ENTREVISTA | 16/10/2013  RuralCat

Cèsar Morin  "Els tècnics assessors han de ser una peça clau en la transferència de nous coneixements"

La transformació de les finques de secà en regadiu i la introducció de noves tecnologies, productes i varietats fan de la transferència tecnològica, la innovació i la recerca factors indispensables en l'evolució, supervivència i competitivitat de les explotacions modernes. En parlem amb Cèsar Morin, enginyer tècnic agrícola i assessor de Fruits Secs de Les Garrigues

Cèsar Morin és tècnic de la Cooperativa Fruits Secs de les Garrigues

 Cèsar Morin és Enginyer tècnic agrícola i fa més de vint anys que treballa a Fruits Secs de Les Garrigues en tasques de certificació, sanitat vegetal, reg, fertilització i assessorament agrari.

 

Quines funcions desenvolupes com a tècnic de Fruits Secs de Les Garrigues? I quin suport tens per a poder desenvolupar-les?

 
Sóc assessor agrari de tots els productors associats i això comporta actuar en diferents àmbits. 
 
Per una banda, assessoro en la confecció, el seguiment i la gestió de la documentació dels plans de millora i incorporacions de joves agricultors, als quals s’han acollit molts productors els darrers anys pels ajuts. 
 
Per altra banda, també faig feines de tècnic d’ADV amb el seguiment de les principals plagues i malalties dels cultius de la zona (ametller i olivera) per poder recomanar si cal fer tractaments fitosanitaris i quan. Properament també actuaré com a assessor en gestió integrada de plagues per tal que les explotacions s’adaptin als requisits que exigeix el nou reial decret d’ús sostenible de fitosanitaris.
 
També sóc tècnic responsable i representant davant el CCPI i les entitats de certificació d’uns 200 socis que produeixen amb el sistema de producció integrada.
 
Finalment, també assessoro els socis que produeixen amb el sistema de producció agrària ecològica i als nous regants en tot el tema de reg i fertilització.
 
Per a poder desenvolupar totes aquestes funcions, tinc el suport d’una companya que m’ajuda amb la feina administrativa. També rebem els serveis o el suport dels tècnics de la Federació de Cooperatives, de les oficines comarcals, de Sanitat Vegetal, dels laboratoris d’anàlisi i d’altres companys que treballen amb olivera i ametller.
 
 

Quines característiques té el regadiu a la superfície que assessores?

 
La major part dels productors que assessoro en fertirrigació pertanyen a la Comunitat de Regants del reg Segrià Sud, que compta amb una dotació de 2.000 m3/ha/any, ja que van començar al 2006-2007 i fa més anys que rega. També assessoro en aquests temes a alguns productors de la zona de Juncosa de les Garrigues que reguen del Garrigues Sud, amb una dotació de 1.300 m3/ha/any. 
 
Més recentment, el 2013, han començat a regar amb aigua del reg Segarra Garrigues alguns productors de la zona d’Alcanó, amb una dotació total de 6.000 m3/ha/any.
 
 

“Les finques han viscut una transformació total [...] En l’actualitat, en les explotacions de regadiu es pot treballar amb molta precisió”

 
 
 

Quins canvis perceps en la manera de gestionar les explotacions que han sofert una transformació de secà a regadiu?

 
Les finques han viscut una transformació total. 
 
Abans, els conreus eren de secà i es treballava per aprofitar al màxim la totalitat de l’aigua de pluja, amb pluviometries variables segons la zona d’entre 300 i 500 l/m2/any. Així, es mirava d’evitar la competència per l’aigua amb les males herbes mitjançant passades de cultivador abans que fos gran i també es feien parades d’aigua perquè aquesta pogués penetrar dins del sòl i no marxés.
 
Pel que fa a la fertilització, no tenien la seguretat que les unitats aplicades mitjançant adobs arribessin als conreus durant la mateixa campanya. Es produïen moltes pèrdues d’unitats fertilitzants de nitrogen, ja fos per evaporació o per lixiviació, perquè les poques precipitacions sovint eren mal repartides, amb pluges fortes concentrades en dos èpoques de l’any.
 
En l’actualitat, en les explotacions de regadiu es pot treballar amb molta precisió. Es poden fer càlculs per saber la quantitat d’aigua i unitats fertilitzants necessàries. Sabent la dotació o quantitat d’aigua que tens, la pots distribuir de la manera més eficient per als cultius i a més tens la seguretat que les unitats fertilitzants aplicades seran aprofitades pels conreus.
 
 

Quina formació, en sentit ampli, creus que s’hauria de programar en l’entorn del regadiu per a millorar la gestió del reg?

 
La majoria de les finques de regadiu estan gestionades per agricultors joves o de mitjana edat i, en general, tenen una bona formació i adequada a les necessitats de les seves explotacions. Molts han realitzat cursos i jornades tècniques que ofereix el Departament d’Agricultura.
 
Penso que, a més de continuar amb aquests cursets i jornades, seria interessant programar jornades d’intercanvi d’experiències de camp entre agricultors. Així, els qui ja tenen coneixements i pràctica en fertirrigació podrien explicar les seves experiències als que estan començant.
 
 

En el camp del reg i la fertilització, quin paper creus que han de tenir els tècnics assessors?

 
Els tècnics assessors poden tenir un paper important pel que fa a l’orientació en la fertirrigació amb la proposta de plans de fertirrigació, la interpretació de les anàlisis de fulla o la correcció si s’escau del programa inicial. Això és molt interessant en el cas dels nous regants, però més endavant també s’ha de fer una tasca de seguiment perquè cal anar adaptant els programes a les condicions de cada finca.
 
Per altra banda, i principalment, els tècnics assessors han de ser una peça clau en la transferència de nous coneixements sobre sistemes de reg, fertilització, varietats, sistemes de formació dels nous arbres, sistemes de conreu més intensius o superintensius, jornades, visites...
 
 

Quin ús se’n fa de la fertirrigació en la teva àrea d’influència? I quins avantatges i dificultats suposa implantar aquesta tècnica en els cultius?

 
En general, amb l’arribada dels nous regadius, s’ha produït la renovació de la majoria de les finques. S’han plantat nous arbres, noves varietats d’ametller i amb marcs de plantació més intensius. 
 
Això ha suposat un canvi radical i, al començament, molta gent anava perduda. Van començar a fertirrigar de forma intuïtiva, sense saber si estaven tirant la quantitat adequada d’adob o aigua. Aviat es van interessar per conèixer si era poca o massa. 
 
Des de Fruits Secs de les Garrigues vam preparar unes taules orientatives dels m3/ha/mes que s’haurien d’aplicar als conreus amb la tècnica de RDC. Amb l’adobat vam fer el mateix i vam preparar unes taules orientatives de les unitats fertilitzants a aplicar i la seva distribució al llarg dels mesos, segons la producció esperada. Fins i tot vam traduir aquestes unitats a quilos d’adob/mes, amb combinacions de diferents adobs.
 
Posteriorment, vam desenvolupar el programa de fertirrigació que fem servir actualment juntament amb les recomanacions de RuralCat que alguns productors reben als seus telèfons mòbils setmanalment.
 
Com ja he mencionat anteriorment, amb aquestes tècniques tot són avantatges. Les quantitats d’adob i aigua s’adapten a les necessitats del cultiu i a la disponibilitat d’aigua en cada moment. A més, podem aplicar i modificar les unitats d’adobatge necessàries segons les extraccions de les collites esperades, les anàlisis de fulla, etc.
 
 

“Crec que, a més de la difusió d’aquestes tècniques a través de jornades i cursets, seria interessant potenciar l’intercanvi d’experiències de camp entre diferents agricultors”

 
 

D’acord amb la teva experiència, quines línies de treball s’haurien de potenciar per a implantar aquesta tècnica de manera més extensiva?

 
Crec que, a més de la difusió d’aquestes tècniques a través de jornades i cursets, seria interesant potenciar l’intercanvi d’experiències de camp entre diferents agricultors. La millor manera d’aprendre és veure amb els propis ulls els arbres en els quals s’ha aplicat aquesta tècnica durant anys i escoltar d’altres agricultors com i què han fet per obtenir bons resultats. 
 
 

Com valoren aquesta tecnologia els productors que fan fertirrigació? Quines són les dificultats que han tingut?

 

La valoració és molt positiva perquè han vist com aconseguien una entrada en producció més prematura i un augment espectacular de les produccions per hectàrea. També han pogut assegurar les collites anuals i deixar de dependre de la pluviometria; i tenen la seguretat que els adobs són aprofitats al llarg de la mateixa campanya.
 
Les dificultats han estat les pròpies de l’aprenentatge d’un nou sistema amb els seus mecanismes i tecnologies, com per exemple els programadors de fertirrigació. De vegades i segons les zones, també han tingut problemes amb els animals salvatges que fan destrosses als ramals de reg.
 
 

Quina tecnologia de reg i fertilització està implantada en les explotacions de la teva zona d’influència? 

 
Les primeres instal·lacions de reg es van fer amb mànegues de reg amb els emissors punxats; en plantacions joves es feien un o dos emissors/arbre, de 4 l/hora. Ara, la majoria de les instal·lacions fan servir mànegues amb emissors integrats i, darrerament, comencem a veure instal·lacions de doble mànega.
 
 

Quines són les fonts d’informació que utilitzes per obtenir nous coneixements en el camp del reg i la fertilització?

 
M’informo a Internet, jornades tècniques i cursets. També intercanvio experiències amb professionals del sector del reg i la fertilització, tècnics de l’IRTA, pagesos, etc.
 
 

Participes activament a desenvolupar algun sistema de gestió i/o recomanació de reg i fertilització?

 
He col·laborat alguna vegada amb personal del Departament i de l’IRTA, per exemple per fer uns fulls de recomanacions setmanals personalitzades per a cada zona, en un assaig de RDC en quatre varietats d’ametller i, actualment, en la implantació d’un altre assaig de reg en conveni amb l’IRTA.
 

Cèsar Morin és tècnic de la Cooperativa Fruits Secs de les Garrigues

El més llegit

La Comissió Europea publica el seu pla per impulsar la producció ecològica

El projecte POCTEFA Tr3s local ha engegat una trentena d’iniciatives de suport als productors de Venda de proximitat

El DARP estableix els períodes hàbils de caça i vedes especials per a la temporada 2021-2021 a tot Catalunya