Oliver Yates  “Captures accidentals: és fonamental treballar conjuntament per trobar la solució que s’adapti a cada pesquera”

L’Oliver Yates és biòleg marí i va treballar a l’Albatros Task Force de BirdLife International durant deu anys (2007-2017), en el darrer periode com a coordinador.

L’Oliver Yates és biòleg marí i va treballar a l’Albatros Task Force de BirdLife International durant deu anys (2007-2017), en el darrer periode com a coordinador. Actualment, treballa per al Govern Britànic al Centre for Environment Fisheries and Aquaculture Science, a Tristan da Cunha, un arxipèlag de l’Atlàntic sud, situat entre Brasil i Sud-àfrica.

-Com vas entrar en contacte amb el mar? Per què els ocells? Per què la pesca? 

De petit, tenia molta por del mar, i aquesta por em va impulsar a aprendre què s’amagava més enllà de les fosques onades. Vaig començar a capbussar-m’hi, primer amb ulleres i tub, i més endavant amb ampolles, i vaig descobrir un món increïble. En una immersió durant els meus primers anys, a la costa d’Escòcia, en sortir de l’aigua em vaig trobar envoltat de frarets, que volaven arran d’aigua molt a prop meu. Em va sorprendre de veure com els ocells eren una part tan integral del medi marí. Em va interessar tant el que estava vivint que vaig decidir estudiar biologia marina. 

-Què és l’Albatros Task Force de BirdLife International? Com vas arribar-hi? 

L’ATF és un projecte internacional per construir un pont entre els científics, el sector pesquer i els responsables de la presa de decisions als governs. La idea que hi ha darrere és treballar amb els pescadors a bord de les seves barques per comprendre millor la seva realitat, generar confiança i establir col·laboracions per trobar els millors mètodes per reduir els impactes de la pesca en animals marins vulnerables. En definitiva, donar suport al sector per millorar la seva sostenibilitat de cara al futur. 

“L’ATF és un projecte internacional per construir un pont entre els científics, el sector pesquer i els responsables de la presa de decisions als governs”

-Quines feines vas fer durant la teva etapa a l’ATF? Recordes alguna etapa amb especial nostàlgia? 

Tot té una nostàlgia especial, ja que l’equip treballa molt dur per trobar solucions en circumstàncies difícils. La recompensa més gran la vaig trobar a l’hora de desenvolupar relacions amb la gent, tant amb els membres inspiradors de l’equip com amb representants dels governs i del sector pesquer. 

El suport i la comprensió dels dos darrers van ser fonamentals a l’hora de prendre decisions clau per impulsar millores. Mai no oblidaré les primeres proves del Hook Pod (un sistema en què els hams de palangre pelàgic es calen encapsulats per evitar els atacs dels ocells) en aigües del Brasil, o les reunions amb el ministre de pesca de Namíbia. Crec que són dos fets que podrien tenir enormes conseqüències per a la conservació dels ocells marins en el futur. Em sento molt orgullós d’aquests moments.

-Quina opinió tens sobre la interacció entre els ocells marins i l’activitat pesquera? Creus que hi ha solució per al bycatch? 

No hi ha una solució per evitar la mortalitat dels ocells marins en arts de pesca, n’hi ha moltes! Hem arribat al punt en què la pesca no té cap excusa per permetre que un gran nombre d’ocells marins mori accidentalment. Les solucions estan disponibles i són increïblement efectives quan s’adopten. Qualsevol que hi estigui interessat pot consultar el web www.acap.aq de l’Acord per a la conservació dels albatros i petrells (ACAP), on es recullen les darreres recomanacions de Bones Pràctiques. 

“Hem arribat al punt en què la pesca no té cap excusa per permetre que un gran nombre d’ocells marins mori accidentalment”

-Creus que l’experiència adquirida durant els teus embarcaments ha estat profitosa per minimitzar el bycatch d’ocells? 

Crec que qualsevol qui vulgui fer suggeriments raonables sobre la gestió de la pesca haurà de passar el màxim de temps possible al mar per entendre els reptes pràctics a què els pescadors fan front cada dia. Per a mi era essencial. 

-Quines creus que són les claus de l’èxit per resoldre el bycatch? Ens pots posar algun exemple? 

El factor crític és la col·laboració. És fonamental treballar conjuntament per trobar la solució que s’adapti a cada pesqueria, ja que cada àrea i temporada té diferents associacions d’ocells marins, amb comportaments també variables, i cada flota té una varietat de factors tècnics i operatius que cal tenir en compte. 

És molt rar que una persona pugui tenir coneixements sobre tots aquests aspectes, de manera que treballar com a equip, obertament i generant confiança, és molt important. Exemples d’això inclouen el desenvolupament de mesures i normatives a Sud-àfrica, Namíbia, l’Argentina, el Brasil, Xile, Uruguai, Nova Zelanda, Austràlia... la llista continua! De fet, no puc pensar en un exemple que hagi funcionat sense col·laboració. 

-D’acord amb la teva opinió, quin és el balanç entre regulació i promoció de Bones Pràctiques per minimitzar el bycatch? 

Per a mi és un procés progressiu. Alguns pescadors adoptaran mesures si se’ls anima i se’ls proporciona un mínim d’assessorament. D’altres endarreriran l’adopció de mesures tant de temps com sigui possible. Per això, crec que cal trobar l’equilibri adequat, començant per donar a tots els pescadors l’oportunitat de provar noves mesures i oferir-los suport durant aquesta fase de proves. Incloure un mecanisme de retroalimentació per assegurar que s’escolta de manera adient el sector i que les seves preocupacions són ateses adequadament no és senzill, i per això penso que aquest procés ha de ser prou llarg. Tot i així, perquè totes les barques d’una flota adoptin mesures de Bones Pràctiques, caldrà a la llarga introduir regulacions, amb els incentius necessaris per a una bona adopció. 

“Perquè totes les barques d’una flota adoptin mesures de Bones Pràctiques, caldrà a la llarga introduir regulacions, amb els incentius necessaris per a una bona adopció”

-Després de la teva experiència a peu de barca a Catalunya, com veus aquesta problemàtica? Quina seria la millor manera de fer-hi front? 

La meva experiència a Catalunya és molt limitada. Pel que he pogut veure, la pesca (de palangre de fons) es troba en una situació en què la pràctica normal té un impacte baix en els ocells, però quan les condicions són adients es poden donar casos de mortalitat molt importants i alhora inesperats, que a escala poblacional podrien ser catastròfics per als ocells. Per tant, el temps no és un gran luxe i espero que el sector sigui proactiu i ajudi a trobar la combinació correcta de mesures per evitar el problema.

Tinc una gran confiança en les persones que treballen en aquest tema i confio que les proves en curs proporcionaran bones opcions que es podrien utilitzar àmpliament a tota la flota. 

-D’acord amb la teva experiència, quin creus que ha de ser el rol dels pescadors per minimitzar la captura accidental d’ocells marins en la pesca professional? I el de les administracions? 

Probablement ja ho he respost: el sector ha de tenir l’oportunitat d’implicar-se i col·laborar en tot el procés. El millor que pot passar és que el sector faci seva la solució perquè l’ha utilitzat i ha vist els resultats. Poden ajudar els administradors a comprendre que estan disposats a adoptar mesures, i aleshores la incorporació de la solució a la legislació és molt més fàcil. Els administradors són molt respectuosos amb el sector, de manera que és molt positiu treballar conjuntament per promoure mesures que realment funcionin i que tinguin cert nivell d’acceptació abans de cercar canvis normatius. No és un camí fàcil de seguir, però s’ha demostrat que funciona.