Salvador Samitier i Martí "La suma de moltes petites accions per fer front al canvi climàtic dona esperances per un futur millor"
Els efectes del canvi climàtic fa temps que són evidents i, tot i que s'han complert alguns dels objectius del darrer Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, encara queda molta feina per fer. Així ens ho explica en aquesta entrevista Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Salvador Samitier i Martí és Llicenciat en Ciències Químiques i Mestratge en Alta Funció Directiva, va treballar en el sector privat en tasques de R+D, Control de Qualitat i producció fins que el 1992 es va incorporar al Departament de Medi Ambient. Des del setembre de 2009 ocupa el càrrec de director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Quines evidències tenim de viure un canvi climàtic provocat per la humanitat a escala global i a Catalunya?
La principal evidència és l’augment de la temperatura mitjana, un fenomen que s’observa a tots els territoris del planeta, Catalunya inclosa, i que s’accentua molt a partir dels anys cinquanta, al voltant de 0,2 graus per dècada. La temperatura actual és, respecte a la de fa mig segle, entre 0,8 i un grau superior. Un grau més de temperatura sembla un canvi petit però, a escala mundial, condiciona el règim de pluges, els vents i la temperatura dels oceans.
Una de les conseqüències més visible de l’escalfament és el desglaç dels casquets polars i les glaceres que està fent pujar el nivell del mar. Una altra conseqüència és el canvi dels ritmes biològics i la localització de les espècies, tant aquàtiques com terrestres.
Tots aquests canvis només es poden explicar per l’acumulació gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, directament relacionada i provocada per les societats humanes que basen el seu creixement econòmic en el consum de combustibles fòssils, com el carbó, el petroli o el gas.
Es podria aturar el canvi climàtic, i regenerar els ecosistemes més afectats? O només podem mitigar els efectes i adaptar-nos-hi?
Encara que es donés l’improbable hipòtesis de poder aturar les emissions dels gasos que provoquen l’efecte hivernacle, els que ja hi són a l’atmosfera continuaran presents durant molt de temps, mantenint la inèrcia dels canvis endegats al clima.
Tant és així que els científics del Panell intergovernamental del canvi climàtic de les Nacions Unides no es plantegen una reducció en aquest sentit sinó un seguit de mesures per tal d’evitar un sobreescalfament superior a dos graus en la temperatura mitjana global. De fet, anuncien que s’arribarà i alerten de no anar més enllà perquè les conseqüències poden ser massa greus. En definitiva, hem posat en marxa una “màquina” que no podem aturar però esperem poder minimitzar l’impacte de les conseqüències.
Llavors, quin escenari futur ens espera a Catalunya? Què podem fer?
Val a dir que tant els estudis com les previsions que es fan són a llarg termini, d’uns trenta anys, perquè fenòmens locals més ràpids podrien emmascarar altres de més llarga durada. Per tant, actualment, l’escenari futur es situa cap a l’any 2050.
Catalunya, en general, patirà el mateix escalfament que la resta del planeta però els efectes no seran els mateixos arreu del país. Els Pirineus i la costa són els territoris més sensibles, per exemple: en les futures dècades poden quedar compromeses les pastures del bestiar o la viabilitat de la pràctica de certs esports de neu per sota dels 1.800 metres, en especial en pistes d’orientació sud; a la costa, l’increment del nivell del mar pot afectar a certes infraestructures, de fet alguns ports ja comencen a preparar-se per aquesta situació; el Delta de l’Ebre també patirà les conseqüències pròpies del canvi climàtic i d’altres que se’n deriven.
“L’estudi de noves varietats i innovacions en el reg són altres exemples d’allò que es pot fer per minimitzar els efectes negatius del canvi climàtic des del sector agrari”
Pel que fa a la pluviometria, en el Mediterrani serà diferent que en la resta d’Europa. Les dades actuals no mostren clarament una disminució de les precipitacions anuals però si una tendència a la seva concentració i a que hi hagin més anys dolents amb sequeres i aiguats més forts. Si s’incrementa la temperatura i la transpiració i la pluviometria és diferent, l’escenari futur és de més aridesa. Ja es comença a veure com es desplacen la fauna i la flora cap al nord i en alçada i com apareixen espècies millor adaptades a escenaris d‘estrès hídric i aridesa.
L’any 2050 no és tan lluny com sembla, especialment si es plantegen fer certes infraestructures o polítiques, per exemple per reduir les emissions o fer un consum més eficient de l’aigua. L’estudi de noves varietats i innovacions en el reg són altres exemples d’allò que es pot fer per minimitzar els efectes negatius del canvi climàtic des del sector agrari.
Quines fites s’han aconseguit fins ara amb el moviment de lluita contra el canvi climàtic?
Per una banda ja podem dir que globalment la comunitat científica reconeix l’efecte dels gasos amb efecte d’hivernacle i que aquests han estat emesos a l’atmosfera per activitats humanes. Fins fa poc no tothom ho acceptava però ara hi ha un consens del 99%.
Per altra banda, és evident l’incapacitat dels Estats per liderar la lluita contra el canvi climàtic. L’aplicació de les polítiques estatals o els pactes internacionals és sempre insuficient i lenta. Els grans països emissors, com Estats Units o la Xina que generen gairebé el 50% de les emissions, es resisteixen perquè estan molt vinculats a interessos estratègics i energètics.
Malgrat això, a l’altra cara de la moneda, administracions més petites, com alguns estats d’Estats Units, les comunitats autònomes espanyoles, altres regions europees o col·lectius socials estan treballant molt per reduir les emissions i adaptar-se. El moviment de baix a dalt sembla funcionar millor que el de dalt a baix. La suma de moltes petites accions per fer front al canvi climàtic dóna esperances per un futur millor.
“Com a sector potent, l’agrari pot fer de tractor per conscienciar dels efectes del canvi climàtic i el què es pot fer per minimitzar el seu impacte”
Es van aconseguir els objectius del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012? Existeix un nou Pla? Quines novetats tindria?
Estem treballant en un nou pla que arribarà fins el 2020 i que esperem que estigui aprovat a principis de 2014. Una part de la feina feta ja es reflexa en el Pla d’energia i canvi climàtic aprovat l’octubre passat, que inclou totes les emissions relacionades amb l’energia, des de la producció elèctrica fins el transport, la combustió... Val a dir que el 75% de les emissions de Catalunya provenen del cicle de l’energia i només el 25% estan relacionades amb altres àmbits com els residus, els fluorats o la ramaderia i la fertilització.
El nou document emmarca els seus objectius dins les directrius europees que també es plantegen un 20% en la reducció d’emissions, un 20% del consum de fonts renovables i un 20% d’eficiència energètica. De tota manera, ara com ara, és complicat fer una planificació de futur, t’has d’imaginar com evolucionarà l’economia i és un tema delicat.
Catalunya ha complert els objectius pel que fa a la reducció de les emissions de l’anterior Pla. És una dada positiva però provocada per una situació que no és la desitjada: la crisi financera i la paralització de bona part de l’activitat econòmica. El repte serà mantenir els nivells o fins i tot reduir-los quan ens recuperem i torni a créixer l’economia. Les coses s’hauran de fer de manera diferent, diversificant els combustibles, implantant una mobilitat menys privada i més basada amb més i millors sistemes de transport públic, augmentant l’eficiència energètica, etc.
El sector agroalimentari i l’àmbit rural són capdavanters en l’aplicació de mesures contra el canvi climàtic?
M’agrada més parlar de coordinació que de lideratge. Cada sector ha de contribuir tant com pugui i l’agroalimentari pot jugar un paper important.
D’entrada, tal i com es fan els càlculs, a Catalunya, l’agricultura i la ramaderia només provoquen del 8% de les emissions, un percentatge petit perquè alguns aspectes com la combustió d’energia o el transport o la construcció es computen per separat.
També pot contribuir significativament en la producció d’energies renovables com la biomassa. La biomassa és un combustible de proximitat, no computa quan a emissions, redueix el risc d’incendis i ajuda a fer una bona gestió del bosc, entre d’altres avantatges.
També és important escoltar i fer cas als seus professionals, persones que tenen coneixements del medi, que treballen i viuen en ell i saben què està succeint.
Com a sector potent, l’agrari pot fer de tractor per conscienciar dels efectes del canvi climàtic i el què es pot fer per minimitzar el seu impacte. Ja s’estan potenciant mesures com la millora de la ramaderia extensiva, l’eficiència en el reg, la promoció dels productes de proximitat o amb càlcul de petjada de carboni, etc.
“L’objectiu que es planteja per al 2020 és multiplicar per quatre el consum d’energia de fonts renovables, com la eòlica, la biomassa o la fotovoltaica. En concret, l’ús de biomassa es vol multiplicar per sis”
Quines són les dades de la implantació de biogàs, biomassa o renovables a Catalunya?
Segons les últimes dades que disposo, el 2009, les energies renovables representaven el 5-6% del consum total d’energia i, d’aquest petit percentatge, el 10% era de biomassa forestal amb 102 kilotones equivalents de petroli.
L’objectiu que es planteja per al 2020 és multiplicar per quatre el consum d’energia de fonts renovables, com la eòlica, la biomassa o la fotovoltaica. En concret, l’ús de biomassa es vol multiplicar per sis.
És un repte importat no només per la vessant climatològica sinó també per l’energètica i econòmica. Catalunya, com el conjunt d’Europa, depèn del subministrament exterior de combustibles fòssils, un mercat cada vegada més costós i inestable. Per això interessa avançar cap a l’autosuficiència energètica i el respecte cap a l’entorn natural i el medi ambient. A Catalunya estem intentant obrir camí; no ens hem de quedar en la complaença del que ja hem fet sinó que hem de continuar endavant. Cal que aquest tema estigui en l’agenda dels diferents departaments, en especial d’Agricultura, Empresa i Ocupació o Territori i Sostenibilitat. Encara que els recursos públics siguin més escassos hem d’aconseguir millors resultats.