noves empreses i negocis a l’entorn dels diversos àmbits de cada carrera.

“un valor afegit en la formació acadèmica de l’estudiant de l’ETSEA ve donat pel traspàs de coneixements que es produeix des de la investigació cap a la docència”

-Com a catedràtic de tecnologia d’aliments, quins considera que són els principals reptes que hauria d’afrontar el sector agroalimentari català en un futur proper?

La competitivitat de qualsevol empresa alimentària, sigui de la mida que sigui, depèn bàsicament de saber produir i oferir un producte de qualitat adaptat a les necessitats dels mercats i dels consumidors. Aquesta qualitat del producte s’ha d’entendre en un sentit ampli, incloent-hi elements de qualitat higiènic-sanitària, però també de qualitat nutricional i de satisfacció organolèptica, i a més tenint en compte aspectes de sostenibilitat en la seva producció. 

No n’hi prou que un producte alimentari (per exemple suc de fruita, oli verge d’oliva, farina de blat, pernil llescat, amanida de quarta gama, etc.) sigui segur des del punt de vista sanitari i tingui una vida útil adequada, cal que els components nutritius i els atributs organolèptics siguin respectats al màxim durant la producció i elaboració. Per aconseguir això és bàsic disposar de tres elements clau: excel·lents productes, tecnologies i recursos humans. 

Respecte a aquest element últim, una deficiència que he trobat freqüentment entre les empreses agroalimentàries (principalment petites i mitjanes) és la falta d’incorporació de talent jove i ben format per desenvolupar R+D. Només que es disposés d’una o dues persones dedicades a això en l’empresa, els resultats serien ja rellevants. Moltes accions que es fan des de les Administracions públiques pel finançament i la promoció de millores i innovacions en productes i processos a les empreses agràries i alimentàries no són fructíferes del tot, perquè no es disposa d’un mínim d’equip de R+D que sigui capaç d’entendre-les, desenvolupar-les i adaptar-les a les seves circumstàncies.

“Per tal que els components nutritius i els atributs organolèptics siguin respectats al màxim durant la producció i elaboració és bàsic disposar de tres elements clau: excel·lents productes, tecnologies i recursos humans”

-Una de les prioritats del seu mandat és la d’incrementar la transferència als sectors productius i la societat. Per què és tan important que els resultats de la recerca i la investigació arribin a tots els col·lectius implicats?

La transferència dels resultats de la recerca als sectors productius és una palanca efectiva per millorar la seva competitivitat. Aquesta millora en les empreses suposa un major valor econòmic de l’activitat agrària global, del qual se’n beneficien els actors directament implicats (productors, empreses de transformació, comercialitzadors, empreses de serveis, etc.) i tota la societat. Una altra variant de la transferència que han de fer els agents dels sectors agraris, juntament amb les universitats i centres de recerca, és la difusió i explicació cap a la societat (especialment aquella que viu en zones urbanes) de la importància que suposa l’activitat agrícola i ramadera per a un país. No són pas aquestes unes activitats que es puguin menysprear com antigues i sense interès avui dia. Només cal veure com països amb economies molt importants i modernes cuiden estratègicament del seu sector primari, com és el cas dels EEUU, França o Dinamarca, per exemple. 

Jordi Graell és enginyer agrònom (1983, ETSIA-València) i catedràtic de tecnologia d'aliments. Ha estat professor a la Universitat de Lleida (UdL) des de fa 34 anys, a més de secretari i director del departament de Tecnologia d'Aliments abans de ser sotsdirector de divulgació i transferència de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA). També fou investigador del Grup en Postcollita de Fruits (al Centre UdL-IRTA) i actualment és investigador al Centre Agrotecnio (UdL). Des del passat mes de febrer és el director d’ETSEA.

Informació relacionada

El més llegit

El Departament d'Agricultura atorgarà 186 ajuts a la mitigació del canvi climàtic en explotacions agràries

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes d’agost

S’aprova el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes