Vicenç Enrique-Tarancon  “En bioseguretat, el factor més important és la constància”

En aquesta entrevista, parlem amb Vicenç Enrique-Tarancon, coordinador del Grup de Sanejament Porcí, sobre la importància de la bioseguretat en les explotacions porcines i com aquestes exportacions s’han adaptat a les diferents normatives que en regulen l’aplicació.

Vicenç Enrique-Tarancon és veterinari, amb més de 20 anys d’experiència, i coordinador del Grup de Sanejament Porcí. Aquesta associació sense ànim de lucre aglutina ramaders independents, cooperatives i empreses de les terres de Lleida. El seu objectiu és vetllar per la millora de l’estat sanitari dels animals i aconseguir la major rendibilitat de les explotacions de porcí.

-En què s’ha de basar una bona bioseguretat en l’explotació?

Penso que el factor més important de tots és la constància; és a dir, que no és flor d’un dia, sinó que s’ha de treballar sempre en un entorn de bioseguretat. La bioseguretat consisteix en l’aplicació d’una sèrie de mesures internes i externes a l’explotació amb l’objectiu de reduir al màxim l’entrada de malalties o, en el cas de tenir la mala sort de patir-ne, no contagiar-les a granges veïnes. Però fan poc servei si les apliques uns dies sí i uns altres no, o unes mesures sí i les altres no. És una qüestió de concepte, d’actitud i de comportament per entendre que no hi ha una manera de treballar sense bioseguretat.

-Per què és tan important la bioseguretat?

Sempre diem que la sanitat no és contagiosa però les malalties, sí. La importància de la bioseguretat és molt clara quan es pateix una malaltia i afecta la producció o l’exportació. Vivim un període de pau episòdica però podria acabar en qualsevol moment. Ara tenim la pesta africana a Bèlgica i ens podria arribar ràpidament a través de la fauna salvatge, que és molt difícil de controlar. Per exemple, un porc senglar contagiat que es trobi a la frontera entre Bèlgica i França es pot desplaçar amb facilitat fins a Puigcerdà. Una petita mostra de la seva sang o la seva femta a les potes d’un rosegador que es pugui introduir a les instal·lacions de qualsevol granja podria tenir conseqüències nefastes. I no només per la pesta africana, sabem que el 30% dels porcs senglars donen positiu en les proves de la malaltia d’Aujeszky, una de les pitjor per al sector, juntament amb la pesta porcina clàssica o la febre aftosa.

“la sanitat no és contagiosa però les malalties, sí”

-Quins avantatges aporta la bioseguretat en l’àmbit econòmic i productiu?

La inversió en bioseguretat té un cost, i els seus beneficis no són a curt termini, sinó a mitjà i llarg termini. 

Quan entra una malaltia i produeix un retard en el creixement, unes baixes, més visites del veterinari i un cost en medicaments, se soluciona i aquell dia no es veu. Ara bé, si es fa una suma de tots aquests costos en un període de temps llarg, la xifra resulta més evident.

D’altra banda, és difícil de quantificar en ser una mesura preventiva. Si una d’aquelles malalties que he esmentat ens afectés, el sector es podria enfonsar. Som el tercer exportador de porcí mundial, rere la Xina i els Estats Units. Produïm un 180% del consum intern. Per tant, un 80% d’aquest volum es dedica a l’exportació i tenim una xarxa comercial i d’escorxadors brutal, uns 16.000 llocs de treball depenen del porcí. Amb qualsevol d’aquestes malalties, ens tancarien les fronteres i es perdrien 11 milions de porcs, uns 35 milions d’euros setmanals. No ho podríem aguantar, i per això la bioseguretat és tan important. Ens hem d’autoprotegir d’una situació en què no hi ha marge de maniobra i que canvia d’un dia per l’altre. La bioseguretat és un factor per assegurar ser o no ser al mercat. 

“La bioseguretat és un factor per assegurar ser o no ser al mercat.”

-Quin creieu que és el nivell de conscienciació en el sector sobre la importància de la bioseguretat?

Crec que, a causa de com ha crescut i estructurat el sector, la situació és molt desigual. Hi ha explotacions molt conscienciades, fins i tot amb mesures excepcionals, granges que segueixen la normativa i un percentatge, per a mi encara alt, de granges que no la compleixen. 

La desigualtat és fins i tot per subsectors o territorial: no és el mateix en granges de mares que d’engreix, on es canvien els animals cada quatre mesos; al Segrià i la Noguera s’aplica molt més la normativa que al Pallars Jussà o Tarragona... Fins i tot hi ha granges que s’haurien de tancar perquè fan molt de mal a la reputació del sector i el desmotiven. I aquí necessitem l’ajuda de les administracions perquè facin complir les normes. El sector ha avançat molt en tècniques de producció, però difícilment s’autoregularà en bioseguretat si no en treu un benefici clar, hores d’ara és massa gran i divers.

“Necessitem l’ajuda de les administracions perquè facin complir les normes. El sector ha avançat molt en tècniques de producció, però difícilment s’autoregularà en bioseguretat”

-Quina creieu que és la tendència del sector en relació amb la bioseguretat?

La tendència haurà de ser l’augment i la millora en l’aplicació de les mesures de bioseguretat per diferents motius. 

Com ja he explicat abans, és un avantatge econòmic, productiu i comercial. Hi ha un gran volum del sector porcí català que s’ha de posar les piles perquè està molt endarrerit respecte dels altres, o d’altres sectors com ara l’avicultura de carn.

D’altra banda, hem d’anar reduint cada vegada més l’ús d’antibiòtics i medicaments, i, per tant, les mesures que evitin que els animals es posin malalts seran més importants. 

A més, els consumidors i la societat en general són cada cop més exigents. Volen empreses i aliments nets i segurs. S’interessen pel que passa a les explotacions, i és normal, perquè a les granges és on es produeix el seu menjar.